La paella mecànica

Els documents filtrats per un extreballador del banc HSBC anomenat Hervé Falciani, informàtic de la seu a Ginebra d’aquest banc de Hong Kong, han revelat els comptes secrets de delinqüents, traficants, evasors fiscals, polítics i famosos amb comptes secrets a Suïssa.

El Consorci Internacional de periodisme d’Investigació, en col·laboració amb diversos mitjans, va difondre aquest dilluns la documentació del ja anomenat cas ‘Swissleaks’, què constitueix la més gran filtració sobre el frau fiscal que s’ha conegut fins ara. Els documents coneguts, que cobreixen el període entre 2005 i 2007, suposen la major filtració bancària en la història, traient a la llum al voltant de 30.000 comptes, amb un valor total d’uns 105.890 milions d’euros.

Entre els titulars dels comptes a Suïssa d’aquesta entitat bancària hi figuren 2.694 espanyols, entre ells dos noms que sobreixen d’entre la resta per la seua enorme rellevància pública en el món de les finances i de l’esport espanyols: el ja desaparegut banquer Emilio Botín, i el corredor de F1, Fernando Alonso.

Els diners evadits i amagats al fisc espanyol per aquests individus ofereix xifres marejants. Així, la família Botín hauria arribat a tindre una fortuna oculta a l’HSBC de Suïssa de més de 2.000 milions d’euros, i va utilitzar un entramat societari a Panamà i les Illes Verges amb testaferros per amagar qui estava darrere dels seus comptes.

Un escàndol en tota regla en un país en què la pròpia OCDE reconeix que es donen les condicions de desigualtat de riquesa més extremes i en què els ciutadans han patit unes retallades brutals del seu estat del benestar precisament perquè els diners necessaris per mantindré-ho era evadit a l’estranger per personatges sense escrúpols com els dos esmentats.

Doncs bé, una notícia que hauria d’haver remogut fins i tot les consciències més reticents i hauria d’haver estat titular destacat en els mitjans de comunicació més importants, va resultar que pegant una ullada a la premsa digital espanyola del matí, com ara El País, El Mundo, l’ABC, La Razón, etc … la noticia em va costar de trobar, ja que apareixia en caràcters de titular mitjà i sempre baix, molt baix en les pàgines de tots ells.

I quins endivineu que eren els titulars que copaven gran part de la portada d’aquests diaris digitals? El suposat frau fiscal comès pel dirigent de Podemos Monedero, i el suposat finançament del seu partit per part del govern veneçolà de Nicolás Maduro. Es a dir, un affaire de milers d’euros que robava tot el protagonisme a un altre affaire moltíssim més greu de milers de milions d’euros.

Però el Telenotícies de la nit de la TV1 tampoc li va anar a la saga. Les dues primeres noticies de l’informatiu van ser les de la compareixença d’Artur Mas a la Comissió d’Investigació pel cas Pujol, i la del cas Monedero. La notícia de la llista de defraudadors revelada per Hervé Falciani era difosa en cinquè o sisè lloc, i el presentador, en esmentar els noms dels defraudadors, només ho va fer de personatges estrangers (no va ser esmentat Mohamed VI, íntim de la família reial espanyola). No va dir ni una sola paraula d’Emilio Botín o de Fernando Alonso, com si foren noms d’un altre planeta, quan precisament ells dos eren els que més afectaven la hisenda de tots els televidents que estaven veient les noticies.

Per un moment em vaig voler imaginar quins haurien estat els titulars de tots aquests diaris o informatius si entre la llista de defraudadors s’hagueren trobat, precisament, els noms d’Artur Mas, de Monedero o de Pablo Iglesias. Algú s’els imagina???

Però clar, Emilio Botín, el Banc Santander o Fernando Alonso són allò que s’ha vingut a denominar “Marca Espanya“, aqueixa cosa creada per reial decret el 2012 sota la figura de l’Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya, amb rang de Secretari d’Estat, per promocionar la imatge d’Espanya. I per això son “intocables”, per molt defraudadors o delinqüents de coll blanc que siguen. No importa.

Però ací rau precisament la veritable i amagada imatge de la Marca España. La d’uns patriotes de llauna com Botin i Alonso que s’omplen la boca amb el nom d’Espanya, però que després evadeixen els seus diners a comptes ocults de paradisos fiscals per evitar pagar els seus impostos en el país que representen. Aquest és el paradigma de la veritable “Marca Espanya”.

Però una altra de les claus del tractament mediàtic que ha tingut la notícia d’ahir, en el que es refereix en particular al nom d’Emilio Botín, te molt a veure amb el fet que el Banc Santander va ser una de les principals entitats creditores que van possibilitar la refinanciació de l’enorme deute que tenia el grup Prisa, al qual pertany el periòdic El País.

Una de les operacions de rescat es va produir en 2012, quan junt a La Caixa i precisament al banc defraudador HSBC, el Santander va segellar un pacte per a la conversió de part del seu deute en accions per 334 milions d’euros. Des d’aquell moment el Banc que presidia llavors Emilio Botin va passar a tindre la propietat d’un 5,38% del grup, convertint-se en un dels accionistes significatius. El seu desembarcament en l’accionariat va suposar que la banca passara a controlar la companyia de mitjans.

Però ací no acaba tot. Perquè el Banc Santander està també present en el grup Vocento. Rodrigo Echenique, conseller de Banc Santander, va ser designat a l’abril de 2014 president de la companyia editora d’ABC. En reemplaçar en el lloc a Enrique Ybarra, el lloc de comandament de Vocento passava a l’home fort d’una de les famílies accionistes a un empresari independent i de la confiança de Botín, just quan el grup de comunicació travessava una delicada situació econòmica. El Santander és, a més, un dels principals anunciants en els mitjans de comunicació i un actor principal en el patrocini, sobretot esportiu.

Les Portades d’ahir de El País i d’ABC  no varen esmentar ni una sola paraula del mort responsable del grup Santander… “La Veu del seu amo“. Vos enrecordeu d’aquella marca de la indústria musical, i nom d’una companyia discogràfica del Regne Unit, la imatge de la qual era la d’aquell quadre del gos Nipper escoltant un gramòfon de corda? Doncs una cosa semblant …

Per cert, fa uns dies la vicepresidenta del govern del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, va declarar en una roda de premsa que “Si tots els espanyols feren el que el senyor Monedero, a veure com pagàvem els serveis públics en aquest país, la sanitat i la educació“. Doncs bé, no em puc ni imaginar el que la senyora vicepresidenta dirà ara en referir-se a Emilio Botín y Fernando Alonso … amén!

València, a 10 de febrer de 2015.