La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Ahir #metro valència: 100 concentracions, 103 mesos, 3.090 dies d’ignomínia d’un govern de miserables.
Ahir al vespre hi va haver una nova cita per a la ciutadania valenciana. Es complien 100 concentracions de record i reivindicació d’un terrible accident de metro que va canviar la vida de moltes persones i la de tota una ciutat.
Cent tres mesos, tres mil noranta dies de dolor i d’esperança, però en també d’indignitat, de vilesa, d’infàmia i d’ignomínia d’un govern de miserables.
Des d’aquella fatídica data, un 3 de juliol de 2006, un intent d’anestèsia col.lectiva va ser posat en marxa per uns governants indignes del poble que governen i representen, ben acompanyat d’una forta dosi de mentides i falsedats perfectament premeditades en les seues declaracions oficials, i d’una descarada campanya de manipulació en els seus mitjans lacais de comunicació. Tot per tal d’intentar adormir a tota una societat i de fer-la creure que aquell dia tot havia estat obra d’un tràgic destí, d’un fatal error humà del maquinista d’aquell tren.
Però el maquinista havia mort, ell era l’únic culpable de l’accident, i per tant tot hauria d’acabar ací.
Mort el gos, s’havia acabat la ràbia, ens van intentar fer veure.
Però no ho han aconseguit.
Perquè després de 8 anys i mig de silenci, mentides, manipulació i de repetits intents de adulteració d’allò que va passar…
… després de 103 mesos d’ultratge a les víctimes i als seus familiars, d’indignitat i de perversitat…
… després de 3.090 dies de deslleialtat, deshonor i d’injúries… desprès de 100 concentracions familiars de víctimes i ciutadans, esdevinguts tot un exemple de generositat, de noblesa i de dignitat que traspassa les nostres fronteres, seguim plegats denunciant la seua infàmia i reclamant justícia i càstig als vertaders culpables, què no són altres més que els miserables que ara governen la Generalitat.
El jorn dels miserables, de Lluís Llach. Amb especial dedicatòria per a ells…
València, a 3 de febrer de 2015.