La paella mecànica

No és res de nou, res que no sapiguerem el qui mirem amb una certa visió crítica aquest sistema econòmic caníbal que domina bona part del món des de que l’amic Milton Friedman i els seus Chicago boys cuinaren i començaren a fer proselitisme allà pels anys 1970 de la doctrina econòmica neoliberal, eufemísticament anomenada del lliure mercat (que tots sabem que no ho és, perquè en cas contrari molts governs no socialitzarien les pèrdues dels grans bancs ni d’algunes grans empreses, a càrrec dels desprotegits contribuents).

L’extensió pel món i la imposició a molts països d’aquesta doctrina econòmica només s’ha pogut fer en molts dels casos a força de pervertir les classes governants de les nacions i de fer-les submises i obedients als desitjos i els dictats de les grans corporacions nacionals o transnacionals, dels poders fàctics dominants i de poderosos lobbies que compten amb grans influències en els nivells més alts de l’administració dels estats i amb gran poder econòmic. Exemples d’això els tenim per tot arreu, i no cal anar-se’n molt lluny de nosaltres per sentir la seua perversa influència.

Aquesta percepció, que és més que una percepció quan podem veure, escoltar o intuir fets vergonyosos i escandalosos que es produeixen quasi diàriament en les esferes de l’alta política, ha tingut ara una constatació diguem-ne “científica” en un estudi recentment publicat per dos analistes polítics, Martin Gilens i Benjamin Pages, anomenat “Testing Theories of American Polítics“, publicat per la revista nord-americana Academic Journal Perspectives on Politics.

En aquest estudi s’han tractat estadísticament més de 1.700 variables diferents considerades clau per analitzar el món de la política, la democràcia i de les seues influències internes i externes.

Tots dos autors, a la pregunta sobre “Qui governa i qui dirigeix realment els EUA?“, contesten que “Malgrat el fort suport empíric que sosté la teoria de la democràcia majoritària als EUA, les nostres anàlisis suggereixen que la majoria de l’opinió pública nord-americana té en realitat poca influència sobre les polítiques que el nostre govern adopta. Els EUA tenen nombroses funcionalitats pròpies d’un govern democràtic, com són les eleccions regulars i la llibertat d’expressió i d’associació“, però consideren que “les reivindicacions dels EUA de ser una societat democràtica estan greument amenaçades, ja que es constata que hi ha un fracàs total de l’elector mitjà per fer-se sentir, desmentint així l’opinió majoritària que els EUA són una democràcia electoral (…) En efecte, les preferències de les elits econòmiques i dels lobbies estan organitzades de manera que els desitjos i les preocupacions dels ciutadans comuns semblen tindre un impacte minúscul, proper al zero, i estadísticament no significatiu sobre la política pública dels EUA (…) l’impacte real de les elits sobre la política pública podria ser en realitat molt més gran del que inicialment pensavem“.

L’objectiu final d’aquest primer estudi científic, el primer dut a terme d’aquesta naturalesa, era constatar si els Estats Units funcionen realment com una democràcia (govern del poble), com una plutocràcia (govern de les elits) o com una combinació d’ambdues. El resultat final constata que els EUA són un país on la política està dominada per les oligarquies, on l’anomenada “democràcia nord-americana” no és més que una impostura en estar al servei dels oligarques que dirigeixen la nació i que controlen els mitjans de comunicació del país.

Lamentablement els EUA no són una excepció, sinó més aviat la tònica, i han estat l’exemple a seguir, en molts casos a la força, en nombrosos països del món “lliure” occidental. Posant-ne per cas l’Estat espanyol, qui, amb un mínim de trellat i de mirada crítica, pot dubtar de les influències que exerceixen la troika i les elits extractives espanyoles sobre la política central espanyola? Qui pot dubtar que la democràcia espanyola és una impostura, i és realment també una plutocràcia?

València, a 18 de febrer de 2015.