27-S: Ara sí, una data per a la història.

Després de moltes setmanes d’incertesa per la ruptura de la unitat, però també per l’ambient d’hostilitat en forma de retrets, desqualificacions i fins i tot insults que s’estava creant al voltant del procés per part de partidaris i detractors d’uns o d’altres, ahir finalment es va obrir un gran clar al cel i el President Mas va pronunciar unes paraules que molts esperaven, però que altres també temien: hi haurà eleccions plebiscitàries el 27 de novembre de 2015.

Decepció també en molts perquè esperaven una convocatòria molt més propera. Però preparar la legislació i les estructures del futur estat de Catalunya, alhora d’anar fent un esborrany de la futura constitució catalana que obligatòriament haurà de ser ratificada per la ciutadania, no és una tasca que es puga fer en només dos mesos. Perquè una cosa és preparar unes eleccions, encara que siguen plebiscitàries, i una altra molt diferent preparar el dia D+1, el dia en què si el 50+1% dels vots i dels escons és favorable a la independència de Catalunya, caldrà començar a trencar amarratges amb l’estat colonial espanyol i començar a pensar, funcionar i actuar com un nou estat, tot i haver d’establir una obligada fase de transició, diguem-ne passar del 0 al 100, fins que les amarratges definitivament deixen de lligar a Catalunya de Espanya.

I sobretot, i en això done també la raó als partits polítics que han fet possible l’acord i a les organitzacions civils que han empès perquè aquest es produira, ha estat importantíssim recuperar l’esperit d’unitat que s’havia perdut, per passar, ara sí, a fixar uns mínims programàtics que, al meu parer, hauran de ser el més amplis possible en els programes electorals de tots els partits i organitzacions politiques que donen suport a la independència.

Un programa comú en el qual els partits d’esquerra han de fer tot el possible, i més, per que s’incloguin les condicions que hauran de fer possible un veritable procés contituent, una nova democràcia progressista i participativa, fent bon aquell principi que diu que la política no l’han de fer els polítics, sinó els ciutadans. I també per a fer realitat allò que el que David Fernandez va dir el passat divendres a la llibreria 3i4 de València durant la seua trobada amb Mónica Oltra: “Ens volem independitzar de l’Estat espanyol, però també de l’oligarquia catalana“.

Els tics de la vella política hauran de ser desterrats de la forma d’actuar dels nous partits que sorgiran desprès d’aquestes eleccions, si es pretén que el procés constituent tinga credibilitat davant la ciutadania que l’ha de fer possible.

I, sobretot, s’haurà de desterrar definitivament un verb maleît del diccionari de la nova democràcia catalana: el verb “espanyolear” en totes les seues conjugacions, especialment les dels temps futurs, perquè les dels pretèrits hauran de quedar per a la història negra de la falsidemocràcia espanyola que, malauradament, tindrem que seguir suportant els que vivim fora del Principat i romandrem al vell i retallat estat colonial espanyol.

València, a 15 de gener de 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *