La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 5 de gener de 2015

Record de sentències del Constitucional contra la Generalitat. Catalana? No, Valenciana.

El passat 22 de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acordava admetre a tràmit contra el president Mas i dues de les seues conselleres “totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre de 2014. Així com a tots aquells fets que, de manera directa o indirecta estiguin relacionats“, segons deia el seu propi acte.

Tots els mitjans de comunicació afins al unionisme espanyol, propugnat i impulsat pel règim polític-nacionalista espanyol, és a dir PP, PSOE, les seues delegacions regionals i altres partits afins com ara UPyD i Ciutadans, celebraven amb grans titulars la decisió, assenyalant especialment la consideració de “presumpte” delinqüent del president de la Generalitat Catalana dictaminada pel Tribunal.

Haver desobeït a un tot un tribunal espanyol! Una cosa imperdonable i propi d’algú que no creu en la democràcia ni en l’estat de dret; d’algú que es posa les lleis per muntera i que es creu un messies embogit fins a l’extrem de voler portar al seu poble a una catàstrofe de dimensions còsmiques. La querella que la Fiscalia havia posat anteriorment contra Mas demostrava que havia “vençut la democràcia“, segons paraules d’Alicia Sanchez Camacho.

La setmana passada el Tribunal Constitucional emetia una sentència contra la Mesa de les Corts, no catalanes, sinó valencianes, donant empar a la portaveu de Compromís, Mónica Oltra, per la vulneració de drets fonamentals davant la negativa d’aquesta a tramitar tres proposicions no de Llei presentades per la diputada al març de 2012.

Compromís considera insólito no imputar a Camps y Barberá por el caso Noos

Amb aquesta era la setena sentència que emetia el Tribunal Constitucional espanyol contra la Mesa de Les Corts per vulnerar els drets fonamentals dels diputats de Compromís, per no tramitar iniciatives parlamentàries sense justificació, i com en les anteriors, es considerava que les proposicions no de llei vetades per la Mesa complien tots els requisits que el Reglament de les Corts establia i, per tant, no estava justificada la no admissió.

És a dir, que estavem davant d’una actitud reiterativa de desobediència i de prevaricació per part del govern actual del PP de la Generalitat Valenciana.

Però en aquesta ocasió, com en les anteriors, ben al contrari del que va esdevenir amb l’auto contra Artur Mas, no hi van haver declaracions altisonants del govern, ni de la Fiscalia, ni dels partits polítics del règim, ni titular algú en els mitjans de comunicació que fa tot just dues setmanes havien crucificat a Mas i els seus dos consellers. Res de res.

Com tampoc hi van haver quan el passat més de novembre un magistrat del jutjat d’Instrucció número 2 de València havia acordat la incoació de diligències prèvies contra els consellers de la Generalitat Valenciana Mª. José Catalá, José Císcar, Isabel Bonig, Máximo Buch i l’exconseller Serafín Castellano per la vulneració de drets civils, després d’una querella presentada per EUPV al negar-li l’accés a la documentació sol·licitada en reiterades ocasions.

Esquerra Unida portava ja 18 sentències guanyades contra el Consell, en què aquest repetidament havia desobeït les resolucions dels tribunals en seguir negant l’accés a la documentació i a la informació pública sobre contractes públics que el govern de Fabra amaga. Una documentació que podria servir per desenredar la complexa trama de corrupció teixida al voltant de les institucions governades pel PP valencià.

Divuit sentències a les que si sumem les guanyades pels altres grups de l’oposició, com Compromís o el PSPV, fan en total més de trenta, tant del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem com del Tribunal Superior de Justícia valencià. No són un ni dos, sinó tres els tribunals desobeïts pel govern de la Generalitat Valenciana, tot un record de obstrucció a la justícia.

De fet fa unes setmanes el diputat a les Corts per Compromís, Fran Ferri, assenyalava que en uns mesos el Consell “pot acumular més de 50 sentències dels tribunals en contra per vulnerar els drets fonamentals dels diputats, sentències que dictaminen i han dictaminat que el PP s’ha instal·lat un règim d’opacitat i de degradació democràtica”..

Però amb tot açò no s’acaba tot, ni molt menys.

De tots és sobradament coneguda la obsessió catalanòfoba dels actuals governants de la Generalitat Valenciana.

Les seues croades en contra de la unitat de la llengua, l’aberrant afirmació del valencià com una llengua procedent del iber i deslligada el tronc lingüístic català, o la recent i esperpèntica llei de Senyals d’identitat, són algunes de les mostres del seu fanatisme, de la seua incultura, del seu autoodi i del seu afany per aconseguir el cert calador de vots de l’anticatalanisme blaver encara latent de la fagocitada Unió Valenciana. Així ho va reconèixer el mateix Tribunal Superior de Justícia valencià, que en la seua sentència número 474/2006 assenyalava textualment que “l’única raó de la posició de la Generalitat és l’obstinació de la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística”.

Doncs bé, al maig de 2010, i després de dictar-se 35 sentències en contra del Consell per part de diferents tribunals, la Generalitat Valenciana es va veure obligada a reconèixer de manera implícita que els titulats en Filologia Catalana estaven exempts de realitzar les proves de coneixement de valencià en les oposicions públiques de professors, tant de Primària com de Secundària, al País Valencià.

En cada convocatòria d’oposicions, les Universitats, els sindicats docents i les entitats cíviques recorrien davant els tribunals. I cada vegada els tribunals dictaminaven en contra del Consell.

Durant aquest període, els jutges van amonestar repetides vegades a la Conselleria d’Educació per mantindre aquesta postura sabent que no era la correcta. És a dir, estaríem davant d’un clar cas de prevaricació, reconeguda pels propis jutges.

En la majoria d’aquestes sentències el TSJ valencià es referia a tota la normativa estatal que homologa i equipara la Filologia Valenciana a la Catalana. Fins i tot el Tribunal Constitucional es va pronunciar favorablement a aquestes tesis.

A hores d’ara són ja 46 les sentències judicials emeses contra el Consell que avalen l’equivalència entre el català i el valencià. Entre els tribunals que han emès algunes d’aquestes resolucions es troben el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

I ara ve la pregunta del milió: perquè, al igual que s’ha fet amb Artur Mas i dos de les seues conselleres per incomplir presumptament tan sol una resolució del TC, no s’imputa al govern d’Alberto Fabra (i també al precedent de Francisco Camps) pels delictes de Desobediència als dictamens dels tribunals (més de 80 sentències en contra) i de Prevaricació, per haver obrat sabent que ho estaven fent de manera il·legal i en contra de les resolucions de les sentencies judicials?

La resposta podria semblar complicada, però no ho és, en absolut. De fet és ben senzilla i es pot trobar en una de les estrofes del himne “regional” valencià que tant li agrada cantar als indignes governants de la Generalitat Valenciana: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya…”.  A bon entenedor, poques paraules basten…

València, a 5 de gener de 2015.

 



  1. Voleu més proves de que no tenim un Estat neutral?
    Millor dit: aquest estat sempre rema cap al seu interés.
    Encara dubteu de si necessitem un Estat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent