La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
La lliçó del 9-N: l’estaca s’ha tombat.
Ni el joc brut, ni les denúncies, ni els insults, ni les mentides, ni les prohibicions, ni les amenaces ni les campanyes difamatòries orquestrades. Res de tot això ha pogut contra la voluntat de decidir i les ànsies de llibertat d’un poble unit, alegre i combatiu, com deia el nostre Vicent Andrés Estellés.
Avui el poble de Catalunya ha donat una lliçó magistral a tot el món.
Una lliçó magistral de civisme i de democràcia, però també de compromís i de resistència enfront d’un feixisme subtil disfressat de democràcia que representa el govern espanyol. Perquè amb una corda ben ordida amb milions de paperetes de votar, ha tombat una pesada estaca que, com deia Lluís Llach en la seua cançó, és molt forta però ja estava ben podrida.
El 9-N de 1989 el poble berlinès va fer caure el mur de la vergonya. Avui, 25 anys després, el poble català ha fet caure una estaca que simbolitza l’autoritarisme, el supremacisme, la intransigència, la desraó, la intolerància i el desig del règim polític espanyol d’ofegar les llibertats del poble de Catalunya.
El 9-N ja és història. I el 10-N comença inevitablement el futur en Catalunya. Un FUTUR escrit amb majúscules.
El 9-N el poble català ha tombat una estaca. Però el 10-N, com diu Vicent Partal en el seu editorial d’avui, “No passarà res, però haurà canviat tot per sempre”. Perquè demà toca començar a construir alguna cosa nova però radicalment diferent a la que tenim ara, un règim polític no democràtic i corrupte, dominat per l’afany de rapinya i d’espoli d’una bona part de la seua classe política i de les seues velles oligarquies dominants, les que manaven durant el franquisme i que segueixen manant a hores d’ara.
El 9-N ha esdevingut un punt d’inflexió, un punt de no retorn cap a un nou país, esperem i desitgem que bastit sobre un nou i il.lusionant proces constituent plenament democràtic, transparent i participatiu. De no ser així, el poble català hauria esfondrat una estaca per tornar a lligar-se’n a una altra. I això no és el que, amb tota seguretat, ha volgut expressar avui el poble unit, alegre i combatiu que ha omplit d’il·lusió i d’esperança en el futur les urnes de tots el pobles i ciutats del Principat.
Patraix, València, a 9 de novembre de 2014.
Un poble unit, alegre i combatiu… sí, és just el que he tingut avui l’oportunitat i el plaer de viure. Els ulls ben vius de tota la gent gran que avui he ajudat a votar, tots aquells que l’esperit els porta més enllà d’on els porten les cames, que la dignitat els embelleix el deteriorament dels anys, com he estat d’afortunat d’acompanyar-los.