La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Ahir a la muntanyeta de la Patà d’El Puig, 55 anys reivindicant la llibertat de la nació sencera.
Un any més, i en van 55, a una muntanyeta d’El Puig on l’història diu que en Jaume I va establir el seu campament abans de conquerir la joia del Regne musulmà de València, la ciutat de València, ens hem aplegat uns centenars de persones per gaudir un any més, en un dia magnífic més propi de l’estiu que de la tardor, d’aquesta cita reivindicativa ineludible per la llibertat i el ple autogovern dels valencians, i de la nació sencera, de Salses a Guardamar, de Fraga a l’Alguer.
Com va dir Aida Àngel en el seu discurs d’avui, “sense València, no hi ha independència”. I aquest ha de ser veritablement l’objectiu final d’un país que anirà fent-se lliure tros a tros, territori a territori, al compàs del ritme marcat per unes societats que han d’anar despertant i adonant-se de que com a part d’Espanya no hi ha res a fer, excepte esperar la mort i preparar el soterrament del nostre poble, de la nostra cultura i la nostra llengua, com a col·lectivitat pròpia i diferenciada.
Avui ha estat convidat també Josep Lluís Albinyana, President del Consell pre-autonòmic del País Valencià, qui ens ha fet un discurs ple de seny i sentiment, i carregat de raons per continuar la lluita per tal d’assolir la llibertat i la independència del nostre País, del xicotet del Sénia al Segura, i del gran de Salses a Guardamar, i de Fraga a l’Alguer.
Acabaré aquest post amb una cançó que sempre m’agradat molt, “Darrer diumenge d’Octubre”, dels nostres Al Tall, amb una lletra que reglota reivindicació per la nostra llibertat col.lectiva en una data tan significativa per al País Valencià com ha estat la d’avui:
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
Patraix, València, a 28 d’octubre de 2014.