La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

12-O: del genocidi d’ahir a la marginació indígena d’avui.

El 12 d’octubre de 1492, dia que Cristobal Colon va arribar a una xicoteta illa del continent americà i va prendre possessió il.legal de la mateixa en nom de Déu, dels Reis de Castella i de la religió catòlica, no va ocórrer cap descobriment com des d’Espanya s’ha pretès afirmar per ocultar el que ha estat possiblement el genocidi més gran en la història de la humanitat.

Definit primer com “Descobriment d’Amèrica“​​, després com “Dia de la Raça” i més tard com a “Trobada de Cultures”, l’arribada dels espanyols va ser, per als pobles originaris i per a la història universal, una conquesta, una invasió i una massacre.

Els conqueridors espanyols van implementar a la seua arribada a Amèrica una sèrie de pràctiques que tingueren com a conseqüència el quasi complet extermini de la població que en aquells dies habitava el continent, tant per les condicions infrahumanes en què aquesta va ser tractada, com pel suïcidi en massa que va existir en moltes comunitats natives quan albiraven que la misèria i l’esclavitud més brutals eren el seu destí.

Entre aquestes pràctiques poden esmentar la submissió cultural i física dels nadius de la regió, l’esclavització d’aborígens per fer-los extreure les riqueses del continent per a benefici forà, així com l’expropiació de les terres que es trobaven en poder dels habitants de la regió, què prenien al territori en el qual vivien com un “llegat” de la divinitat que només podia transferir per herència i no com una mercaderia per ser comprada i venuda.

Segles després es van obrir els processos d’independència amb lluites que van recórrer el continent i que van ser liderades pels criolls, què van expulsar als espanyols.

Més tard, aquests criolls van edificar els estats nacionals però van deixar fora als pobles originaris, van envair les seues terres i els van perseguir. S’imposava així una concepció racista a l’interior dels poders locals.

Havent transcorregut més de cinc-cents anys des de l’inici d’aquesta massacre indígena, malauradament poca cosa sembla haver canviat la situació del poble indígena des d’aquell moment fins als nostres dies, almenys en bona part del territori americà.

Avui com aleshores, els descendents dels aborígens de la regió són freqüentment forçats a traslladar-se a les zones més pobres, àrides i desèrtiques del continent, o per contra, reben per part dels Estats “permisos d’ocupació” perquè puguen viure a les terres que, havent pertangut als seus avantpassats, van ser il.legítimament usurpades pels “homes blancs”.

Genocidi i esclavitud primer, marginació i menyspreu després, aquesta és l’empremta indeleble que la conquesta espanyola a espasa i crucifix ha deixat en la rica cultura indígena americana.

València, a 12 d’octubre de 2014.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent