Indigne, esperpèntic i deslleial cap al poble que representa. El discurs institucional de Fabra en tres paraules.

Sincerament no esperava més del indigent polític en què tristament s’ha convertit la màxima autoritat de la institució que encarna històricament la sobirania del poble valencià.

L’enquesta feta pública ahir pel diari El País confirmava una vegada més el que tots ja sabíem: el canvi polític i social al País Valencià té ja una data concreta i inajornable, el dia de les properes eleccions municipals i autonòmiques del 2015.

Per tant tots sabíem que aquest discurs era el cant del cigne d’un personatge gris i deslleial, decadent i submís, un personatge menyspreat fins i tot pel seu propi partit.

Enfront de la claredat, l’alegria, l’esperança, la dignitat i les propostes que irradiaven les milers de persones que ens varem manifestar ahir per la vesprada pels carrers de la ciutat de València, el discurs del matí d’Alberto Fabra va ser groller, gris, fosc i deslleial cap al poble que diu representar. Tot un esperpent de discurs fet per tot un esperpent de president.

Un discurs què es va centrar bàsicament a reivindicar la unitat d’una nació que molts ja no reconeguem com a pròpia, l’espanyola, cosa que ja es preveia pels recents honors a la bandera espanyola i les distincions de la Generalitat que es van anunciar la setmana anterior, tenint com a figures més destacades, ni més ni menys que al rei Felip VI i a  l’expresident del Govern Adolfo Suárez.

El menyspreu cap al president va tocar sostre novament quan ni aquests personatges si les seues famílies van enviar cap representació a aquest acte, simplement una carta d’agraïment.

L’”Espanya pàtria comuna”, els Reis Catòlics, les lloances al nou rei Borbó i al seu pare, el “sacrifici personal” d’Adolfo Suarez durant la transició espanyola i les “aventures arriscades” dels “processos secessionistes”, presentades com el principal perill que té Espanya (quan el principal perill són ells precisament!), van ser els eixos del seu esperpèntic discurs. Un discurs que teòricament deuria d’haver estat fet en clau de conmemorar el 776è. aniversari d’un país que durant quasi cinc segles va ser lliure i sobirà i va tindre les seues lleis i les seues institucions polítiques pròpies.

Però res en el seu discurs va recordar aquest passat, ni va fer cap esment a un anhel de recobrar aquells drets nacionals i polítics, arrabassats precisament pel antecessor d’un dels personatges a qui va concedir l’alta distinció de la Generalitat. Ni tan sols va pronunciar mitja paraula sobre els infinits greuges que el poble valencià està patint per part de l’actual govern actual de Madrid. Res de res de tot això.

Perquè això és precisament el que és l’actual president de la Generalitat Valenciana: res de res, un zero a l’esquerra de tot i per a tots, però profundament indigne i deslleial amb els valencians.

València, a 10 d’octubre de 2014.

2 pensaments a “Indigne, esperpèntic i deslleial cap al poble que representa. El discurs institucional de Fabra en tres paraules.

  1. Que més es pot dir. Tu has fet la foto perfecta i exacta d’aquest individu. Aquest personatge sols cap en l’acontentament de la metròpoli extorsionant la colònia en què ens han convertit. Colònia de madrid. Cal recalcar-ho. Res a recriminar als castellans, als “nobles ” castellans conveïns nostres i sotmesos, igualment al poder feudal de madrid. És molt trist, pensar que encara hi ha Valencians??, disposats a oferir noves glories a eppana.

  2. Totalment d’acord amb tu. Treballarem d’ací a maig perquè aquest titella funest, representant del Madrid més caspós i no dels valencians, deixe de ser prompte el nostre president. No s’ho mereix, ni ell, ni ningú del seu Pallasso Partit, que ens ha enfonsat moralment i econòmicament, com a poble i com a ciutadans, a valencians, illencs i catalans.

    Des de Sueca, País Valencià, Marènia, tot el meu suport al grup de COMPROMÍS.

    Joanjo Aguar Matoses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *