Emilia no tenia una black Card de Caja Madrid. Per això la van condemnar…

 

Fa poc més d’un any saltava a les portades dels diaris la següent notícia: “Una jove mare de Requena (València) que va utilitzar una targeta de crèdit que va trobar al carrer per comprar aliments i bolquers per a les seues filles, haurà d’ingressar a la presó en quinze dies“.

Els fets havien passat el maig del 2007, quan una xica de 22 anys es trobà al carrer una cartera a terra. En el seu interior hi havia una targeta de crèdit. Emilia, així es diu la jove, estava en aquell moment sense feina i sola, i a càrrec de dos xiquetes. El seu relat ho aclareix tot: «Vaig veure que la cartera tenia una targeta de crèdit i un DNI i no ho vaig pensar. Me’n vaig anar al supermercat a comprar menjar i bolquers per a les meues dues filles xicotetes, que aleshores tenien quatre anys i any i mig. Jo llavors no tenia feina, ni diners. No vaig pensar en les conseqüències».

Va comprar menjar i bolquers amb la targeta de crèdit per un total de 193 euros. Com no va tindre problemes, va decidir de nou fer una altra compra al mateix hipermercat per valor de 250 euros. Però ací ja va alçar sospites i ja no la van dispensar. Ho va intentar en una altra cadena d’hipermercats, i aquesta volta la van enxampar.

La denúncia pel penal es va resoldre amb una pena d’un any i deu mesos de presó i multa de deu mesos, amb quota diària de tres euros, per un delicte continuat de falsificació en document mercantil i sis mesos de presó per delicte continuat de estafa, que va substituir per sis mesos de treballs en benefici de la comunitat i 900 euros de multa.

L’any passat, passats 6 anys d’aquells fets, un jutge va dictar una sentència que l’obligava a ingressar a la presó en superar en dos anys la condemna que inicialment se li va imposar. Emilia estava ja completament rehabilitada, havia tingut un altre fill  i portava una vida en parella completament normal.

Va fer falta recollir 167.000 signatures perquè el govern espanyol la indultara. Sis anys de persecució i penes per part de la justícia espanyola per haver utilitzat 193 euros d’una targeta de crèdit que no era seua per comprar menjar i bolquers per als seus fills xicotests i necessitats. Una justicia molt exemplar.

Però clar, la tarjeta de credit que utilitzà Emilia no era una black Card de Caja Madrid ni de Bankia. Mentre Emilia la va utilizar per poder alimentar els seus xiquets i cobrir les seues necessitats bàsiques, en les mateixes coordenades temporals 86 directius i consellers de Caja Madrid robaven a l’erari públic més de 15 milions d’euros amb targetes de crèdit que anaven a càrrec de tots els ciutadans espanyols.

Rodrigo Rato gastava 44.200 euros, és a dir, un import 230 vegades superior al que va gastar Emilia. Emilia va ser condemnada a presó, a pagar una multa i a fer treballs socials.

Rodrigo Rato va tornar els diners i ara, després d’enfonsar Bankia, que va haver de ser rescatada amb 20.000 milions de diners públics, és conseller de CaixaBank, del Banc Santander i de Telefónica. Complerts els seus 65 anys, té una pensió assegurada de mig milió d’euros anuals.

Rodrigo Rato ni ha ingressat a la presó ni ha fet treballs socials, com probablement no ho faran tampoc cap dels 86 consellers de Caja Madrid.

Però clar, Emília no es diu Rato, ni Botín, ni Blesa de cognom.

Ni és consellera de cap de les grans empreses de l’IBEX-35.

Ni es tuteja amb ministres i caps de govern. I això la justicia espanyola ho té molt en compte a l’hora de dictar les seues sentències.

Patraix, València, a 6 d’octubre de 2014.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *