El govern de Rajoy i la seua política de terra cremada en Sanitat.

 

Davant de la situació d’emergència en què es troba la Sanitat pública espanyola, degut a les polítiques privatitzadores de l’actual govern del PP, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública ha fet públic aquest revelador escrit de denuncia i propostes que considere molt interessant conèixer i donar la màxima difusió entre la ciutadania.

Ho he traduït al català:

La Política sanitària del Govern està orientada a privatitzar el sistema sanitari públic. 

La política sanitària del govern de Mariano Rajoy es podria resumir en l’intent de desmantellament i privatització del sistema sanitari públic per posar-lo en mans d’entitats bancàries, multinacionals sanitàries i fons d’inversió internacional ubicats en els paradisos fiscals. Uns aliats necessaris en el sector.

Aquesta estratègia aquesta recolzada, encoratjada i sostinguda per una aliança privatitzadora (Club Gertech) que integra alts càrrecs de l’administració, universitats públiques i privades, organismes públics penetrats pel sector privat com l’Institut Carlos III, associacions professionals com el Fòrum de la professió, la Federació d’Associacions Científiques mèdiques FACME o la de gerents sanitaris (SEDISA), i compta amb el patrocini de grans empreses tecnològiques i farmacèutiques (Philips, Medtronic, Roche, Nec Corporation o CITEC-B).

Aquesta poderosa Aliança d’interessos financers, econòmics i empresarials, té com a finalitat apoderar de la major part dels recursos que l’Estat destina a sanitat. Entre els seus principals assoliments aquesta l’haver aconseguit incrementar de manera exponencial els concerts amb la sanitat privada, l’externalització i privatització de gran part dels serveis, aconseguir importants subvencions públiques, participar en el finançament i gestió de nous centres sanitaris, i controlar els fons i activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i docència del personal.

El sector privat s’ha apropiat dels nous hospitals de Madrid, València, Galícia, Aragó, Balears; controla els sistemes d’informació, centrals de trucades i Història clínica electrònica; va aconseguir l’adjudicació dels serveis de laboratori i radiologia dels hospitals públics; controla els sistemes d’adquisició i avaluació d’equipament tecnològic; participa en els sistemes d’acreditació, docència pre i postgraduada i de formació continuada; ha aconseguit el control dels recursos econòmics destinats a recerca i desenvolupament (R + D + I); etc.

Com a conseqüència gran part dels serveis del sistema públic han passat a mans de bancs, empreses multinacionals i fons d’inversió com Bankia, CAPIO, Centene, EFQM, INDRA, IBM, Microsoft, Telefónica, MEC Ibèrica, REDSA, CVC, PWC, etc .

Per rematar la feina el Ministeri de Sanitat va acordar amb el Fòrum de la Professió Mèdica la privatització de la gestió assistencial mitjançant les noves unitats de gestió clínica que transformaran els serveis assistencials en empreses (dotades presumptament d’autonomia plena) però que en realitat estaran dirigides per directors designats a dit per l’administració per gestionar al seu dictat el personal i el pressupost, amb capacitat per competir entre si venent els seus productes en un mercat sanitari intern, en el que estarà present també personal i capital privat.

L’austeritat posa en risc la continuïtat del Govern. La crisi i l’aplicació de les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea, per garantir el pagament del deute bancari, estan obligant als governs central i autonòmics a accelerar el desmantellament de la sanitat pública que representa més del 6% del producte interior brut de l’Estat i entre el 30-40% dels pressupostos de les comunitats autònomes.

El Partit Popular és conscient (després de les últimes eleccions europees en què va perdre 2,6 milions d’electors respecte a les europees del 2009 i 6,6 milions respecte a les generals del 2011) que és més que probable que perdi el poder per la seua política de retallades socials com el dret a una sanitat pública universal, accessible i equitativa; l’accés a l’educació pública; l’estabilitat laboral i la garantia d’unes condicions de treball dignes; un sistema de pensions suficient; l’atenció a la dependència; etc .; que afecten la majoria de la població a gran part dels seus propis votants. No obstant això no sembla interessat a rectificar gens ni mica aquesta estratègia de cara a les pròximes eleccions.

El Govern està posant en pràctica una política de terra cremada accelerant desmantellament i privatització dels serveis sanitaris més rendibles que estan sent traspassats, com anteriorment explicàvem, a grans empreses multinacionals i fons d’inversió privades a canvi d’uns pagaments que multipliquen els seus costos reals i que suposen un elevat endeutament per al sistema sanitari. Aquesta privatització va acompanyada de l’acomiadament de milers de treballadors sanitaris (més de 53.000), de la reducció de l’oferta de serveis (Carteres de Serveis) i de la generalització de copagaments i repagaments dels ciutadans de l’atenció que reben.

Fins ara semblava que la por al desgast electoral i a les mobilitzacions socials i sanitàries, modulava la posada en pràctica d’aquestes mesures, però davant la certesa del desastre electoral el Govern sembla haver canviat d’estratègia accelerant i estenent la privatització a totes les àrees del sistema perquè abans de les pròximes eleccions el desmantellament del sistema sanitari es consolidi i el procés estigui avançat. En aquest escenari qualsevol intent de negociació o acord amb el Govern sembla condemnat al fracàs.

Aquesta estratègia, aparentment suïcida, té com a explicació que l’actual Govern espera que si perd el poder a mans d’un grup polític o una aliança electoral progressista tindria moltes dificultats per recuperar el privatitzat. El rescat de les concessions i externalitzacions sanitàries podria suposar milers de milions d’euros a les arques públiques al mateix temps que la concentració de recursos en mans privades, com hospitals, laboratoris, serveis de radiologia, sistemes d’informació, etc, faria molt complicada la rescissió dels contractes tant per motius econòmics com per la dificultat de disposar de recursos alternatius per substituir al curt termini (per exemple construir un nou hospital suposa una mitjana de sis anys). Per això el rescat de les concessions al sector privat és una decisió complexa que exigeix ​​suport popular i professional i una gran voluntat política.

El Tractat de Lliure Comerç USA-Unió Europea com blindatge de les privatitzacions

La Comissió Europea està negociant, embolicada en el secretisme, un Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, com a continuació dels acords de l’Organització Mundial del Comerç i la Unió Europea de liberalitzar el sector serveis que han suposat la privatització del sector públic en els països de la UE.

Aquest nou tractat atorgarà (cas de provar-se) a les grans empreses unes àmplies facultats per impugnar els acords dels governs amb les multinacionals i limitarà la capacitat legislativa dels mateixos per recuperar els serveis privatitzats. L’anomenat Mecanisme de Solució de Diferències entre Inversor i Estat (destinat a garantir la seguretat jurídica dels inversors) conté disposicions per paralitzar l’expropiació dels serveis externalitzats (encara que siguin per interès públic) per protegir les inversions de les empreses privades en els sistemes sanitaris. El Tractat inclou la creació de les empreses arbitrals, de composició desconeguda, que seran les responsables de solucionar els conflictes entre govern i inversors privats en aquestes matèries passant per sobre dels tribunals dels països de la UE.

El Tractat servirà així de parapet a perquè futurs governs, oposats a la ideologia neoliberal, recuperin els serveis externalitzats.En definitiva el Partit Popular pot perdre el poder però:

1. Deixarà un sistema sanitari descapitalitzat i en gran mesura desmantellat en què els seus recursos i àrees estratègiques hauran estat en gran part cedides a multinacionals i fons d’inversió, a les que haurà d’abonar enormes sumes de diners. El Sistema perdrà així les seves principals senyes d’identitat: La Universalitat, l’accessibilitat, l’equitat i la sostenibilitat.

2. Els elevats costos de les rescissions dels contractes rescat i les clàusules del Tractat de Lliure Comerç USA-UE que atorguen seguretat jurídica als inversors privats, dificultaran el rescat dels recursos externalitzats amb mesures legals i econòmiques.

L’experiència dels països d’Amèrica Llatina que s’han enfrontat a les polítiques del Fons Monetari Internacional, Banc Mundial o l’Organització Mundial del Comerç, mostren que han patit grans pressions polítiques i financeres per recuperar els seus serveis públics privatitzats. Aquestes han anat des de la paralització del crèdit i la inversió, les sancions econòmiques o els intents de desestabilització política.

CONCLUSIONS

1. És necessari i urgent paralitzar el procés d’externalització i privatització dels serveis de l’actual govern abans que siguin traspassat al capital i empreses multinacionals. El sistema sanitari públic està en risc real.

2. Aquesta paralització només serà possible mitjançant l’acumulació de poder social amb una gran aliança que inclogui la gran majoria d’organitzacions socials, veïnals, de malalts, d’usuaris i consumidors, sindicats de classe i corporatius, partits polítics, organitzacions, col · lectius i moviments socials. La unitat hauria de tenir articular entorn de dos grans objectius: Fer front al desmantellament i la privatització del sistema sanitari, rescatar els recursos externalitzats i recuperar els drets socials i professionals (en la política del PP la majoria perd molt mentre que guanyen uns pocs lligats al poder).

3. L’alternativa a la privatització sanitària ha d’articular al voltant d’objectius concrets i consensuats públicament, per una gran majoria social, professional i política, per canviar les estratègies de l’actual govern, dels seus aliats interns i del sector privat multinacional. Cal incorporar a aquest acord a gran majoria social superant les diferències ideològiques o d’actuació que fins ara els separen per aixecar una gran xarxa en defensa de la sanitat pública.

DES DE LA FADSP PROPOSEM COM PUNTS BÀSICS PER AL ACORD:

• La paralització de les privatitzacions i supressió dels copagaments del govern de Rajoy i altres limitacions d’accés a l’assistència.

• La revocació de les Lleis d’Ordenació Sanitàries i la Llei 15/1997 de Noves Formes de Gestió, que afavoreixen la privatització, del RD 16/1012 de Mesures per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari, i de les unitats de gestió clínica.

• El compromís innegociable de recuperar totes les concessions i externalitzacions de serveis sanitaris i oposició a l’aprovació del Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea.

• Potenciar a l’Atenció Primària com a alternativa a les retallades per sortir de la crisi. S’hauran d’incrementar els seus recursos fins a arribar al 25% del presupost sanitari en 5 anys, una manera de millorar la seva capacitat diagnòstica i terapèutica.

• Una política sanitària basada en la Promoció de Salut que orienti i racionalitzi les actuacions del sistema, enfront de l’actual estratègia de medicalització de les relacions sanitàries i d’utilització intensiva dels recursos tecnològics.

• Una política de personal que acabi amb les retallades i la no reposició de les jubilacions, basada en l’estabilitat laboral, els incentius professionals, recuperar els drets laborals suprimits per l’actual Govern.

La informació, la transparència i el consens haurien de ser les claus per guanyar aquesta batalla, compaginant la utilitzant dels mitjans de comunicació tradicional amb documentació seriosa i rigorosa (buscant la complicitat dels professionals), els canals alternatius i les xarxes socials.

En imprescindible articular la mobilització social, dels professionals i treballadors sanitaris, amb debats i suports dels grups parlamentaris de les Corts de l’Estat, els Parlaments Autonòmics, Ajuntaments, etc, buscant la major unitat per sobre de diferències legítimes, en una gran aliança que promoga la major mobilització sindical, social i professional possible de tots els que vulguin adherir-se a la mateixa sense condicions prèvies ni exclusions.

Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.Setembre de 2014

Patraix, València, a 29 d’octubre de 2014.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *