La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 6 de maig de 2014

Editorial Anaya: Educació per a l’adoctrinament.

A l’octubre de 2012 va aparèixer a twitter la notícia d’un llibre de text en el qual es pregunta als estudiants de 1r. d’ESO: “Què penses d’aquells que «pirategen» la música o el cinema?”

En el text previ a la qüestió, se’ls parlava dels pirates que segresten avions o vaixells. El llibre era de l’editorial Anaya, empresa integrada al grup Hachette Livre, editorial al seu torn integrada en el Grup Lagardère que fabrica revistes, llibres i avions, civils i militars i altres tecnologies de la guerra.

Sense entrar en el tema de la propietat intel.lectual i el cànon digital, d’àmplia polèmica, si es podria comentar al respecte que aquest esperpent pedagògic tenia una lectura clara, en la qual es demostra la igualtat en l’equació “negoci = ideologia”, o el com aquests imprepresentables utilitzen els seus llibres per manipular adoctrinant als xiquets en la ideologia del sistema del capital i del negoci (el seu), incultcant-los el seu particular interès com si fora academicisme i ciència pura que cal saber per a l’examen.

 

Fa uns dies van circular per les xarxes unes pàgines d’un llibre de Primària d’aquesta mateixa editorial, en què s’esglossaven les figures de Federico García Lorca i Antonio Machado.

La breu biografia de Lorca acabava de la següent manera: “Poc després d’acabar la seua última obra de teatre, “La casa de Bernarda Alba”, Federico va morir prop del seu poble, durant la guerra d’Espanya” (sic).

I la de Machado ho feia de la següent manera: “Passats uns anys se’n va anar a França amb la seua família. Allà visqué fins a la seua mort” (sic).

Els escolars que estan aprenent aquestes biografies ben podrien pensar que Lorca podria haver mort d’una grip, o que Machado s’en va anar a França a cursar l’Erasmus.
Ni una breu ressenya de la brutalitat d’un règim i d’una guerra que van ser els responsables directes de la mort d’aquests dos grans escriptors.

Encara passats tants anys, Anaya sembla mantenir vigent en els seus texts l’adoctrinament de l’escola franquista a través d’un revisionisme històric que pretén esborrar de la memòria col.lectiva altra Espanya que va lluitar sense altres armes més que el llapis, el paper i els llibres contra un règim i una ideologia que van cometre un genocidi que se segueix intentant amagar passats quasi 40 anys de la mort al llit del seu principal instigador.

Patraix, València, a 6 de maig de 2014.

 



  1. trobo molt interessant aquesta pàgina crec que estaria molt b que hi aguéssin botons de xarxes socials per poder-ho compartir, per cert que fills de mala mare aquests d’anaya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent