La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Les enquestes electorals que amaga el PP valencià.
Ahir es va fer pública la darrera enquesta electoral realitzada a València. I el resultat reflecteix un paisatge polític ben diferent de l’actual: per primera vegada des de 1995 el PSPV es convertiría en la primera força política del País Valencià.
Com mostra la taula de l’apunt, el Partit Popular valencià, que a les darreres eleccions va aconseguir una majoria absoluta a València amb 55 escons, cau en barrina i perdria un terç del seu suport, obtenint un resultat que es mouria en una forquilla entre 32 i 34 escons,
El PSPV, que va arribar a enfonsar-se fins tot just superar en enquestes de fa mesos els vint escons, ha recuperat el seu electorat fins a tornar a igualar els resultats actuals i tindre previsió fins i tot de superar-los. Passaria així dels actuals 33 escons a moure’s en una forquilla d’entre 33 i 35.
Però l’enquesta també diu altres coses no menys importants.
Es confirma clarament el creixement de Compromís, que podría estat a prop de triplicar els seus resultats de 2011, fins moure’s en una forquilla que va entre els 16-17 diputats.
Per la seua banda, Esquerra Unida del País Valencià doblaria com a mínim els seus actuals 5 escons, i UPyD, que sembla perdre pes respecte a enquestes anteriors, aconseguiria aparèixer a les Corts amb al voltant de 5 escons.
És a dir, els tres partits d’esquerra (l’injuriat “tripartit” del PPCV: PSPV+Compromís+EUPV) sumarien al voltant de 60 diputats dels 99 que té el parlament autonòmic.
I res indica que, ni tan sols amb el suport d’UPyD, que ja ha declarat públicament que no l’hi donaria, podria el PP seguir governant la Generalitat Valenciana.
Les dades de l’enquesta han estat arreplegades entre el 27 de març i el 2 d’abril, dues setmanes després que el PSPV celebrara el seu procés d’eleccions primàries en què va resultar guanyador Ximo Puig.
Segons fonts periodístiques i polítiques valencianes, els resultats d’aquest sondeig, demanat pel PSOE amb el compromís de fer-ho públic, coincideixen amb els que, en privat, reconeixen tindre els dirigents de la Generalitat i que mantenen en secret amb la crítica dels grups de oposició, ja que es paguen amb els diners de tots els valencians.
La llarga nit sembla tocar fi al País Valencià.
Patraix, València, a 25 d’Abril de 2014.
Eixes enquestes, si s’arriben a produir realment, seran una nova Almansa, que a tots ens encalça.
La sucursal valenciana del psoe es va desfer del PSPV als inics dels vuitanta del segle passat i continuarà fent-nos servir de moneda de canvi per a les seues transaccions com ja van dfer ambnb l’Estatut de Benicàssim esdevingut Estatut de Madrid, com li passà en 2006 al principat. Ens vendran a canvi d’uns vots per a quialsevol Sandro Pertini actual, com feren amb el tancament de Forns Alts de Sagunt, ens tancaran els mitjans de comunciació com ja féu el minsitre Barriomuerto, convidaran a qualsevol parany per a quedar emvescats en qualsevol parany.
Els partits de la dependència a España són perillosos. No pel que tenen d’intel·ligència interna en els seus quadres sinó perquè fan de “Moma” política, quan qui ha governat i governa l’estat espanyol és el seu centre nacional d’intel·ligència i eixos no es voten ni controlen degut als ínfims nivells democràtic de que fa gala aquell estat en el lapse dels darrers dos segles.