La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Obama, Arturo S. Casamitjana i el think tank Podesta, claus en el reconeixement per part d’EUA d’una Catalunya independent?
Fa uns mesos escrivia un apunt (*) en aquest bloc en el qual comparava la situació actual en la que es troba el procés sobiranista a Catalunya a una partida d’escacs, en el qual les peces enfrontades estaven sent estratègicament mogudes al tauler per dos jugadors: Catalunya i Espanya.
Crec que tothom coneix com cadascuna de les parts ha anat difonent els seus missatges i argumentacions, a favor o en contra del procés, tant a nivell intern d’Estat espanyol com fora de les nostres fronteres, amb el doble propòsit de “guanyar-se” l’opinió de la ciutadania, per un costat, i d’intentar “convèncer” les cancelleries estrangeres de les “bondats” de les seues posicions, per una altra banda.
No cal dir, per sabut que és, la manera tan barroera i grollera amb què Espanya i el seu ministre d’Exteriors, Margallo, han mogut els seus peons per intentar embrutar i desprestigiar un procés que per part de Catalunya, ha estat fins ara plenament cívic i democràtic.
Així doncs, l’escenari internacional serà clau, tant abans com després de la consulta del 9-N, en la resolució reeixida del procés, tant pel que fa a la presa de posició i a les “simpaties” que pot desencadenar a les cancelleries internacionals, com en el reconeixement de Catalunya com un nou estat independent en la comunitat d’estats internacional, en cas que es produïra, després de la consulta o després d’unes eleccions plebiscitàries, una declaració unilateral d’independència (DUI) per part del Parlament de Catalunya.
En aquest terreny, l’estat d’Israel s’apunta com un dels possibles primers estats que podrien reconèixer a una Catalunya independent.
A l’octubre de 2012 Haaretz, un dels diaris israelians més influents, publicava un article que pot donar la clau en aquest sentit. En ell el periòdic deia que Catalunya “serà aviat del poble català, de la mateixa manera que Israel és del poble jueu“, tot i descartant una altra fórmula territorial que no fora la independència plena.
Les relacions institucionals entre Catalunya i Israel es van veure reforçades arran del viatge que Artur Mas, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i representants de trenta empreses catalanes, van fer a Israel al novembre de 2013.
Tothom sap que Mariano Rajoy se sent molt incòmode amb la qüestió de la consulta de Catalunya fora d’Espanya, en concret quan se li fan preguntes al respecte o se li demanen explicacions del perquè s’oposa a què els catalans voten, tal com s’ha fet al Quebec o es farà enguany a Escòcia.
I tothom sap també que va ser aqueixa la raó per la qual va vetar la presència de periodistes de TV3, de RAC1 i de Catalunya Ràdio (plegats amb altres mitjans espanyols) en la roda de premsa que va donar a la Casa Blanca després d’haver-se reunit amb Barack Obama.
És clar que Rajoy no volia preguntes incòmodes o comprometedores que pogueren deixar-li en evidència davant Obama en la mateixa Casa Blanca.
Sembla que aquesta censura realitzada per Mariano Rajoy no va ser molt ben vista pel mateix Obama.
És amic personal de Barack Obama i el responsable d’un dels think-tanks més influents a la Casa Blanca, el Grup Podesta.
Per a la Casa Blanca, les ambaixades dels seus dos països veïns a nord i a sud, Canadà i Mèxic, són extraordinàriament importants per la intensitat de les relacions de tot tipus que manté amb ells, tal i com per exemple el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), subscrit entre els tres governs crear una zona de lliure comerç en la seua regió.
Les arrels familiars d’Arturo S. Casamitjana, ens posen en la pista.
El iaio de Lluís Casamitjana era un català del Priorat, pertanyia a Esquerra Republicana de Catalunya, i amb la seua mare xicoteta van creuar els Pirineus en acabar la Guerra civil per arribar al camp de refugiats d’Argelers, situat al sud de França.
Van formar part dels 4.000 refugiats que el govern mexicà de Lázaro Cárdenas va acollir a través del Servei d’evacuació de Refugiats Espanyols.
“Sóc mexicà, però estic orgullós de les meves arrels“, va dir Arturo Sarukhán Casamitjana en una entrevista que li va fer l’AVUI fa un temps. Ahí va dir també que encara recordava el gust de les ensaïmades i de les coques que va tastar a Barcelona quan tot just tenia quatre anys, que va ser la primera volta que va trepitjar terra catalana, la llar dels seus iaios materns.
Arturo parla català amb tota naturalidat. “L’avi va ser sempre molt hermètic. Tenia clar que Mèxic era el seu nou país, però va mantenir les arrels i és el responsable que jo, avui, parli i escrigui en català. De la guerra, però, no en volia parlar“, explicava l’Arturo a l’AVUI.
Ell està convençut que el seu passat va ser “determinant” a l’hora de triar carrera, ja que si la història materna és dura, també ho és la de la família paterna, que va fugir d’Armènia durant el genocidi perpetrat pels turcs entre 1915 i 1917. “Tinc prou bagatge personal per tenir una perspectiva històrica“, va dir en l’entrevista.
Per això creu que Mèxic ha de ser un baluard “de la defensa i la promoció dels drets humans a tot el món, sense oblidar-nos de casa nostra“.
El cosi d’Arturo es Josep Andreu, de Montblanc i diputat d’ERC a Madrid, membre d’una nissaga de polítics tarragonins que s’ha estès a l’altra banda de l’Atlàntic gràcies a l’Arturo.
El pare de Josep Andreu, Carles Andreu, va ocupar un escó al Senat per CiU.
Josep i Arturo van fer una excursió junts pel Priorat fa uns anys, en el 2005, on están les seues arrels. “No podia ser que no conegués el Priorat“, va dir l’Arturo a l’AVUI.
Josep Andreu va dir a l’AVUI que “a casa dels Casamitjana, a Mèxic, la llengua vehicular és el català“, i remarcava que l’Artur -es resistia a dir-li Arturo- el parlava molt bé.
Arturo S. Casamitjana, que es diu fan del Barça i te una filla a la que ha posat un nom tan català com Laia, se sent actualment molt compromès amb el procés emprès a Catalunya, i sembla decantar-se clarament per l’opció de la independència.
L’extraordinària influència que té en les esferes econòmiques i diplomàtiques nord-americanes el Grup Podesta, i la seua relació personal amb el mateix president d’EUA, podrien ser factors gens menyspreables a l’hora que el govern dels EUA poguera reconèixer la independència de Catalunya després d’una hipotètica DUI.
Sense dubte, un factor molt important a tindre en compte i que podria ajudar a decantar a favor de Catalunya la complicada i complexa partida d’escacs que està disputant contra la centralista i antidemocràtica Espanya.
(*) Apunt: Rajoy, la “marca españa” i la seua famosa foto amb Barack Obama (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/257696)
Patraix, València, a 28 de març de 2014.
Bona Lluís !