La paella mecànica

Ahir al Congrés espanyol es va escenificar una nova farsa.

El secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez, hi va compareixer amb uns quants vídeos i àudios de les converses gravades entre els guàrdia civils que vigilaven la tanca.
Després de més de dues hores de compareixença, per intentar justificar l’injustificable, ni qui, ni quan, ni com es va donar l’ordre de disparar les 145 pilotes de goma i els 5 pots de fum va quedar clar, ni el per què si no hi va haver trets als immigrants ni tampoc hi va haver pànic (com ell mateix va dir), es varen ofegar quinze d’ells.
Les imatges de la càmera que va poder haver gravat l’entrada dels immigrants en l’aigua i la seu ofegament no es van mostrar. Els vídeos i àudios havien estat curosament escollits pel secretari d’estat.

La farsa continuava…

El govern de Rajoy es nega a que organitzacions independents com Amnistia Internacional investiguen el cas, perquè saben que descobriríen la gran mentida que s’ha ordit per evitar que ningú siga responsable de l’assassinat de 15 immigrants que buscaven una oportunitat, una vida millor a la miserable a la qual els països occidentals hem condemnat a viure a milions de perdones de nombrosos països africans.

Fa uns pocs dies l’ONG Caminant Fronteres va fer públics els informes mèdics i el resultat de les seues investigacions sobre aquest cas, i els resultats no van poden ser més reveladors i escandalosos, malgrat el silenci mediàtic generalitzat que hi ha hagut respecte a aquest informe en els grans mitjans de comunicació espanyols.

Ferides a la cara i al cap dels immigrants morts i els ferits, que coincideixen amb les típiques marques de les pilotes de goma. Testimonis d’afectats que denuncien que van rebre cops de culata dels guàrdies civils quan intentaven aferrar-se a la terra ferma i denegacions d’auxili, en formen part.

Caminant Fronteres ha documentat que hi va haver altres 15 ferits, a més dels 15 morts, dels quals vuit van quedar amb seqüeles més greus després d’intentar entrar nedant a la platja del Tarajal de Ceuta.

Gràcies a 28 entrevistes realitzades als supervivents i als informes dels metges que els van atendre, aquesta ONG es reafirma en el fet que la Guàrdia Civil va tirar a donar als immigrants amb el material antiavalots, i que a més se’ls va negar l’ajuda que demanaven quan s’ofegaven.

Un dels cossos que estava al dipòsit de Fnidq (Marroc) tenia un llavi completament trencat i una ferida al front. I dels set que estaven en Mdieq, un tenia el cap embenat i 3 presentaven ferides a l’orella, l’ull i el pit. Lesions compatibles amb les que produeix un fort impacte, que amb tota probabilitat va provocar el seus ofegaments. 

Els testimonis de l’expedient de l’ONG són esgarrifoses, com ara aquests:” Larios estava al meu costat, a pocs metres. Li sentia com cridava. Deia: ‘auxili, socor’, dirigint-se a l’embarcació de la Guàrdia Civil. Después ja no li vaig sentir cridar“. O aquest altre: “Sanda va demanar  auxili. Va tirar la seua mà cap a la roca i el guàrdia civil li va pegar i enviar de nou a l’aigua“.

En els informes mèdics es recull que un dels ferits tenia una ferida de cinc centímetres a la coroneta, un altre una ferida sagnant al nas de set centímetres, un tercer un traumatisme amb edema de pupil.les i un quart un edema de les parpelles superior i inferior de l’ull dret que no li permetia obrir l’ull.

“Tots els testimonis recollits pel col.lectiu assenyalen que els agents de la Guàrdia Civil tiraven sobre els flotadors i que moltes de les bales de cautxú arribaren a parts vitals dels cossos, sobretot el cap i la cara“, afirma el document de Caminant fronteres.
Els que van sobreviure també denuncien “la violència exercida pels guàrdies civils que es trobaven apostats en les pedres de l’espigó“, assenyalant que els van disparar a poca distància i els pegaven amb les culates.

Abans de la compareixença d’ahir al Congrés, tots recordem les cíniques paraules que va pronunciar del ministre de l’interior Jorge Fernàndez Díaz al Consell de Ministres, quan va dir que “no és el mateix llançar pilotes de goma que disparar-les” ( sic), alhora que presumia que el seu Ministeri havia realitzat “un exercici de transparència sense precedents” en haver aportat els vídeos del que havia passat.

Una gran mentida ordida per a amagar una massacre.
I després aquests hipòcrites es diuen a si mateixos defensors de la llibertat i dels drets humans. O potser els immigrants no son éssers humans per a ells.

Patraix, València, a 20 de març de 2014.