La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

El País Valencià cau en l’abisme de la pobresa en els últims 5 anys.

Fa tan sols unes setmanes l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i la fundació BBVA, publicaven un informe en què alertaven que l’esgarrifosa xifra del 28% de la població valenciana està en risc de pobresa o d’exclusió social.

Mig milió de pobres amb diferents perfils socials pul.lulen pels carrers dels pobles i de les ciutats valencianes desesperats i amb poques perspectives de trobar una feina.
Grans i joves són els col.lectius més castigats.
La portaveu de la Cruz Roja al País Valencià deia en una declaracions que “L’aspecte que trobem més nou és l’empitjorament de la situació de la gent gran i dels joves. Els grans estan suportant econòmicament el pes de segones i terceres generacions familiars.
A aquesta pressió econòmica s’afegeix l’empitjorament de les seues condicions de salut, derivades d’una dificultat creixent per pagar els seus medicaments”.

Però ara un nou estudi editat per la Fundación de la Cajas de Ahorros (Funcas) mostra uns indicadors que proven que el País Valencià ha estat un dels territoris més castigats per la crisi en el període comprès entre el segon trimestre del 2008 i el primer de 2013.

Segons aquest estudi, en aquest període la caiguda acumulada del producte interior brut (PIB) valencià s’ha situat prop del 9%, la destrucció de l’ocupació ha estat del 21% i la taxa d’atur pràcticament s’ha triplicat en augmentar del 10 % al 29% en la població activa.
El País Valencià ja comptava just abans de la crisi amb un índex de desenvolupament d’humà lleugerament inferior a la mitjana espanyola, però entre 2007 i 2011 l’estudi revela que és una de les comunitats de l’Estat que pateix major deteriorament d’aquest índex (cau 6 llocs, del 7è. al 13è.), índex en el qual es combinen indicadors de salut, d’educació i de benestar material, tot motivat per la forta caiguda de la renda i la despesa mitjana de les famílies.
Però això no és tot.
L’índex de pobresa econòmica (l’indicador que combina la pobresa material més l’exclusió social) s’ha disparat al País Valencià 15 punts per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol.
El percentatge de llars pobres, que va tindre un increment del 2% a nivell estatal, a territori valencià es va elevar un 8%. La dada el situa entre els que tenen pitjors registres, tant per l’ampliació de la bretxa relativa de pobresa com per la intensitat amb què es manifesta la desocupació de llarga durada.

L’estructura productiva valenciana presentava un pes molt elevat de les activitats immobiliàries i de construcció (el 22,2 % del PIB) just abans de la crisis, i aquest ha estat un dels factors que més negativament han contribuït a la caiguda del seu PIB.

L’informe de Funcas incideix que les conseqüències de la recessió sobre el nivell de vida dels ciutadans valencians “van més enllà” de l’evolució observada en el PIB per càpita i la taxa d’atur, i afecten factors relacionats amb el desenvolupament humà o la pobresa econòmica.

En relació amb el factor treball, el País Valencià comptava el 2006 amb una taxa d’atur similar a la mitjana de l’estat (del 7,8 % de la població activa, i amb un objectiu declarat per part del PP d’arribar-ne al 5.5 %), però les conseqüències de la crisi l’han situat “entre les regions amb més destrucció d’ocupació i superant la ja de per si elevada taxa mitjana d’atur nacional“, amb xifres del 29.2 % de sostre durant el primer trimestre del 2013, segons afirma l’informe.

Aquestes són les xifres i els indicadors que mostren que la komunitat balensiana d’Alberto Fabra “liderarà el creixement econòmic i la eixida de la crisi”, segons les pròpies paraules del President.
Però, és clar, ni una paraula va dir de les conclusions que apareixen en aquests informes emesos per entitats tan poc sospitoses de radicals o oposades al Partit Popular com el BBVA o la Fundación de Cajas de Ahorros.

Fum, engany, manipulació, cinisme i desvergonyiment. Aquestes són les eines del PP valencià, no per liderar el creixement econòmic i l’eixida de la crisi, sinó per perpetuar-se al poder i continuar espoliant i enfonsant l’economia valenciana.

Patraix, València, a 28 de febrer de 2014.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent