La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Juan Cotino i la seua “peculiar” manera de “defendre la vida”.

Fa uns dies Juan Cotino, president de Les Corts valencianes, va escriure un apunt en el seu bloc (que crec no enganyar-me si dic que el seu no forma part dels blocs de +VilaWeb!), en el que feia unes reflexions personals al voltant de l’actual reforma de la llei de l’avortament mampresa pel ministre Gallardón.

En ell Cotino realitzava uns durs atacs contra “l’esquerra” espanyola (però no deia res de la gran contestació que ha tingut aquesta reforma dins del seu propi partit), utilitzant les gastades frases i els tòpics que tots estem ja acostumats a sentir en els mitjans de comunicació de boca dels partidaris de la reforma, com que a l’esquerra “no li interessa la maternitat”, o que “només li interessa crear una polèmica política amb finalitats purament electoralistes en vespres dels comicis europeus”.

Però el que me va resultar més cridaner de les seues declaracions va ser concretament una en què Cotino es preguntava “per què l’esquerra està obsessionada en no defensar la vida” (sic). Sí, heu llegit bé, Cotino acusava l’esquerra de “no defensar la vida”.

Aquestes paraules em van resultar, per dir-ho d’alguna manera suau, “curioses”, sobretot procedint d’algú que va ser conseller de Benestar social a la Generalitat Valenciana entre 2007 i 2009, i sota el seu mandat milers de dependents valencians van morir sense haver cobrat ni rebut la prestació que legalment els corresponia i que, per exemple, en altres territoris de l’estat si hi hagueren rebut.

I no és que ho diga jo. Ho acaba de dir en sentència la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia valencià, en reconèixer als hereus d’una dependent morta el dret al cobrament de la prestació que no va percebre en vida.

Els termes de la sentència resulten molt aclaridores: l’actuació de la conselleria que presidia Juan Cotino és qualificada pel Tribunal de «prolongada, defectuosa i morosa», en haver tardat dos anys a resoldre la sol.licitud de dependència. En la mateixa sentència el tribunal censura durament aquesta Conselleria per la seua demora en la resolució d’expedients, arribant-hi a dir de l’administració valenciana que «abandona a la seua sort al dependent durant el procés de tramitació». Els jutges també van estimar que la «inacció» de l’administració invalida la versió de la conselleria, perquè estaria actuant de manera perversa prolongant la tramitació perquè fora el més llarga possible.
Dit amb altres paraules, el tribunal ve a dir que les demores en la resolució dels expedients més enllà dels dos anys es fan de manera deliberada perquè la persona que sol.licita el dret acabe morint, i així la conselleria no ha de desemborsar la prestació. Magnífica demostració de “defensa de la vida” per part de la Conselleria que presidia el senyor Cotino,si senyor!

Per cert, que aquest informe pot ser demolidor per a la Conselleria de Benestar Social, ja que més de 36.000 famílies d’usuaris que van morir sense haver cobrat la prestació per la demora de la Generalitat podrien exigir, amb moltes garanties d’èxit, la retribució d’aquest dret generat, només amb presentar un recurs contenciós administratiu al TSJCV.

En aquests moments, al País Valencià segueixen sense resoldre’s més de 13.000 expedients de dependència!

Això sí, el senyor Cotino va aprofitar, però què molt bé, el seu pas per la Conselleria de Benestar social per als seus interessos personals i els de la seua família, ja que va utilitzar la Llei de la Dependència per beneficiar a l’empresa Centres Residencials Savia lligada a la seua família, de la qual els dos seus principals accionistes estarien implicats en la trama Gürtel.
El resultat de la “gestió” de Cotino va ser que Savia va passar d’ingressar, per places subvencionades de la Generalitat, de 11,2 milions d’euros el 2006 a uns 40,5 milions el 2009, any en què Cotino va abandonar Benestar Social.
La majoria absoluta del PP ha impedit repetidament que Cotino mai haja donat informació dels seus suposats negocis a costa dels dependents valencians en seu parlamentària.

Però el tema no acaba ací.

I es que el poder de censura i manipulació a l’extinta RTVV del senyor Cotino es va fer palès, tal com va revelar recentment l’editor d’informatius de Canal 9, Frederic Ferri, quan en l’època en què era conseller de Benestar Social va ordenar censurar i silenciar en aquests informatius la veu dels dependents i dels seus familiars, arribant a vetar amb un “això no ix a Canal 9” informacions que feien referència a la mort d’un dependent que havia estat demanant l’ajuda.

En resum, la “defensa de la vida” que diu fer el senyor Cotino al seu bloc no deixa de ser un cruel exercici més de cinisme i de beateria d’aquest membre numerari de l’Opus Dei, per al qual la suposada “vida” d’un embrió humà sembla tindre més valor que la de 35.000 dependents valencians que van morir sense haver rebut les atencions i les prestacions econòmiques que la seua conselleria els va negar.

Patraix, València (L’Horta), a 11 de març de 2014.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent