La consellera María José Català i el “defecte” de parlar en valencià.

Educació, Cultura i Esport. L’actual titular d’aquestes competències al Consell, María José Català, representa en si mateixa un paradigma de la dramàtica i esperpèntica situació en què es troben les què, a hores d’ara, deurien qualificar com a “(in)cultura” i “(anti)educació” al País Valencià.

María José Català Verdet, nascuda a València fa 33 anys, es va llicenciar en Dret a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València.
La seua carrera dins del Partit Popular valencià va ser certament meteòrica. Amb només 26 anys va arribar a l’alcaldia de Torrent, una de les poblacions més importants de la comarca de l’Horta de València, i l’any següent, en les eleccions de 2008, va ser elegida diputada per al Congrés espanyol, càrrec al que va renunciar per seguir exercint el seu càrrec municipal.
El 30 de desembre de 2011, Alberto Fabra la nomenava nova Consellera d’Educació, rellevant a l’actual vicepresident del Consell José Císcar.

Maria José Català s’havia convertit així en una autèntica professional de la política, un animal polític que irrompia en l’escena popular valenciana amb molta força.

Però quins eren havien sigut els seus mèrits per què el president del Consell la nomenara màxima responsable política del sistema educatiu dels valencians? 

Possiblement no van ser suficients les seues dues majories absolutes com a alcaldessa de l’ajuntament de Torrent.
El què probablement acabà de fer decidir a l’honorable moniato de la seua idoneïtat per ser la nova Consellera d’Educació van ser aquestes famoses paraules pronunciades per ella durant un acte de proclamació dels candidats locals del PP: “En primer lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me perdonais, me avisais y pasaré rápidamente al castellano. Pero, no me doy cuenta, de verdad“.

Les “disculpes” i el reconeixement de què parlar la llengua pròpia dels valencians era un “defecte” van ser, amb tota probabilitat, arguments de pes que van convèncer a Fabra per nomenar María José Català Consellera d’Educació valenciana.

Amb aquests antecedents, la seua missió com a cap de la conselleria estava meridianament clara: traure aquest maleït “defecte” que tenen molts escolars valencians de parlar el valencià.
Els atacs, què tots coneguem molt bé, que està patint l’escola pública en valencià per part de la Conselleria, en són una bona prova de què María José Català està fent la seua feina a la perfecció, a plena satisfacció del Consell.

El 7 de desembre de 2012, segons Decret 20/2012, la Conselleria de Maria José Català assumeix noves competències, en concret les de Cultura i Esport.

Per tal de continuar mantenint l’alt grau de satisfacció que la seua tasca al capdavant de la conselleria estava produint en els seus caps, María José Català es va veure en l’obligació de fer nous mèrits per ser mereixedora de les seues noves responsabilitats adquirides.

La romanística internacional fa ja molts anys que va reconèixer que el valencià forma part del sistema lingüístic català, i que per tant la llengua que parlem els valencians és una variant de la modalitat occidental de la llengua catalana. Això és cultura.

Però la nostra peculiar Consellera de “cultura” (sic), la que digué tindre el defecte de parlar valencià, es va dirigir fa unes setmanes a l’Acadèmia Espanyola de la Llengua per intentar que modificara la seua definició de valencià: “Variant dialectal del català que es parla a la major part de l’antic Regne de València i que se sent com a pròpia“.
Lògicament, a més de fer el ridícul, el seu intent de manipular a l’acadèmia espanyola va pegar en os. Els acadèmics espanyols segurament haurien pensat al.lucinats: “Doncs si aquesta és la consellera de cultura valenciana, ja entenem per què el fracàs escolar al País valencià encapçala totes les estadístiques a Espanya…”. I no els mancava ni una mica de raó!

Després del seu primer i sonor fracàs, María José Català es llança de nou a la plaça arran de la publicació del nou Diccionari de l’AVL fa uns dies.
En ell l’AVL defineix el valencià com “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Doncs bé, davant d’una definició tan clara i diàfana, en sintonia amb el que diu el diccionari de la RAE i la filologia romànica mundial, a la nostra consellera no se li va ocorrer una altra cosa més que escriure-li una carta al president de l’Acadèmia demanant-li treballar junts per evitar que “qualsevol decisió” que es prenga “puga trencar l’esperit amb què va néixer l’AVL de vetllar per la protecció de la llengua valenciana“.
Maria Jose Català recorda en la dita carta que en el preàmbul de la llei per la qual es va crear l’Acadèmia es diu que “cal que la qüestió de la nostra llengua pròpia siga sostreta a partir d’ara al debat partidista quotidià i esdevinga així l’objecte d’un debat serè entre els partits per tal d’arribar als consensos més amplis possibles“.

Atenció a la frase antològica: “cal que la qüestió de la nostra llengua pròpia siga sostreta a partir d’ara al debat partidista quotidià… “. Perquè és precisament el que està fent la senyora Català i el Consell des de que l’AVL va fer públic el seu nou diccionari, fer un debat partidista sobre la llengua dels valencians! I no solament ara, sinó des de fa més de trenta anys.

És fa difícil trobar una major dosi de cinisme i una consellera d’Educació i Cultura que haja embrutat més el nom d’aquesta conselleria.

Senyora consellera María José Català, la solució és molt senzilla i la té vostè ben a prop, en el seu propi cognom: es diu català!

Patraix, València (L’Horta), a 7 de febrer de 2014.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *