L’Estat espanyol encapçala totes les estadístiques sobre desigualtat en la distribució de la riquesa de la UE.

El cotó no enganya, com tampoc ho fan les estadístiques que apareixen en diferents estudis i anàlisis realitzades per institucions i organitzacions de diferent tipus sobre la situació de la distribució de la riquesa a Europa i al món globalitzat actual.

Segons les dades aportades per l’oficina estadística de la Comissió Europea, l’Eurostat, la seua gràfica “Income distribution statistics” mostra a l’Estat espanyol com el país de l’Unió Europea on més han augmentat les diferències de renda entre els ciutadans des que es va iniciar la crisi econòmica.

Així, en aquesta estadística podem veure com el 2007 el 20% de ciutadans espanyols més rics tenia 5,5 vegades més ingressos que el 20% de ciutadans més pobres. El 2012 aquestes desigualtats van augmentar significativament, ja que en aquest any el 20% de ciutadans més rics multipliquen per 7,2 els seus ingressos respecte de les rendes que perceben el 20% dels espanyols més pobres.

Però aquesta tendència no s’ha aturat, és més, la bretxa continua fent-se cada volta més gran.

Així ho mostren també sengles recents informes d’una important escola de negocis i de l’ONG Intermón-Oxfam en el seu informe “Governar per a les elits”.

Un recent informe sobre l’evolució salarial entre 2007 i 2013 elaborat per l’escola de negocis EADA i l’empresa ICSA, va posar de manifest que els salaris dels directius a Espanya han augmentat un 7% el 2013, mentre que els dels caps intermedis i empleats s’han reduït un 3,18% i un 0,47%, respectivament.

Per la seua banda, l’informe d’Intermon-Oxfam exposava que les 20 persones més riques a Espanya posseeixen una fortuna similar als ingressos del 20% de la població més pobra.

Però els nostres banquers i membres del govern espanyol sembla que viuen en un altre món al de la resta dels mortals.
Fa uns mesos vam poder sentir a Emilio Botín dient, durant la inauguració d’una oficina del Santander a Nova York, que “És un moment fantàstic perquè a Espanya li està arribant diners per a tot, per a la Borsa, el deute públic i les inversions directes. Hi ha hagut un canvi dràstic de la percepció del nostre país a l’estranger en els últims mesos. Hi ha una confiança a Espanya com no es poden imaginar…”.
Declaracions reafirmades per
Luis de Guindos, Cristobal Montoro i el mateix Mariano Rajoy, que en la seua última visita a Obama va declarar que “Spain is back” referint-se a la suposada recuperació econòmica d’Espanya.

Tal com va dir Joan Baldoví, diputat de Compromís en el Congrés espanyol, durant una intervenció parlamentària (citant a El Gran Wyoming): “Potser Espanya estiga eixint de la crisi. Ara només ens falta saber quan eixiran els espanyols“.

Patraix, València, a 1 de febrer de 2013.

Un pensament a “L’Estat espanyol encapçala totes les estadístiques sobre desigualtat en la distribució de la riquesa de la UE.

  1. Això torna a ser feina del poble, feina que començará de nou aviat a les urnes on hem de fer la profunda reflexió del que “no volem”, del que no beneficia a la societat. Hem de reprendre el camí, i el camí es pot reprendre, es al costat nostre. No es tracta ser d’un partit o d’un altre, si no ser justos, agafar La Justícia, aquella que sembla morta com si fós una fantasía o un somni, hem de trobarla per naltros mateixos, i está molt a prop….
    Però la por que alguns sembren quan “ni tans sols des.de l’educació es treballa, sinó que es volen agafar garrofes en comtes d’olives verdes”,
    “dels que pesquen la fam del peix, quan el peix está distret” quan també hem refereixo a la materialitat que engloba al món, mercats, el capitalisme i “productes que ho compren tot”, no serás millor, aixó está de moda…. fan una sombra gegant.
    Sabem que els goberns també són empresaris,ens venen des.de la llum i el tabac, fins els postres, la roba i la gasolina del cotxe, dedideixen que podem o no veure a una televisió, si un pacient pot rebre el tractament adequat, com i que parlará el meu fill, si aixó a alló, si la meva filla de diset anys pot destrossar la seva vida perquè fá quince díes se li va trencar el profil.láctic amb el seu novio passant una estona romántica, com qualsevol noia! Totes les mares sabem que som dones i dones de veritat, no nines ni titelles programades com productes al servei de cap govern! i el meu rei és el meu home i ningú rei més, que puc fer jo com a mare? que faría ella s’aniría a França a passar el cap de setmana o potser un innombrable li pot fer de carnisser i deixar a la meva filla de per vida amb qualsevol problema o mès perdre la vida? doncs fá anys milers de noies la van perdre per la por, la por, el silenci, la falta de llibertat…..
    Aixó comença des d’avall quan anem a votar a un alcalde, quan rebem a casa la papereta.
    De que ens queixem? si després ens preocupem més d’anar a passejar al gos que d’anar al col.legi a posar aquella papereta dins l’urna i de camí agafem la justícia de la má! 
    Es impressumible e inasumible que en aquest país anomenat Espanya el tribunal constitucional sigui el cosí del president de….es inasumible que en aquesta nació anomenada Espanya imputin a un polític/a per dir algo, vés que que per ser polític primer han de ser “persones i exemplar d’honestitat”, aquella que tant exigeixen al poble civil, i civilitzat al menys però no gràcies a ells. Es injust que un imputat surti d’aquest país com qui s’en va de vacances o que jutgin a un polític que ha tret diners a milions i No els torni. On són aquest diners? Returneu el diner del poble siusplau !
    Y desprès que passarà d’aquí a 10 anys amb aquestes prersones? S’ anirán a viure la vida pirula a una illa paradisiaca amb tots els gastos pagats per tota la vida i no sols a ells, si no a per tota la seva família ! Gràcies senyor polític de mans llargues doncs ara grácies a tú el poble ha despertat amb un jarro d’aigua fred però ara es ben despert! 
    Es inasumible, doncs així encara que siguin a la pressó viuen com reis, així jo també vui anar a la presó i soposso que així de divertit tothom no? Tans sols fá tenir un rosrte d’aquí a Alemania, pero els hi ha! …. i tornarán mentre altres ho permetin.
    El poder no está en les mans correctes, i aixó tans sols ho pot cambiar el poble, si ens surt més rentable un diumenge anar a passejar al gos que anar a posar una pepereta a l’urna, doncs després no ens queixem que els chorizos mangan! El poble també pot cambiar les lleis, la quiestiò no es a la queixa, sinó a la participació, el no quedarse a casa i sortir tots a l’una, sigui com sigui ja que mai es questionable que el poble “Si té la capacitat de fer les coses bé, de treballar i de cambiar les coses” !el que vol pot!  i crec que la societat vol i pot, confío en la societat i més ara confío en les dones, doncs ara si tenim veu dins l’urna ara si tenim totes una raó per anar a decidir sobre el nostre cos i persona i no deixar-ho en mans de qualsevol. Ara és quan millor podem canviar les coses i que els rics siguin més pobres encara que mai serán pobres i els pobres tinguin recursos ja no parlo de riquessa també parlo de llibertat i justícia que no es un luxe sinó un dret humá, que aixó no es més que una lliçó de la que hem d’aprendre si volem viure la llibertat des.de dins fins el món.
    De vegades cal tocar fons per poder agafar impuls i estic segura que la societat es mou a cada segon, encara que no ho sembli es mou ja començant pel pensament, els dubtes, la própia experiència tal com que tots tenim algo a la butxaca consequència d’una crisis com de tantes superades.” No deixar que uns quants ens pensin i el jo decideixo que, grácies senyor polític ja tinc cervell! Aixó no ho dubta ningú i aixó es l’arrel per canviar. No volem ser una espiral que es fá petita com el peix que es mossega la cua. Volem ser amples i grans d’avall a d’alt i d’un costat a un altre, ho volem per naltros, per els que van lluitar per els nostres drets, i ho volem per als que venen darrere i per això cambiarem de direcció, ara que la societat ha tocat fons i que sap que des.de lo més petit com donarse la má, pot canviar fins la direcció de l’ història i tantes i tantes coses  Si o Si.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *