La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Balanç de la Sanitat durant el 2013 en dues paraules: privatització i desmantellament dels serveis públics.

Com cada any la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública ha fet balanç de l’any tot just finalitzat. 

El seu resum no deixa cap dubte de quin és el propòsit del Ministeri i dels governs autonòmics controlats pel Partit Popular: les desinversions en els serveis públics per tal d’augmentar la seua privatització.

Aquest és l’informe, que he traduït al català:

“La finalització de l’any és un bon moment per fer una reflexió sobre el que ha passat en aquest temps i establir projectes per al futur. 

La Sanitat Pública, com altres serveis públics bàsics, ha patit una brutal agressió i un gran retrocés en 2013.
Encara que resultaria pràcticament impossible fer un relat detallat de tots ells, els fenomens més negatius per a la Sanitat durant aquest any han estat els següents:

 

Retallades pressupostàries.

S’han produït retallades generalitzades en els pressupostos de les comunitats autònomes, del Ministeri de Sanitat i dels altres organismes amb competències sanitàries, retallades que se sumen les ja produïdes a partir del 2009.
En el conjunt de les CCAA es va produir una disminució de 152,8 € per habitant i any entre 2010 i 2013 (-11,42%), encara que amb notòries diferències entre les diferents autonomies.
El total de la disminució pressupostària de la Sanitat Pública entre 2010 i 2013 ha fregat els 7.500 milions d’€. 

Retallades de personal,

La principal, encara que per descomptat no l’única repercussió de les retallades, ha estat una acusada disminució del personal sanitari.
D’acord amb les xifres dels ministeris d’Hisenda i Administracions Públiques, el juliol de 2013 hi havia 25.543 treballadors sanitaris públics menys que el gener del 2012; els càlculs dels sindicats més que dupliquen aquesta xifra perquè una gran part de la disminució de personal ha anat a l’eliminació de personal contractat i eventual que no apareix en les xifres oficials. 

Augment de les llistes d’espera.

Com és obvi, la reducció de personal ha afectat els tancaments de llits, punts d’atenció continuada, etc…, i ha produït reduccions de l’horari d’assistència sanitària i d’activitats assistencials (intervencions quirúrgiques, exploracions, etc…).
Encara que resulta molt difícil fer càlculs perquè les retallades s’han fet de manera molt diferent segons CCAA, centres, serveis i especialitats, de manera aproximada es pot dir que suposen 7 milions menys de consultes d’atenció especialitzada, 700.000 exploracions radiològiques menys, 280.000 estades hospitalàries menys i 250.000 intervencions quirúrgiques menys.
No és per tant estrany que segons les xifres oficials, que tots sabem que estan manipulades, s’hagi produït un augment de les llistes d’espera tant quirúrgica (augment de 24 dies de mitjana, amb un augment del 7,1 % dels pacients que esperen més de 6 mesos ) com en consultes externes (augment de 6 dies de mitjana de l’espera i del 24 % dels pacients en espera per 1000 habitants). 

Copagaments.

En aplicació del RD 16/2012 es van establir copagaments generalitzats sobre els medicaments (s’anuncia que ara al desembre s’acabés per instaurar el dels medicaments dispensats a les farmàcies hospitalàries), que es va sumar a l’exclusió de més de 400 fàrmacs del finançament pública.
El resultat ha estat que entre un 12 i un 16,7 % dels pensionistes no compren alguns dels medicaments prescrits amb les repercussions que això tindrà sobre la seva salut.
A més, s’estableixen copagaments sobre transport sanitari, dietes, ortesis i pròtesis que suposen una barrera econòmica fonamental per a l’accés a prestacions necessàries per a les persones amb baixos ingressos i seriosos problemes de salut.
Un càlcul aproximat assenyala que al voltant de 6 milions de persones no poden accedir a prestacions sanitàries per aquest motiu. 

Exclusions de col.lectius.

EL RD Llei 16/2012 ha canviat el model sanitari, passant d’un model de cobertura universal a un altre en què la cobertura està lligada a l’assegurament.
De manera immediata ha suposat l’exclusió de les prestacions assistencials de les persones immigrants no regularitzades al nostre país, un fet especialment greu perquè es tracta d’un col.lectiu amb molt pocs recursos econòmics i que ja ha provocat almenys 2 morts documentades i greus problemes de salut per a moltes persones (es calcula que s’ha exclòs de la cobertura a més de 800.000 persones).
D’altra banda s’ha exclòs també als que perceben rendes superiors a 100.000 d’€, però hi ha el perill d’exclusions en cascada de grups cada vegada més grans de població (ja s’ha anunciat el dels espanyols que visquin menys de 90 dies a l’any en nostre país).
 

Retalls de la cartera de serveis.

La cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut s’ha fragmentat en 3, la bàsica que es reduirà progressivament (ja s’han exclòs de la reproducció assistida a les persones sense parella), però el previsible és que es vagin excloent paulatinament cada vegada més prestacions que passarien a estar subjectes a copagaments. 

Les privatitzacions.

Les privatitzacions han anat avançant en aquest any de manera molt important.
No només el pla madrileny de privatitzar 6 hospitals semiprivats, sinó a més hi ha projectes en marxa de privatitzacions en la majoria de les CCAA, i tot això malgrat que hi ha evidències, tant a Espanya com a nivell internacional, que les privatitzacions suposen un major cost (entre 6 i 8 vegades) no milloren la qualitat de les prestacions i freqüentment estan vinculades a nombroses irregularitats ia interessos personals dels privatitzadors, el que es coneix com a “porta giratòria”.
 

Les unitats de gestió clínica.

Una nova fórmula per evitar el rebuig social i professional que han suscitat les privatitzacions són les anomenades “unitats de gestió clínica” que pretenen la fragmentació de la xarxa pública en nombroses microempreses, en què serà present el capital privat i que estan plantejades per permetre la privatització de la xarxa pública donant una volta que eviti la seua visibilitat. En aquest projecte juguen un paper important els col.legis professionals que, a canvi de mantenir l’anacrònica obligatorietat de col.lgiació, pretenen oferir suport professional a les iniciatives privatitzadores del Govern del PP. 

I l’avortament.

Per fi hi ha la nova legislació sobre l’avortament que està pensada per impossibilitar a la pràctica.
Es tracta d’una iniciativa d’exclusiu caràcter ideològic que només representa les posicions del fonamentalisme catòlic i que exclou qualsevol tipus de consideració sanitària, com és l’evidència de la inequitat en l’accés que suposarà (les dones amb mitjans econòmics resoldran el problema en l’estranger) i els problemes de salut per a les dones, resultat dels avortaments clandestins. Aquest projecte ignora tant l’experiència a Espanya com a nivell internacional i les múltiples recomanacions dels organismes internacionals al respecte.
 

Un Ministeri inútil i incapaç.

El paper del Ministeri de Sanitat en tot aquest any ha estat penós.
No només ha capitanejat les retalladles, sinó que ha demostrat la seua incapacitat per fer les coses amb un mínim d’organització (vegeu la normativa per al copagament a les farmàcies hospitalàries) o de preocupació per la salut (la normativa antitabac s’ha salvat per les excessives pretensions d’Adelson, no per l’actuació del Ministeri, la pròpia normativa sobre l’avortament, etc…).
Des del Ministeri s’ha optat per l’ocultació i la manipulació més grollera per intentar negar la realitat (com comparar la despesa farmacèutica amb el de 2011 perquè no s’evidenciés el repunt dels últims mesos, etc…); en realitat s’ha convertit en el ministeri de la insalubritat, la desigualtat i la manipulació.
 

Ens avisen des de fora. 

Malgrat els intents d’ocultació, l’empitjorament és tan visible que els últims informes dels organismes internacionals (OCDE, UE, FMI) assenyalen els greus problemes que amenacen la salut dels espanyols i des de fora de les nostres fronteres es veu amb sorpresa que un sistema sanitari que es considerava modèlic a nivell internacional està sent destruït de manera intencionada, el que ha estat assenyalat en les revistes científiques més prestigioses del món (British Medical Journal, The Lancet, etc…).

 

No tot va ser negatiu.

No obstant això no tot va ser negatiu el 2013, perquè hi ha algunes fets positius que val la pena ressaltar, com són: 

La supressió de l’euro per recepta.

Que ja s’havia suprimit a Catalunya el 2012, i ho va ser a Madrid al gener de 2013. De tota manera convé assenyalar que molts ciutadans ho van pagar i la Comunitat de Madrid no els ha tornat encara. 

Les mobilitzacions.

Amb tot el fet més positiu ha estat l’amplia mobilització social i professional en defensa de la sanitat pública que ha tingut una gran importància a Madrid, però que també en altres CCAA com Galícia, Múrcia, Canàries, Catalunya, la Rioja, Castella i Lleó, Aragó, Castella la Manxa, etc.
De fet en totes les CCAA han existit mobilitzacions més o menys àmplies. Molt important és el fet de que s’ha aconseguit un gran consens ciutadà de la importància de la Sanitat Pública, la necessitat de defensar-la i els efectes negatius de les privatitzacions. 

La paralització d’algunes retallades i privatitzacions.

Com a resultat de les mobilitzacions s’han aconseguit paralitzar molts de les retallades i de les privatitzacions.
A part del que s’ha aconseguit a Madrid, on encara la jugada més ambiciosa està pendent de dur-se a terme, convé recordar que 4 hospitals a Castella-la Manxa anaven a ser privatitzats i es van quedar en cap, que es van tancar punts d’atenció continuada a Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura que en molts casos van haver de reobrir, que es volien fer hospitals amb el model PFI a Alcanyís, a Mèrida, a Càceres, etc.. i que de moment estan paralitzats. És a dir, l’efecte de les mobilitzacions ha estat el ralentir l’onada privatitzadora i, com ja s’ha dit, que el govern del PP cerque algunes marrades per continuar-la.
En tot cas està clar que s’està aconseguint paralitzar l’ofensiva, almenys de moment.

El que ens queda per veure i per fer.

Les coses han anat molt malament el 2013, però poden empitjorar.
És evident que la política del PP pretén tornar als anys 70 en què hi havia una segmentació de la cobertura sanitària en tres grups de població: els que tenien més mitjans econòmics eren atesos per assegurances privades, els treballadors per una seguretat social de baixa qualitat i la resta de la població per la beneficència.
Si ho aconseguiren, el nivell de salut de la població empitjoraria notablement i les desigualtats sanitàries es farien escandaloses.
 

És obvi que aquests plans comptaven amb un ràpid deteriorament del sistema sanitari públic per les retallades i un augment notable del sector privat afavorit per les creixents privatitzacions, i també amb l’atonia i manca de resposta de professionals i ciutadans.
Les coses no els han eixit com pensaven, però és previsible que continuaran amb els seus intents de desmantellament, deteriorament i privatització de la Sanitat Pública, i que cerquen tota mena de marrades i estratègies per avançar en aquest camí.
La nostra tasca és impedir-ho, perquè aquest país, els professionals de la Sanitat Pública i els ciutadans no ens ho mereixem, per això cal generar respostes socials i professionals, massives, unitàries i sostenibles en el temps.

Junts podem. També en 2014.

Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
Desembre de 2013″ 

Patraix, València, a 24 de gener de 2014.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent