La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

La foto del graffiti valencià censurada pel Ministeri d’Hisenda espanyol.

L’anònim graffiter valencià que va deixar la seua empremta en la paret d’una fàbrica abandonada de la Patacona, un sector de platja perdut entre la ciutat de València i Alboraia, mai podia haver imaginat que el seu graffiti anava a posar en dificultats fins al mateix Ministeri d’Hisenda espanyol.

Un simple graffiti (què apareix a la foto de l’inici) amb una frase carregada de contingut (sense ser de collita pròpia), què està en boca de tothom què conega una mica el percal què es cuina per aquesta terra, però que sembla haver ferit la sensibilitat d’algun senyoret del ministeri espanyol: «La corrupción, como la paella, en ningún sitio se hacen como en Valencia».

Però la fotografia d’aquest graffiti va saltar sorprenentment a un dels més distingits almanacs espanyols, el de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, de la Real Casa de la Moneda.
I dic sorprenentment perquè aquest fet seria una cosa completament normal en qualsevol país on es respectara mínimament la llibertat d’expressió, però clar això mai pot ocórrer en Españistán, un país on els censors que treballen per a l’església i la partitocràcia han de fer fins i tot hores extres perquè la feina se’ls acumula. 

La publicació d’aquesta fotografía, sembla ser que junt a de alguna altra, li ha costat ni més ni menys a aquesta institució haver hagut de retirar 5.000 agendes a punt de ser distribuïdes per al 2014.

Aquest organisme, dependent del Ministeri d’Hisenda, va traure a concurs el seu almanac per al proper any.
L’empresa guanyadora va ser la mercantil madrilenya Simancas Ediciones, en un procediment negociat amb publicitat. En un primer moment el contingut gràfic de l’agenda va rebre el vistiplau de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Però va ser després de publicar la Cadena Cope el seu contingut crític amb la religió (hi havia també algunes frases crítiques amb aquest tema i la política valenciana, que l’entitat va retirar l’almanac. Perquè, com diuen, “amb l’església hem topat”, i també amb la imbecilitat institucionalitzada!
 

Però, malgrat tot, la foto censurada no pot amagar la crua realitat de la justícia valenciana.

Segons han confirmat fonts pròximes al Tribunal Superior de Justícia valencià, l’any 2014 s’afronta sobrecarregat de casos de corrupció política i amb un sobreesforç a l’esquena dels seus jutges després d’instruir el major nombre de casos de corrupció de tota la història durant el 2013, el què ha obligat a magistrats i funcionaris a incrementar les seues hores de treball per no paralitzar el funcionament d’aquest òrgan i evitar el col.lapse de moltíssims assumptes.


Les causes més importants relacionades amb la corrupció política valenciana que ha instruït el tribunal valencià el 2013 són els de ‘Cooperació’, ‘Gürtel’ i ‘Brugal’.
Per aquestes causes el Tribunal s’ha vist obligat a demanar un magistrat de suport, dos magistrats en funcions de lletrats per assistir a les “complexes” instruccions i quatre funcionaris. Es tracta de reforços que el TSJCV ha considerat necessaris per poder tirar endavant tots els procediments.

Solament del “cas Gürtel”, el més antic dels tres, hi han sis peces obertes.
D’aquestes sis causes, només en una d’elles, la que investiga les contractacions de la fira Fitur entre els anys 2005 i 2009, hi ha 13 processats, a saber: les ex-conselleras de Turisme Milagrosa Martínez i Angèlica Such , l’excap de gabinet de l’Agència Valenciana de Turisme Rafael Betoret, Álvaro Pérez, Pablo Crespo, Cándido Herrero i Francisco Correa -considerats presumptes capitostos de la trama-, Isaac Vidal, excap de l’àrea de Mercats i Comunicació de l’Agència Valenciana de Turisme, Jorge Guarro, cap del servei de Promoció de l’agència i Ana Grau, coordinadora de fires de l’AVT, Juan Bover, cap de servei de servei de Infraestructures Turístiques de la Generalitat, Isabel Jordán (exadministradora d’empreses de la trama) i Mònica Magariños (ex-empleada de les mateixes entitats)… quasi res!

Del “cas Cooperació” hi han dues peces obertes, i només en una d’elles hi ha nou imputats, un d’ells a la presó, l’empresari Augusto César Tauroni.


Però als senyorets de la COPE i del Ministeri d’Hisenda no els sembla preocupar tot això.
La seua principal preocupació a hores d’ara es què no es puga donar a conèixer el que un graffiter anònim puga escriure en una paret perduda de la Patacona valenciana.
Però tenen tan poc de trellat els nostres moderns “
torquemades” espanyols, que el que abans només anaven a veure els 5.000 posseïdors de les agendes de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, ara s’han multiplicat per cent gràcies a la difusió que la seua censura ha tingut a través dels mitjans de comunicació i d’internet.

Gràcies senyors torquemades, per ajudar a conèixer i difondre les amagades obres dels nostres graffiters anònims!

Patraix, València (L’Horta), a 30 de desembre de 2013. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent