La paella mecànica

Ho ha denunciat la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública. Estem vivint moments molt crítics per al futur de la Sanitat pública a l’Estat espanyol.

El govern del Partit Popular a nivell central, i en molts governs autonòmics, han llançat una operació silenciosa de destrucció del sistema públic de Sanitat per tal d’anar conquerint poc a poc parcel.les de privatització.

Aquesta estratègia privatitzadora està adoptant multitud de concrecions pràctiques que en molts casos poden passar desapercebudes, però aquesta Federació aposta per evidenciar-les perquè siguen de coneixement públic i denunciades.

La Federació ha donat a conèixer en un document intern només les més significatives, però denuncien que cal ser conscients que els privatitzadors estan fent servir tot tipus d’argúcies i maquillatges per avançar en els seus objectius. Per això aposta per estar atents a totes les iniciatives i fer palesos els seus objectius encoberts.

Les estratègies de privatització sanitària que la Federació ha denunciat en el seu document, són les següents: 

1) La fusió d’empreses tecnològiques, laboratoris farmacèutics, multinacionals de serveis sanitaris, consultores, bancs i fons de capital risc que estan adquirint centres, serveis i parcel.les senceres del sistema sanitari amb el suport i complicitat dels responsables polítics.

2) Formules utilitzades en hospitals: concessions, consorcis, etc, que deixen en mans d’empreses privades la construcció, els serveis denominats com “no sanitaris” i de vegades tot l’hospital, o permeten la presència de capital privat en els centres, encarint els costos, disminuint significativament el personal i canviant la lògica de l’atenció sanitària per la lògica del mercat i la rendibilitat económica.

3) Formules utilitzades en la Atenció Primària com són miniempreses formades per alguns professionals sanitaris als què se’ls concedeix l’atenció sanitària d’una zona bàsica de salut (hi ha a Catalunya i volen desenvolupar-les a Madrid), inclusió de l’Atenció Primària en les concessions administratives d’àrees sanitàries (al País Valencià: Alzira, Dénia, Torrevella, etc…).

4) Plans de xoc de llistes d’espera, derivant sistemàticament malalts amb patologies rendibles als centres privats. Ací solen jugar un paper substancial els centres de trucades (“call center”) en mans d’empreses privades que s’encarreguen de manipular i / o esbiaixar la informació a favor dels centres privats.

5) “Externalitzacions” de prestacions: proves diagnòstiques i tractaments, derivant cap a centres privats (en molts casos des dels mateixos centres públics) als malalts per a determinades actuacions sanitàries.

6) La utilització de l’anomenada gestió clínica (basada en la coordinació dels diferents recursos que intervenen en els processos assistencials, amb implicació dels professionals i utilització d’instruments que garanteixen la racionalitat científicament comprovada de les decisions), per fragmentar els centres i nivells en empreses amb personalitat jurídica, pressupost propi, capacitat de comprar i vendre els seus serveis i lucrar-se d’això en un marc de competència canviant l’Estatut del personal pel laboral de la lliure empresa.
Aquesta perversió de la gestió suposarà també una oportunitat per seleccionar les parcel.les més atractives del sistema i per influenciar les estratègies de les mateixes (com, per exemple, generalitzar els cribratges poblacionals que necessiten importants i costosos recursos tecnològics en detriment de les estratègies comunitàries basades en la promoció, la prevenció i l’Atenció Primària).
Algunes d’aquestes estratègies ja estan sent promogudes des d’algunes associacions professionals (presumptament científiques).

7) El desenvolupament accelerat de la informatització del sistema (plataformes informàtiques, història clínica electrònica, etc..), què està sent assignada a empreses multinacionals relacionades amb les assegurances, laboratoris, indústria de tecnologies sanitàries, bancs, fons d’inversió i consultores, etc…, que a més d’enormes beneficis econòmics tindran accés a la informació de salut de tots els ciutadans per organitzar impunement les seues estratègies per apoderar-se del conjunt del sistema sanitari públic (l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi els ha reduït la seua capacitat de guanys i han vist en la sanitat finançada amb diners públics una enorme oportunitat de negoci).

8) La cessió al sector privat dels serveis estratègics del Sistema com la planificació, informació, acreditació de serveis, adquisició i avaluació dels recursos tecnològics, investigación i la docència, és a dir, tota la intel.ligència del sistema.
Aquesta política a més d’incrementar de manera dramàtica la despesa sanitària i proporcionar una enorme oportunitat de negoci al sector privat, està posant en mans privades la informació més sensible del sistema i dels ciutadans. Això explica l’afany del lobby d’empresaris, gestors i farmaindustria per afirmar que mentre es mantinga el finançament públic, es garanteix el caràcter públic del sistema.

Tots aquests mecanismes funcionen de manera complementària i només tenen com a finalitat: fragmentar, deteriorar i desmantellar la sanitat pública i afavorir el creixement de negoci del sector privat, encara que sigui amb elevats sobrecostos.

I després permetre un canvi del model sanitari en què les persones amb més recursos reben l’assistència sanitària del sector privat segons la seua capacitat de pagament directe o les cobertures de la seua assegurança privada, els treballadors continuen amb l’assistència sanitària a càrrec d’una seguretat social, retallada i deteriorada, i la resta de la població quede en mans de la beneficència.

Si ho aconseguiren, es tractaria d’un retrocés de 40 anys en el nostre sistema sanitari que produiria un notable empitjorament en el nivell de salut de la població.

La Federació d’Associacions per la defensa de la Sanitat Pública fa una crida a la població per tal d’evitar-ho.

Patraix, València (L’Horta), a 22 de febrer de 2014.