La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

R.I.P. RTVV! Visca RTVV? La via grega.

49 vots a favor per 42 en contra. Aquestes són les fredes xifres d’una mort anunciada, la de la RTVV.

Al costat de la Radio-televisió pública grega, la RTVV ha estat la primera televisió pública occidental a ser tancada. El País Valencià ja té més semblances amb la Grècia actual, que no amb la Grècia clàssica, nació de governants brillants, savis i assenyats.

Però aquesta nova gran putada per al poble valencià segueix a algunes altres: a la del territori que, com a conseqüència del nostre espoli econòmic endèmic i el balafiament, va ser el primer a demanar ser rescatat al govern espanyol a través del FLA. I també a la de ser el primer territori que ha patit el col.lapse complet de les seues màximes entitats financeres.

Ràdio-televisió pública, economia, sistema financer… tot s’ha anat a la fallida i s’ha enfonsat per la corrupció sistèmica i les polítiques de malbaratament dels diners públics que ens afecten especialment des de fa dues dècades, sense que hagem estat capaços de reaccionar com a poble, de donar-nos compte que ens estaven robant la terra a sota dels peus, fins les nostres pròpies arrels, mentre que els canalles s’enportaven fins la nostra dignitat. I, mentrestant, ens mantenien anestesiats amb gran dosi de traca, de falles, de València CF, de Maredeueta i d’ofrenes a Espanya.

Allà per l’any 1625 el vàlid de Felip IV, el Comte-duc d’Olivares, va escriure un memorial al rei aconsellant «que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que procure reduzir estos Reynos de que se compone España, al estilo de Castilla, sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcança, será el príncipe más poderoso del mundo».
Aquest pla centralitzador es va experimentar per primera vegada amb els valencians, convocant les Corts fora del regne, a Montsó, en 1626.
Perquè vam ser els valencians també aleshores els primers en ser experimentats, com a hores d’ara? El mateix vàlid va donar l’explicació: «tenemos a los valencianos por más muelles».

Aquella expressió, que tenia malauradament bastant de veritat i reflectia la nostra idiosincràsia, naixia de la fragilitat dels nostres estaments socials , del nostre conformisme i submissió.
Perquè als valencians ens agrada tot. D’ahí ve el nostre barroquisme.
Ens perdem en plaers de viure, sensuals, gastronòmics, per colors que no quede, per sons tampoc, des de l’esclat d’una mascletà fins al so de les nostres excel.lents bandes de música.
Ens vestim de moros o cristians, segons més convinga en cada moment. Som dispersos, i per això ens costa reflexionar, aprofundir, extreure conseqüències, aplicar solucions i exigir als altres el què ens correspon i no renunciar.

Una expressió que va fer càtedra, perquè quatre segles després Mariano Rajoy i els governants espanyols pensen exactament el mateix que el Comte duc d’Olivares. Només cal veure la relació de submissió i de respecte reverencial que professa el nostre president de la Generalitat, Alberto Fabra, cada vegada que va a reunir-se amb seu cap del carrer Gènova de Madrid, com hem pogut veure aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny.

I Alberto Fabra, al seu torn, juntament amb tot el seru Partit Podrit valencià, ho pensen també dels ciutadans valencians: que som uns “muelles”, i que res va passar quan tanquen i soterren la RTVV.

Però encara som a temps d’anar canviant les coses.
El passat 9 de novembre els carrers del Cap i Casal i d’altres ciutats valencianes es van omplir de milers de valencians de totes les races, condicions, ideologies i colors per llançar un missatge clar: no volem ser més “muelles”, ni que tornen a passar per sobre de nosaltres, ni que segueixen atropellant els nostres drets col.lectius com a poble.
Ja n’hi ha prou, varem dir. L’espurna havia encès la flama, i semblava estendre’s de nord a sud del país.

Anem a tornar a mostrar al món que seguim sent “muelles” i permetent que segueixen esquarterant la nostra condició de poble fins reduir-lo al no-res, sense moure’ns per evitar-ho?

Abans he esmentat fugaçment les semblances que actualment presenta el nostre territori amb la històrica nació grega, malauradament en tot el més roin: la corrupció i la fallida financera. Des de fora molts ulls ens consideren la Grècia espanyola, i fins i tot Grècia de l’europa occidental.
Salvant les enormes diferències, en aquests aspectes les analogies ens aproximen.

Però Grècia va patir també, com nosaltres, la fallida i el tancament de la seua Ràdio-televisió publiques (ERT).

Va ser l’11 de juny passat quan un decret del Govern grec va ordenar de manera inesperada el seu tancament, argumentant la necessitat d’una reestructuració profunda, per tal de posar fi a l’opacitat i al “forat negre de malbaratament”. Dos mil sis-cents treballadors devien ser sacrificats. Vos sona la pel.lícula, veritat?

El Govern del conservador Andonis Samaràs considerava inassumibles els 300 milions d’euros anuals que costava l’ens públic, alhora que anunciava la creació d’una nova cadena pública amb un equip molt més reduït, que no començaria a emetre fins al 2014.

Dies més tard els tribunals grecs van qualificar d’il.legal la desconnexió del senyal i va comminar el Govern a restablir-la novament.

El Govern grec va assegurar llavors que per cada empleat considerat com excessiu en ERT, hi haurà noves contractacions en altres sectors més necessitats de personal, com hospitals i altres serveis de l’administració pública on són necessaris… “curiosa” analogia amb les paraules pronunciades fa uns dies pel vicepresident Ciscar, quan va dir que amb el que el govern valencià s’estalviaria amb el tancament de RTVV es podien construir una infinitat d’hospitals i col.legis!
 

Quina va ser la resposta dels treballadors i de la societat grega a aquest tancament?

Els 2.656 treballadors que formaven la plantilla van ocupar la seu de la Ràdio-televisió publiques grega a Atenes quan el ministeri de Finances va anunciar que l’ERT deixava d’existir, i volia obligar a que fora desallotjada i la programació suspesa “fins a l’aprovació d’una llei que establisca la creació d’una nova cadena pública”.
Mentre els senyals van començar a caure una a una, els treballadors d’ERT emetien informació contínua en directe a través del seu canal digital, primer amb ajuda de la Unió Europea de Radiotelevisió i després a través d’Internet. La plantilla havia decidit autogestionar-se i lluitar contra el tancament.

Alhora, desenes de milers de ciutadans grecs van ocupar i envoltar la seu, manifestant així el seu suport i solidaritat amb els treballadors tancats.

Durant cinc mesos els treballadors grecs van romandre tancats i emetent televisió i ràdio amb una organització autogestionada.
Van obrir els seus micròfons als moviments socials de Grècia que es van expressar contra les retallades de la Troica.
En cinc mesos van poder seguir transmetent a base d’un model d’autogestió inèdit en sòl europeu. Ningú cobrava diners i entre totes i tots tenien cura de l’alimentació, sostre i salut. “En aquests cinc mesos ens hem consolidat com una alternativa davant del bloqueig dels grans mitjans de comunicació, que no parlen sobre els efectes devastadors del paquet neoliberal a la societat grega. A més li vam donar els micròfons de la ràdio a la ciutadania perquè siga ella mateixa la que parle dels temes que li interessa. Creiem que el govern ens tem, perquè la gent ens escolta”, va afirmar un dels seus periodistes.

Un altre va declarar que el seu tancament no es devia a la reestructuració, sinó que el seu objectiu principal “és el funcionament d’una entitat radiotelevisiva pública independent i lliure d’influències polítiques”.
Vos sonen aquestes paraules? Són les mateixes que he sentit pronunciar aquests dies a molts dels treballadors de RTVV, coincidint amb el que demana el poble valencià.

I aquestes altres, pronunciades per un representant sindical de la plantilla: “Així que no és que es tracte d’una televisió pública, o estatal, sinó directament governamental (…) Els procediments de contractació tenen tants forats que semblen un formatge gruyère, i ningú podria dir quins són els estàndards i els criteris que s’han seguit”. Més analogies amb l’escandalós funcionament de la RTVV i de la seua política de contractació de personal.
“El que més ens dóna esperances és el suport de l’opinió pública i la solidaritat de la societat ” va afirmar un altre dels periodistes que es van tancar.

Després de quasi cinc mesos de tancament i emissió a través d’Internet, el 7 de novembre passat la policia antiavalots grega va entrar a la seu d’ ERT i la va desallotjar violentament.
 


Una reflexió sense haver aprofundit molt: perquè no seguir la via grega de resistència i compromís, adaptant-la a les nostres peculiaritats específiques? 
Deixe aquesta reflexió en veu alta en l’aire.

Sense dubte seria una magnífica oportunitat per fer-nos visibles al món i fer-los veure que la espurna ha encès la flama i hem deixat de ser un poble “muelle”. 

Patraix, València, a 28 de novembre de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent