La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
#24-O: València es llança al carrer contra la Wert-gonya.
Es palpava en l’ambient i era notori. Hi havia molta, moltíssima indignació i cabreig acumulats en la gent contra aquesta llei i aquest ministre que semblen trets de les catacumbes del franquisme.
Però també es notava una certa satisfacció en les cares, la que produeix el pensar que aquesta llei naix morta, perquè ningú la vol, excepte, és clar, l’església i les patronals de l’ensenyament privat.
Aquesta vesprada el centre de València semblava un riu humà, des de Sant Agustí, inici de la marxa, fins al carrer Colom, on acabava.
Hi havien molts milers de persones, 30.000 segons els organitzadors. Escolars, universitaris i fins i tot iaioflautes, ciutadans de totes les edats i condicions socials que hem eixit al carrer per dir-li a Wert i al govern del qual forma part el que pensem d’ells i de la seua llei de (contra)reforma educativa: que és un autèntic nyap, perquè és una llei profundament antidemocràtica (i que més els dóna la democràcia a aquests paios del govern, pense jo!), ja que la seua elaboració s’ha fet d’esquenes a tothom, a la comunitat educativa, en primer lloc, i a tots els grups socials i polítics. I perquè en l’organització dels centres docents, el director nomenat a dit per l’administració tindrà en endavant poders plenipotenciaris per a fer i desfer al seu antull.
Perquè té una concepció purament mercantilista de l’educació, anteposant els interessos de les empreses i dels mercats a la formació integral dels xiquets i dels joves. I per formació integral entenc ciutadans crítics i pensants en una societat més justa, culta i cohesionada. Que es pot esperar d’una llei en la qual l’educació es subordina al “mercat”, a la “competitivitat”, als “resultats” i al “rendiment econòmic”, en paraules textuals esmentades de la mateixa llei?
Perquè discrimina les llengües diferents al castellà, relegant-les a un paper secundari.
I perquè utilitza l’educació com una eina per fomentar la segregació i l’exclusió. Aquesta llei entén l’educació com un espai en el qual es manifesten i subratllen les diferències i oportunitats socials, en comptes de tindre un paper integrador. Som molts els que pensem que només un ensenyament que respecta i atén la realitat diversa de les aules pot assumir el repte de reduir el risc d’exclusió social de part del seu alumnat, de contribuir a la cohesió social i de donar resposta a les capacitats i interessos de cada estudiant.
En el post podeu veure algunes fotos que he pogut prendre en la manifestació d’aquesta vesprada, en què es pot observar la gran assistència que ha tingut.
No a la llei de la Wert-gonya educativa!
Patraix, València (L’Horta), a 25 d’octubre de 2013.