La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Obrint Pas a Vinalesa (L’Horta Nord). Emotiu concert de comiat.
Possiblement despús-ahir a la nit molts vam ser testimonis del comiat en concert d’actuació d’Obrint Pas.
Al grup de Benimaclet encara li’n queden alguns en acústic fins al seu definitiu (o temporal?) adéu el 2014 als escenaris, però potser el de despús-ahir va ser el seu últim en actuació en un escenari amb molts milers de watts de so i il.luminació.
Va ser un concert molt vibrant i reivindicatiu, com els que ens té acostumats Obrint pas, però molt especial i emotiu per ser un dels últims en els quals el ja mític grup de Benimaclet trepitjarà un escenari.
Homenatges, muixeranges de comiat… una nit màgica d’acomiadament per al grup i per a tots els que allà ens vàrem congregar.
L’escenari on tingué lloc el concert era magnífic. Una carpa instal.lada junt a l’Antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa, un edifici de la segona meitat del segle XVIII que inicialment albergà la Fàbrica Nacional de la Seda i que, amb el pas del temps, fou fàbrica de teixits d’espart i jute. Una fàbrica, referència actual a l’arqueologia industrial valenciana, que va ser l’admiració del botànic il.lustrat valencià Josep Cavanilles per haver segut el primer cas de centre fabril valencià que utilitzà la força motriu de l’aigua, concretament la de la Reial Séquia de Montcada què discorre pel seu costat.
Allà ens vam congregar molta, moltíssima gent, joves i no tan joves, calcule que unes 2.000 ó 3.000 persones (allò estava de gom a gom!) per gaudir al màxim de les seues cançons, moltes de les quals s’han convertit ja en autèntics himnes de lluita, compromís i reivindicació: la Flama, Som, el Cant dels Maulets, del Sud, al País de l’olivera, la vida sense tu i tantes altres.
Milers de watts de so i altres tants de joves embogits i suats per la calor i per l’atmosfera especial que allà es respirava, muixerangues en reconeixement i acomiadament del grup, constants consignes reivindicatives llançades des de l’escenari, sobretot per part de Xavi Sarrià, seguides i victorejades per tots els allí presents… definitivament costava creure que Obrint pas vaja a deixar-ho!
En el concert no va faltar un record emotiu per a Guillem Agulló, el jove antifeixista valencià assassinat per un grup de jovens feixistes.
Amb Obrint Pas vam poder gaudir també de l’actuació de dos grups que són ja referència en el panorama musical valencià: Orxata Sound Systems i Atzembla. Vibrants, magnífiques i molt seguides també les seues actuacions per tots els que allà ens varem aplegar.
Seguim, seguirem… Adéu i bona senda, Obrint Pas!
Patraix, València (L’Horta), a 27 d’octubre de 2013.