La paella mecànica

El passat 14 de setembre el Secretari d’Estat dels EUA i el Ministre d’Exteriors de Rússia van anunciar a Ginebra un pla mitjançant el qual havien acordat “la retirada i eliminació” de l’arsenal químic propietat del règim sirià a condició que aquest lliure, en el termini d’una setmana, una llista precisa de tot aquest material.

Aquest pla preveu que, a partir del moment en què Síria facilitara la relació de les seues armes químiques, les Nacions Unides ordenarien a la seua Secció d’investigació d’armes químiques una nova inspecció al país en què els especialistes hauran de comptar amb la total i absoluta cooperació de les autoritats sirianes.

Una vegada conclosa aquesta inspecció i, en el millor dels casos, requisat tot el material, es procediria a la destrucció de les armes químiques fora del territori sirià.

A les clàusules de l’acord s’assenyala textualment que: “Tenint en compte la decisió de la República Àrab Síria d’adherir-se a la Convenció per a la Prohibició de les armes químiques (…), Estats Units i la Federació Russa expressen la seua determinació conjunta per garantir la destrucció del programa d’armes químiques sirià com més aviat i de la manera més segura”, i que “l’eliminació de les armes químiques a Síria ha de ser considerada un assumpte urgent que cal implementar en els menors terminis possibles”.

En els dies previs a aquest acord, el president Obama havia estat demanant l’aprovació del Congrés dels EUA per dur a terme un atac militar contra el govern de Síria, adduint que aquest govern havia comès un acte (la utilització d’armes químiques en un conflicte armat) que hauria de ser penalitzat. No sancionar implicaria -segons el president Obama- una pèrdua de credibilitat, no només dels EUA, sinó de la comunitat internacional, ja que tant el govern dels EUA com la comunitat internacional s’havien compromès en diversos tractats internacionals a no autoritzar tals armes en els fronts de batalla. 

En l’última reunió del G-20 el president Obama havia assenyalat que “gasejar gent innocent amb armes químiques, fins i tot contra nens, és una cosa que nosaltres no fem i que no hem de permetre”.

Fins ací el relat breu dels fets i de les reaccions internacionals succeïts sobre Síria últimament.

Fets i reaccions que mostren, al meu parer, la immensa farsa i el maniqueisme polític i mediàtic muntat al voltant de la relacions de poder internacionals. Les forces del bé i les forces del mal, els bons i els dolents, els texans bons i els indis dolents de les velles pel.lícules de l’Oest americà. Recordeu el “Eix del mal” enunciat per George Bush en el seu discurs de l’Estat de la Unió el 29 de gener del 2002 per descriure als règims que suposadament donen suport al terrorisme? En aquesta llista, ampliada posteriorment en funció dels interessos geopolítics nordamericans, es trobaven Iraq, Iran, Corea del Nord, Líbia, Cuba i com no… Síria!

Pel que sembla, al senyor Obama li agrada poc mirar-se el melic.

Quina és la credibilitat que pot tindre Obama per intentar justificar, primer un bombardeig sobre Síria per utilitzar armes prohibides per les convencions internacionals, i després per elaborar un pla per exigir la completa destrucció del seu arsenal químic?

Al meu entendre, senzillament nul.la. 

Perquè?

Per diverses raons. La primera d’ elles perquè el govern federal dels EUA ha estat un dels governs que ha utilitzat amb més freqüència armament químic (i biològic) en els fronts de batalla al llarg de la història.

Alguns dels casos més notoris van ocórrer durant les guerres de Vietnam, Laos i Cambodja, on l’exèrcit dels EUA es calcula que va utilitzar uns 45 milions de litres de l’Agent Taronja (una dioxina altament tòxica), afectant més de mig milió de persones (matant-les o ferint-les) entre les poblacions bombardejades en aquests països. Encara hui, i com a seqüela d’aquells bombardejos, hi ha un gran nombre de naixements de xiquets amb grans deformitats entre les poblacions exposades a aqueixa arma química.

Però aquests no van ser, ni molt menys, els únics casos. EUA va utilitzar també, a més d’armes químiques, armes bacteriològiques (també prohibides en els tractats internacionals) sobre diversos països a Amèrica Llatina (incloent Cuba, causant l’epidèmia de dengue a 1981 que va matar a 188 persones, entre ells 88 xiquets).

No és cap secret tampoc la utilització massiva d’armes químiques que va dur a terme el govern iraquià (liderat llavors per Saddam Hussein) contra l’Iran, amb ple coneixement i suport del govern federal dels EUA que recolzava Saddam en aquell conflicte.

I perquè no parlar d’Israel, país veí i en conflicte amb Síria, d’altra banda el gran aliat i protegit de l’administració nord-americana a l’Orient Mitjà?

Israel és el país que té el major arsenal d’ armes químiques i altres armes de destrucció massiva a tot l’Orient Mitjà.

D’acord amb un informe publicat a The New Observer, l’Oficina d’Avaluació Tecnològica del Congrés dels EUA té registrat a Israel com un país amb armament sofisticat d’armes químiques no declarades, alhora que adverteix que té un programa d’armes biològiques ofensives. Tot això apareix publicat a l’informe “Proliferació d’Armes de Destrucció Massiva: Avaluació dels riscos“, realitzat per aquesta Oficina del Congrés nord-americà. Israel no ha signat la Convenció sobre Armes Biològiques (BWC).

Per altra banda, l’ONG “Iniciativa contra l’amenaça nuclear ( NTI)”, el propòsit declarat de la qual és el “d’enfortir la seguretat global mitjançant la reducció dels riscos d’ús i prevenció de la propagació de les armes nuclears, biològiques i químiques”, va fer públic que el programa de guerra biològica d’Israel compta amb 370 tècnics, 160 dels quals són científics d’alta qualificació. Els seus programes d’investigació se centren en el bacteri de la pesta, el bacteri del tifus, l’enterotoxina estafilocòccica B, la ràbia, el bacteri de l’àntrax, el bacteri botulínica, la toxina botulínica i el virus d’Ébola. 

L’agent nerviós persistent que apareix esmentat en el document és desconegut, però l’agent nerviós no persistent és molt probable que es tracte de gas sarín, tot just el producte químic utilitzat en l’atac produït a Damasc.

I que dir dels atacs amb bombes de fòsfor blanc contra civils palestins durant el seu setge a la Franja de Gaza el 2009?

El fòsfor blanc és una substància usada per causar incendis i parets de fum que pot produïr cremades de molta gravetat a les persones. Està reconeguda per nombroses organitzacions com a arma química.

George Galloway, escriptor, divulgador i membre del Partit laborista al Parlament britànic, va denunciar la complicitat existent entre Israel i els EUA “Els Estats Units són la principal font d’armament per a Israel, a qui faciliten armes i fòsfor blanc per operacions des d’aire, mar i terra que cauen sobre la gent empresonada en el camp de concentració més gran del món sense poder eixir“.

L’Observatori dels Drets Humans (HRW) també va denunciar a Israel per violar les prohibicions internacionals d’ús de fòsfor blanc en zones residencials durant l’atac a Gaza.

Davant d’aquesta evidència, les Nacions Unides van exigir a Israel l’obertura d’una investigació al respecte.

Els informes de diverses ONGs i hospitals van demostrar després que l’ús de fòsfor blanc durant la invasió va ser una pràctica generalitzada en els atacs israelians sobre la franja tant en àrees obertes com en zones poblades. 

Senyor Obama, sense dubtes és vostè un fariseu i un hipòcrita!

Patraix, València (L’Horta), a 27 de setembre de 2013.