La força de la reivindicació pel Dret a decidir i del procés independentista al Principat està creant de forma embrionària en la societat civil valenciana propostes per a construir una República Valenciana democràtica, lliure i sobirana.
Una d’aquestes propostes va nàixer al Cap i casal el passat maig sota la campanya Dret a Decidir del País Valencià, i ja ben des del principi va sumar el suport d’un bon grapat de persones i de personalitats provinents de diferents àmbits de la societat valenciana, des de diputats de les Corts Valencianes i líders de forces polítiques, fins a persones del món universitari, de la cultura, dels moviments socials, sindicalistes, professionals i persones treballadores en general de tots els àmbits i ocupacions, així com molts estudiants.
Aquest manifest, a diferència d’altres, pretén ser l’inici d’un full de ruta que facilite el camí cap a la independència del valencians, tot i que pretén abastar més sensibilitats que la pròpiament independentista.
El proper u d’octubre es farà la presentació oficial del manifest a la Societat Coral El Micalet, amb la presència dels signants, parlaments i les actuacions musicals de Vladi et Son, Petit Orchestre, Enric Casassús, Feliu Ventura i Miquel Gil.
Quan al 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores ençà i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya i un poble capaç de perviure mirant al futur alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana.
L’actual arquitectura política que ens governa (estatut d’autonomia, constitució espanyola, constitució i tractats europeus, OTAN, etc…) no és fruit de la lliure decisió del nostre poble. Tot i el vernís democràtic d’algunes d’aquestes normes o institucions, totes elles pateixen d’una manca de legitimitat envers el País Valencià ja que, en cap cas, ens han reconegut prèviament com a subjecte polític col.lectiu. Sense aquest reconeixement previ, l’adscripció a títol individual i dins d’un hipotètic subjecte més ampli (Estat Espanyol, Unió Europea) es fa a partir de la nostra negació com a Poble.
Aquesta realitat es fa més punyent quan ens trobem al bell mig d’una crisi d’intensitat molt superior a totes les anteriorment conegudes. Una crisi que no solament afecta a la forma del repartiment de l’excedent del sistema productiu, i que estan resolent en contra dels interessos de la majoria imposant l’agenda del neoliberalisme, sinó que a més, en imbricar-se amb crisis alimentàries, ecològiques, identitàries, culturals, etc., conformen una autèntica crisi sistèmica o del model de civilització.
Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.
I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.
La manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col•lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.
Les persones sotasignats no contemplem el Dret a Decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenem que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure.
País Valencià, maig 2013″
Com bé deia el nostre Ovidi Montllor: “ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”.
Patraix, València (L’Horta), a 19 de setembre de 2013.
no tengas miedo Fran, no pasa nada se trata de una consulta, y tu sabes que es una democracia y unos derechos, por lo visto no, no creo que este señor ande muy manipulado, l que mas bien puede molestar es la prensa libre, aceptamos vuestras opiniones, y usted acepta la ajena? de eso se trata, de aceptar, no de imponer, perece que no le gusta la publicación o la idea en si de que València pueda ser consultada, pues acostúmbrese porque España va camino de una república lo más probable en muy pocos meses lo comprobaremos usted lo aceptaría? no le veo pinta, pero yo le doy un buen consejo vayan aceptándolo de buen grado por que esta vez será y no por meses si no por muchos y muchos años, ya que de poderse se Puede, y no es nada ilegal por ejemplo una república o federación de estados como podría ser Francia o América tantos y tantos países…abran sus mentes y vean el mundo en su totalidad con tolerancia y derechos simplemente humanos, gracias !