La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 28 de setembre de 2013
Iniciativa a les Corts per protegir l’extens patrimoni de la Guerra Civil existent al País Valencià.
Enguany s’han complit 75 anys de la Batalla de Llevant a la Guerra Civil espanyola.
Corria la primavera de 1938, la Guerra Civil feia quasi ja dos anys que va escomençar, quan l’ofensiva d’Aragó de les tropes franquistes acabava de partir el territori sota control republicà per Vinaròs.
En aquest moment Franco va decidir que volia prendre València en comptes de pujar cap a Barcelona.
La decisió, molt discutida per molts dels seus assessors i generals no fou un capritx a l’atzar. La ciutat i el seu port eren el punt d’arribada d’armes i queviures necessaris per als fronts. Les comarques del País Valencià, per altra banda, constituïen el gran espai productor de la rereguarda republicana: col.lectivitats agrícoles, indústries d’armament, entrada de divises per l’exportació de cítrics, etc…
A finals de març i principis d’abril de 1938 les tropes de Franco llançaven l’ofensiva de Llevant, una campanya militar que es va estavellar en el seu avanç cap al sud a la Serra d’ Espadà contra una franja defensiva traçada i construïda des del mes d’abril per les tropes republicanes i que va consistir en un complex i efectiu sistema de fortificacions, majoritàriament trinxeres i refugis excavats, que va detindre l’avanç franquista sobre la ciutat de València fins al mateix final de la guerra.
El nom que els republicans donaren a aquesta franja va ser la de Línia XYZ… desprès de la lletra Z, ja no hi havia res més, tot estaria perdut, d’ací el seu curiós nom (encara que no era del tot cert, perquè encara hi havien altres línies defensives més properes a la ciutat de València, encara què molt més febles).
La persistència de tants mesos de front pràcticament inamovible en el conjunt muntanyenc de la Serra d’ Espadà i la Serra del Toro, al llarg d’un front de guerra de més de 100 quilòmetres, ha deixat la seua empremta a les nostres muntanyes i valls en forma d’un patrimoni format per centenars de trinxeres i parapets, búnquers, nius de metralladores, barraques i abrics, així com aeròdroms militars o refugis antiaeris.
Aquest patrimoni es troba en un 99% completament desprotegit.
Per a evitar el seu complet deteriorament i fins i tot la seua desaparició, seria necessari que les corporacions locals inclogueren en els seus catàlegs de patrimoni les construccions civils i militars de la guerra que es conserven en els seus municipis, així com que la Generalitat Valenciana promocionara i oferira la cobertura necessària perquè aquest tipus d’iniciatives s’estenguen i consoliden, ja que l’adequada conservació i posada en valor del patrimoni històric de la Guerra Civil ampliaria l’oferta cultural i incrementaria l’atractiu turístic de les localitats afectades.
Amb motiu d’això, a finals del mes d’agost passat el coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, va anunciar que presentarien una Proposició no de Llei a les Corts Valencianes sobre la “necessitat de fer un ampli treball de catalogar i posar en valor” les restes arquitectòniques de la Guerra Civil, “per donar-los un ús turístic i incrementar el patrimoni històric dels municipis”.
Carles Mulet qualificava de “barbaritat” el fet que durant els últims anys “hagen desaparegut refugis antiaeris, búnquers, nius de metralladores, trinxeres i fortificacions, i tot un seguit de construccions que a mesura que passa el temps adquireixen més valor històric”, tot com a conseqüència de la construcció de “obres de vials, pàrquings subterranis, carreteres i urbanitzacions”. Com a exemple Mulet es va referir als aparcaments subterranis que es van construir a la ciutat de Castelló que van fer desaparèixer diversos refugis antiaeris, o a les obres de vials a Almenara que van afectar a búnquers.
El portaveu de Compromís va assenyalar també que “No estem invocant cap discurs guerra civilista ni reclamant res més que la protecció del patrimoni (…) El potencial turístic que tindria, per exemple, haver mantingut fins avui elements defensius propis de la guerres carlines, o d’anteriors episodis bèl.lics, a més de tindre un caràcter didàctic per conscienciar en la necessitat d’anar cap a una cultura de la pau, cal fer memòria dels últims esdeveniments bèl.lics, i en qualsevol país europeu aquests elements es potencien i s’usen com a reclam turístic”.
Carles Mulet va proposar que el Consell “comence les gestions per catalogar i atorgar a tota l’arquitectura bèl.lica i defensiva d’aquest període un grau de protecció genèrica i efectiva, partides per a la catalogació, i després una planificació per poder usar-los com un altre incentiu turístic i patrimonial”.
Per la meua part només puc aplaudir aquesta excel.lent iniciativa de Compromís en un any en què dues entitats valencianes s’han fet ressò de l’aniversari de la Batalla de Llevant, organitzant conferències i recorreguts per donar a conèixer a tot el públic interessat aquest abundant patrimoni invisibilitzat per l’administració del PPCV: el Centre Excursionista de València (CEV) i l’Associació Valenciana per a la Protecció del Patrimoni de la Guerra Civil (Apropat).
El Centre Excursionista de València va organitzar entre finals de l’any passat i principis d’enguany, una conferència i tres rutes pedestres diferents per la Serra d’Espadà i la Serra del Toro de la mà de l’historiador i especialista en la guerra civil a València, Edelmir Galdón (autor del llibre:” La Batalla per València, una victòria defensiva”), activitats totes elles en les que personalment vaig poder participar.
Per la seua banda l’Associació Valenciana per a la Protecció del Patrimoni de la Guerra Civil també ha organitzat diverses rutes pedestres per donar a conèixer aquest patrimoni, en tots els casos de la mà d’historiadors locals que ens van aportar als assistents interessants detalls, informació i anècdotes durant els nostres recorreguts per trinxeres, refugis, búnquers i aeròdroms militars construïts al llarg de la línia XYZ.
En aquest cas, a l’igual que amb el Centre Excursionista de València, també vaig poder participar en algunes d’aquestes activitats, les quals he pogut anar narrant i descrivint en diversos posts d’aquest bloc.
En aquest cas, a l’igual que amb el Centre Excursionista de València, també vaig poder participar en algunes d’aquestes activitats, les quals he pogut anar narrant i descrivint en diversos posts d’aquest bloc.
Per a aquells que pugen estar interessats en la seua lectura, vos remet a aquests posts:
– Avui tot just s’han complit 75 anys de la decisiva batalla de Viver (l’Alt Palància) (21.7.1938-21.7.2013), pels escenaris de la qual aquest matí hem fet un interessant recorregut.(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/248917)– Una passejada matinal ahir diumenge per l’impressionant llegat de la Guerra Civil que envolta la Vall d’Uixò (La Plana Baixa).
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/247338)– Una passejada dominical per les trinxeres republicanes què van defensar la ciutat de València els anys 1938-1939.(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/245883)– Un passeig ahir diumenge al matí per la València que va ser capital de la II República, ara oblidada i invisibilitzada pel govern de Rita Barberà.(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244100).
Patraix, València (L’Horta), a 28 de setembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent