A Calatrava el va escollir i contarctar LERMA!!!!!!!!!!!!!!!!! . Informa´t abans de escriure mitges veritats
La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 16 de setembre de 2013
L’ocàs de Santiago Calatrava, l’arquitecte del règim (del PPCV).
El passat dia 27 d’agost, a les portades d’alguns mitjans de comunicació es podia llegir el següent titular: “Un regidor demana actuar contra Calatrava pel cost de tres ponts”.
Amb aquesta portada l’arquitecte es convertia en un dels protagonistes (molt al seu pesar) de les portades periodístiques de finals del mes d’agost, ja que tan sols 4 dies abans ja havia protagonitzat un altre titular en portada en què es podia llegir: “Calatrava també serà jutjat a Venècia pel seu pont”.
En la primera d’ aquestes notícies vaig poder llegir que el regidor esmentat a la portada, càrrec que ostentava en una localitat anomenada Haarlemmermeer pròxima a Amsterdam, s’havia dirigit formalment a l’alcalde de la mateixa perquè es plantejara posar una demanda contra Santiago Calatrava pels costos que havia originat el manteniment de tres ponts encarregats a l’arquitecte, costos que segons la notícia ascendien a l’esgarrifosa xifra de 50 milions d’euros.
Pel que sembla en l’any 1999 la localitat holandesa va encarregar a Calatrava tres ponts que havien de creuar el canal Hoofdvaar amb un pressupost inicial de 16 milions d’euros, cost que en el moment de la seua inauguració ja s’havia disparat fins als 30 milions. Un any després de la inauguració per la llavors reina Beatriu d’Holanda, la construcció metàl.lica es va començar a oxidar i des d’aleshores ha ocasionat unes despeses de manteniment de 20 milions d’euros.
És a dir, que el que va començar pressupostat amb 16 milions, va acabar costant a les arques holandeses 50 milions… bonic negoci, sí senyor!
Després de llegir la notícia la meua cara no reflectia cap sorpresa, ja que els sobrecosts i el deteriorament de les obres de l’arquitecte valencià és quelcom al que ja ens té bastant acostumats als valencians aquest megalòman de l’arquitectura més efectista que efectiva que, gràcies a haver-se convertit en l’arquitecte del règim polític existent a València des de fa més de dues dècades, ha deixat la seua empremta indeleble en la què és la seua ciutat natal, València.
La notícia que ja havia aparegut en portada el 23 d’agost era referida a la trista història del pont venecià de Calatrava que ja havia copat titulars periodístics fa algun temps, quan se li va comunicar que havia de respondre davant el jutge pels danys causats a l’erari públic de la Sereníssima per un valor de 3,8 milions d’euros per suposats errors en el disseny del pont que va projectar sobre el Gran Canal, inaugurat el 2008.
El procurador del Tribunal de Comptes de la regió del Veneto argumentava que «La realització del quart pont sobre el Gran Canal comportar un desconsiderat augment dels costos respecte al pressupost inicial», així com que el pont comportarà per al futur «un constant i desproporcionat desemborsament econòmic per part de l’administració, ja que l’obra es veu afectada per una patologia crònica, caracteritzada per la necessitat d’un seguiment constant i contínues intervencions (…) Es podria considerar que el pont constitueix per a la col.lectivitat un dany durador». El pressupost inicial de 3.8 milions d’euros va acabar disparant-se al final de l’obra fins als 11,2 milions.
L’arquitectura de Calatrava s’ha caracteritzat sempre pels elevats pressupostos (que a més solen incrementar-se exponencialment durant la seua construcció), pels alts costos de manteniment, per la gran semblança que hi ha entre elles (qui no reconeix una obra de Calatrava arreu del món?) i per les mancances estructurals i funcionals que solen presentar moltes d’elles.
El New York Times la va qualificar d’incongruent, extravagant i poc pràctica i ineficaç a l’hora de distribuir els espais .
El New York Times la va qualificar d’incongruent, extravagant i poc pràctica i ineficaç a l’hora de distribuir els espais .
A Calatrava li agrada sempre dissenyar grans i espectaculars caixes que després omple amb més o menys fortuna, en una recerca constant de l’espectacularitat a costa de sacrificar l’ús pràctic dels edificis.
Sovint recorre a solucions arquitectòniques capritxoses que són molt lluïdes visualment però que a l’hora de la realització són caríssimes de construir i poc pràctiques.
Amb prou feines sol modificar el seu estil de les seues obres, que són cares de mantenir i no s’adapten a la sostenibilitat climàtica, ni tampoc solen adequar-se a l’entorn en què el que construeixen, ni pel que fa a la climatologia ni al propi paratge natural o entorn arquitectònic en el qual es van a emmarcar.
Sovint recorre a solucions arquitectòniques capritxoses que són molt lluïdes visualment però que a l’hora de la realització són caríssimes de construir i poc pràctiques.
Amb prou feines sol modificar el seu estil de les seues obres, que són cares de mantenir i no s’adapten a la sostenibilitat climàtica, ni tampoc solen adequar-se a l’entorn en què el que construeixen, ni pel que fa a la climatologia ni al propi paratge natural o entorn arquitectònic en el qual es van a emmarcar.
La relació-negoci per a Calatrava amb els polítics de la seua terra es va iniciar ja en temps de Joan Lerma com a President de la Generalitat, amb el projecte de la Ciutat de les Ciències (ocultes?) de València.
El 15 de gener de 1991 el arquitecte, ja amb residència a Zuric (Suïssa), signava el seu primer contracte amb la Generalitat Valenciana per aixecar la Ciutat de les Ciències (aleshores sense Arts) en l’antic llit del Túria.
El govern valencià es comprometia a abonar a Calatrava en concepte d’honoraris del projecte un 6,5 % del “cost pressupostat” i per la direcció d’obra un 4,5 % del “cost real i total”, es a dir, un 11% del total.
Quatre anys després, amb el PP del cartagener Eduardo Zaplana ja al govern de la Generalitat, es va modificar el contracte amb Calatrava per al mateix projecte. El compromís es va redactar de nou per incloure un aparcament en el complex.
El projecte va passar a denominar-se llavors Ciutat de les Arts i les Ciències, i Calatrava aconsegueix modificar la clàusula dels seus honoraris per elevar els seus guanys d’un 11% a un 12%, tot sobre el cost real i no sobre el pressupostat.
L’arquitecte es garantia així el seu benefici sobre els abundants sobrecosts que es van succeir durant els anys següents, de vegades fins a un 400% del pressupostat… enteneu ara la jugada?
El projecte va passar a denominar-se llavors Ciutat de les Arts i les Ciències, i Calatrava aconsegueix modificar la clàusula dels seus honoraris per elevar els seus guanys d’un 11% a un 12%, tot sobre el cost real i no sobre el pressupostat.
L’arquitecte es garantia així el seu benefici sobre els abundants sobrecosts que es van succeir durant els anys següents, de vegades fins a un 400% del pressupostat… enteneu ara la jugada?
El cost total de la Ciutat de les Arts i les Ciències ha segut de 1.102 milions d’euros, dels quals Calatrava ha percebut un total de 94 milions pel projecte i la direcció d’obra, una bona part d’ells gràcies als escandalosos sobrecosts que ha acumulat.
Tal com va dir el diputat als Corts per EUPV Ignasi Blanco, aquest complex és “el símbol d’una època de malbaratament, d’irresponsabilitat i de deliris de grandesa d’uns governants que ens han arruïnat com a poble i han deixat a la Generalitat a la vora de la fallida tècnica i que, tanmateix, van invertir alegrement més de 1.102 milions en la construcció“.
Crítiques a què el vicepresident del Consell, José Ciscar, va respondre dient que s’havia garantit el “compliment estricte” dels contractes amb Calatrava i va defensar que la inversió s’ajusta “a l’envergadura i singularitat” d’un projecte que, segons les seues dades, havien visitat fins aquell moment 47 milions de persones des de la seua obertura.
Ciscar va afegir que el complex havia generat ingressos per 342 milions d’euros i que contribueix a mantenir 40.000 llocs de treball.
Ciscar va afegir que el complex havia generat ingressos per 342 milions d’euros i que contribueix a mantenir 40.000 llocs de treball.
Com sempre, xifres i nombres interessades i discutibles.
Però els temps han canviat, el boom de la rajola va explotar afectant tota l’economia i el despatx de Santiago Calatrava a València, que va obrir fa poc més d’una dècada quan la bombolla del totxo continuava engreixant-se i la Ciutat de les Arts i les Ciències comptava amb un exèrcit de grues, ara llangueix, comptant amb tan sol dos empleats després d’una dràstica reducció de plantilla produït en els últims anys.
Els últims projectes de Calatrava descansen ara en sengles calaixos de la Generalitat i l’Ajuntament de Castelló, sense perspectives de que puguen reactivar-se.
En un cas es tracta dels tres gratacels que haurien de completar la Ciutat de les Arts i les Ciències, projecte pel qual el faraó Francisco Camps I va pagar-li la xifra de 15 milions d’euros de les butxaques de tots els valencians.
L’altre projecte és el Centre de Convencions de Castelló, que tampoc ha passat d’una simple maqueta. L’inici de les obres estava fixat en 2009 però l’anul.lació judicial del pla urbanístic a què estava subjecte el va paralitzar.
L’altre projecte és el Centre de Convencions de Castelló, que tampoc ha passat d’una simple maqueta. L’inici de les obres estava fixat en 2009 però l’anul.lació judicial del pla urbanístic a què estava subjecte el va paralitzar.
Els seus dies de brillantor i guanys multimilionaris a València sembla que han passat, ara només queden les factures que els ciutadans valencians li estem pagant amb el nostres imposts i els enormes costos de manteniment i de deteriorament de les seues gegantines obres.
Tant de bo tot això siga simptomàtic de que les llargues dinasties dels faraons del Partit Popular a València estan arribant a la seua fi.
Per buscar paral·lelismes amb l’època de l’Egipte dels faraons, podria dir que els seus governs han provocat al País Valencià un efecte similar al que van produir les plagues de llagosta a l’antic Egipte: ruïna i devastació en tot el territori.Patraix, València, a 16 de setembre de 2013.
Per buscar paral·lelismes amb l’època de l’Egipte dels faraons, podria dir que els seus governs han provocat al País Valencià un efecte similar al que van produir les plagues de llagosta a l’antic Egipte: ruïna i devastació en tot el territori.Patraix, València, a 16 de setembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent