La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 29 d'agost de 2013

L’Espai Mata del Jonc pels Països Catalans es presenta a la Universitat Catalana d’Estiu.

L’Espai Mata de Jonc és una entitat que va nàixer el 2012 amb una finalitat molt clara: establir ponts de comunicació, de coneixement mutu i de diàleg cultural i polític entre els diversos territoris que formen els Països Catalans.
 
Aquest projecte, sorgit sense dubte per l’estímul que ha suposat la embranzida independentista empresa al Principat, es planteja d’inici abastar totes les disciplines i aplegar les eines disponibles actualment en clau de Països Catalans, i proposa treballar en un full de ruta comú tenint, però, en compte els diferents ritmes de cada territori. 

El passat  21 d’agost aquest espai va organitzar a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada una taula rodona “Països Catalans, avui”, amb la participació dels seus promotors a cada u dels diferents territoris: Jordi Bancells, pel Principat, Francesc Bitlloch, per la Catalunya Nord, Magda Gonzàlez i Crespí, per ses Illes Balears i Toni Infante, pel País Valencià. La presentació de la taula va córrer a càrrec d’Anna Masó.

 

La xarrada la va iniciar Jordi Bancells, qui va remarcar la importància de les relacions de tot tipus existents entre els Països Catalans sobretot en aquests moments, assenyalant que les instàncies existents a hores d’ara, tot i el seu gran interès, no són suficients i que caldrà treballar per a desenvolupar-ne cada dia més i més.

Jordi va remarcar que des del Principat, on j s’ha fet molt camí en les procés de llibertat nacional, es veu amb preocupació la relació amb la resta de territoris. Va comentar la necessitat de fer més accions conjuntes i activitats comuns per tal d’apropar-nos. Va anomenar diferents entitats d’àmbit nacional català que actualment fan activitats conjuntes en diferents activitats, i la seua importància per mantindre la cohesió del territori sencer.
D’altra banda, respecte de la cadena humana que es farà al Principat el proper 11 de Setembre, va reconèixer la importancia que tindrà la implicació dels altres territoris per tal d’estendre la cadena pel País Valencià i per la Catalunya Nord, encara que siga simbòlicament.


Finalment Jordi va comentar que hi ha també altres actes més compromesos que afecten per igual a tots els territoris i que convindria tirar endavant, com és el tema de la sobirania fiscal.
Francec Bitlloch i Toni Infante van remarcar la importància que tindria la independència del Principat per al moviment independentista existent a la Catalunya Nord i al País Valencià.

Toni Infante, històric militant del MDT a València, va recolzar la idea de tirar endavant un full de ruta comú i va informar que al País Valencià s’està desenvolupant un moviment pel Dret a Decidir (podeu informar-vos en aquest post: El Dret a decidir del País Valencià a la Universitat Catalana d’Estiu: “El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure”: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/250246) que es presentarà en un gran acte el proper 1 d’octubre al Teatre el Micalet de la ciutat de València, i es difondrà durant la pròxima Diada del País Valencià el 9 d’Octubre amb l’objectiu d’empoderar-nos i tirar endavant amb el procés.
Toni va comentar també el gran activisme existent a València, el qual caldria unificar-ho per tal de ser més efectius.
Magda Gonzàlez, per la seua banda, va mostrar el seu acord en mamprendre la intensificació de les relacions entre els diferents territoris dels Països Catalans, fet que va posar en pràctica el mateix dia al vespre dirigint el magnífic concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a l’església de Prada de Conflent.


Magda va comentar què des de la Catalunya Nord es veuen a si mateixos com un laboratori on es poden observar les conseqüències per als catalans del sud del què els passarà si no aconsegueixen la independència: en la llengua, en els mitjans de comunicació, en l’economia, en la folklorització de la cultura, etc.

Veuen amb bons ulls la possibilitat que el Principat esdevinga un nou estat independent, i pensen que, de produïr-se el cas, caldria aprofitar ben bé l’embranzida que els donaria i la possible ajuda que podria arribar-hi en un moment crític per a ells, atès que temen la seua pròpia desaparició.


La independència del Principat podría esdevenir la seua darrera esperança: “Tornarem a teixir el nostre mapa. Tornarem a cosir el que els estats han estripat.”, va finalitzar Magda.
Com a cloenda de l’acte, Anna Masó va fer una crida a col.laborar en l’elaboració d’un Full de Ruta Nacional dels Països Catalans, del qual en va presentar alguns aspectes d’una primera elaboració. El Full de Ruta Nacional és un text que es proposa per a que es treballe conjuntament i a partir de la realitat de cada territori.


Finalment es van convocar els assistents a l’acte per a una nova trobada oberta a València el 9 d’Octubre, amb l’objectiu de donar suport a la manifestació de la Diada, on es pensa organitzar un bloc específic a favor del Dret a decidir.

 

“E si nengun me demana: En Muntaner, quin és l’exempli de la mata de Jonc? Jo li respon que la mata de jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran, ne encara con gaire més s’hi prenguessen: e si en llevats la corda, de jonc en joc, la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d’aquests tres reis, que si entre ells hi havia devision neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l’altre. Per que és mester que d’aquest pas se guarden; que mentre tots tres sien d’una volença, no temen tot l’altre poder del món, ans així com davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics”
(Paràbola de la Mata del jonc de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella (L’Horta) el 1328)
Patraix, València (L’Horta), a 29 d’agost de 2013.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent