La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Una nova i enlluernadora generació de filòlegs en romanística ha nascut al País Valencià. La seua seu: la del PPCV al carrer de Quart de València.
Pegant-li una ullada ahir a la portada digital del periòdic del règim de València “Las Provincias”, m’en vaig adonar d’un parell de titulars què acaparaven el màxim nombre de comentaris de lectors, i que deien:
“El Consell invita a la RACV y a Lo Rat Penat a pactar la definición del valenciano. Cultura impulsa una comisión junto a la AVL para que en el diccionario se desvincule la lengua propia de la Comunitat del catalán“.
I l’altre: “El valencianismo exige sacar ‘catalán’ de la nueva definición del valenciano”.
Més fusta destinada a continuar alimentant el culebró d’estiu dissenyat per fer despertar la tropa catalanòfoba de la letargia, vaig pensar.
Un culebró iniciat des del primer moment en què les enquestes electorals, una rere l’altra, vaticinen la pèrdua de la majoria absoluta del PP valencià i l’ascens rel.levant de dos formacions polítiques, Compromís i EUPV, que… oh Mare de Deu dels Desemparats!!, són la bicha catalanista, uns partits polítics farcits de malparits que entre els seus pèrfids i ocults propòsits estan els de vendre el Miquelet, la Paella i els nostres camps de taronges als imperialistes de la barretina per un plat de monjetes!
La cosa tindria la seua gràcia si no fóra perquè la banalitat, l’esperpent, la mentida i la manipulació interessades, sistemàticament practicades per aquest diari, s’han posat al servei d’una campanya molt més àmplia dissenyada pel Partit Popular de Madrid, amb els seus quintacolumnistes perifèrics, destinada a trossejar i esquarterar la llengua catalana parlada fora de les fronteres de la Catalunya estricta fins a fer irreconeixible.
Perquè si a Aragó va ser el LAPAO, un nou idioma inventat pel PP de Maria Fernanda Rudi, i a les Illes serà l’edició dels llibres de text escolars per al curs 2013-14 quasi en tantes llengües diferents com illes té l’arxipèlag (mallorquí, menorquí i eivissenc), amb el propòsit declarat pel PP balear “d’acabar amb l’actual immersió lingüística i amb l’adoctrinament pancatalanista en l’educació”, al País València la brillant i prometedora generació de filòlegs del PPCV, tals com Jorge Bellver, Rafael Ferraro o Rafael Maluenda, ha revolucionat la romanística internacional en afirmar que “la parla dels valencians, que parteix sense dubte la més profunda prehistòria, s’escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir dels fenicis, grecs i llatins, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem”… estem sense dubte davant d’una nova i revolucionària teoria sorgida d’una profundíssima investigació que ha remogut els fonaments de la romanística moderna mundial!!
LAPAO, l’Iber-valencià, el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el català… tenim la major concentració de llengües diferents del món en un espai geogràfic reduït, digna sense dubte d’un País com el nostre en què es concentren la major quantitat de filòlegs en romanística del món, sense cap titulació (què no cal…), ja que són tots ells reconeguts experts (en sa casa…) i plenament capaços de demostrar amb proves “irrefutables” la independència de la “llengua balensiana” respecte de la catalana davant dels millors lingüistes i filòlegs haguts i per haver… qui s’atreveix a posar-ho en dubte???
Però la realitat em sembla un altra molt diferent…
Perquè els “filòlegs” del PP i tots els seus dirigents són de segur plenament conscients de la mentida i la manipulació lingüística i de símbols que estan duent a cau a València des de fa 3 dècades.
Són perversos i manipuladors, però no tenen un pèl de tontos, perquè saben perfectament que en cap lloc de la Terra ningú s’atreveix, i menys uns polítics, a discutir l’autoritat de la Universitat en qualsevol disciplina siga científica, filològica, o de qualsevol altra mena, tal i com estan fent ells.
La seua única intenció? Mobilitzar el seu calador de votants catalanòfobs, ara que veuen perillar la seua hegemonia política a la Generalitat Valenciana i que intueixen que el “tema català” ha agafat volada i per primera volta veuen perillar la unitat de la seua estimada pàtria espanyola.
I clar, alguna cosa cal fer per aturar aquesta deriva que va en contra dels seus interessos de poder i de les seues ambicions polítiques. Per això practiquen sistemàticament un llenguatge orwelià en el tema de la llengua, igual que fan amb altres temes, una tècnica que consisteix bàsicament en defensar una cosa i la contrària i, al mateix temps, creure en ambdues alhora. Un argument irrebatible per contradictori i alhora eficaç per a convèncer de qualsevol cosa.
Com es pot explicar, sinó, que el PP defense que l’autoritat normativa en aquesta matèria ha de ser únicament la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), quan aquest organisme diu coses com que:
“La denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de la universitat valenciana de les últimes dècades”.
I també que: “És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per l’ordenament jurídic espanyol i la jurisprudència”.
O que per altra banda, el Diari Oficial del govern valencià (DOCV) publique el 10 de juny de 2013 els canvis dels estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló, en referència al reconeixement de la llengua catalana i de l’àmbit lingüístic català, tal i com va dictar sentència el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), en el que es llegeix:
-“Article 5, apartat I «Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament llengua catalana, atenent la seua consolidació i plena normalització en tota la comunitat universitària».
-Disposició addicional tretze «La Universitat Jaume I promourà una col.laboració especial amb les altres universitats de l’àmbit lingüístic català a través de la Xarxa Vives d’Universitats».
Com es menja tot això amb el fet de que la mateixa Conselleria d’Educació i Cultura valenciana, María José Català, estiga negociant amb entitats acientífiques i secessionistes com són la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat perquè s’integren en una “comissió” encarregada de “pactar” amb la Reial Acadèmia Espanyola la definició de la llengua valenciana, a fi que s’elimine del diccionari la referència de que el valencià és una «varietat del català»?.
Una comissió que naix com a conseqüència d’una proposició no de llei que el grup popular a les Corts valencianes va presentar el passat 13 de juny perquè la RAE canvie la seua definició de la llengua valenciana, alhora que un dels seus diputats, Jorge Bellver, assegurava que el valencià “s’escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric…” (sic)
Com es menja tot això?
PD:
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA
REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
La lengua de los valencianos
“Los firmantes, miembros de las Academias Española de la Lengua y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace muchos años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:
Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
Por todo ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun asperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro.
Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.
Es culturalmente aberrante todo intento -como el que contemplamos- de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana, por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro del cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante”.
Los firmantes son:
Exmo. Sr. D. Dámaso Alonso, Presidente de la R.A.E.
Exmo. Sr. D. Emilio Alarcos
Exmo. Sr. D. Vicente Aleixandre
Exmo. Sr. D. Alonso Zamora Vicente
Exmo. Sr. D. Fernando Lázaro Carreter
Exmo. Sr. D. Pedro Sainz Rodríguez
Exmo. Sr. D. Jesús Pabón, Presidente de la R.A.H.
Exmo. Sr. D. Tomás Navarro Tomás
Exmo. Sr. Marqués de Lozoya
Exmo. Sr. D. Ramón Carande
Exmo. Sr. D. Agustín Millares
Exmo. Sr. D. Salvador de Madariaga
Exmo. Sr. D. Pedro Laín Entralgo
Exmo. Sr. D. José María Pemán
Exmo. Sr. D. Miguel Delibes
Exmo. Sr. D. Antonio Bueno Vallejo
Exmo. Sr. D. Luís Rosales
Exmo. Sr. D. Miguel Batllori
Exmo. Sr. D. Camilo José Cela
Año 1975, ratificado 1980.
Xé, però qui són aquests xiquiliquatres al costat de la enlluernadora generació de filòlegs populars nascuda al carrer de Quart de València???
Patraix, València (L’Horta), a 21 d’agost de 2013.
Jo propose una idea més agosarada encara: que la mateixa comissió vaja a explicar-ho també a l’Enciclopèdia Britànica, com sabeu la millor del món. Per a que, consegüentment, també canvien la denominació de Catalan Language. Les actuacions cal sempre que tinguen abast universal. A mi particularment em fa gràcia com el Diccionario de la Lengua Española ha anat canviant les denominacions en funció de la política, no de la lingüística. La gent valenciana continuarem dient el mínim comú denominador que són: Ull, boca, orella, dent, nas, cella, llengua…etc exactament igual que els que viuen a Perpinyà, a Manacor, a Ciutadella o Maó, a Andorra, a Barcelona, a l’Alguer, a Palma, o Gandesa.
Ahir estava treballant a Benimassot i els habitants deien que “enguany havien vingut al poble molts valensianos”…i jo em partia de riure. La nostra ciutat, mal que em sàpiga, ni sap exercir de capital del país ni, subsegüentment, pot tindre cap projecció internacional amb consistència. Pensa en termes espanyols i subalternament. NO ens volen ni a 100 km d’ací que ja és pena. Els ciutadans de la l’horta de València som uns autèntics estranys al propi país.
Amb independència de tot això: una societat té el dret inalienable a dir què vol i com li diu a la seua llengua i tot allò que el fa subjecte sobirà de si mateix.. El seu govern, les institucions, etc. perquè la democràcia feta des de baix consisteix en això que tothom hi participe i diga la seua sense quedar exclós cap ni un. No que una minoria, qualsevol, puga decidir res sobre ella.
Una salutació.