La paella mecànica

La setmana passada, concretament el 19 de juliol, la sonda espacial Cassini ens va retratar des de les proximitats de Saturn, a la inimaginable distància de 1.440 milions de quilòmetres.

La imatge de l’esperada fotografia s’ha fet pública hui, facilitada per la NASA i l’Institut de Ciències de l’Espai.

Més enllà de la gran perfecció tècnica de la imatge, captada amb una càmera fabricada amb la tecnologia dels anys 90 del passat segle (que és quan va ser llançada la nau), i de l’angle inusual de la presa, que va resultar possible gràcies al fet que el Sol estava darrere de Saturn, des del punt de vista de la sonda (per la qual cosa el planeta bloquejava la major part de la llum, que d’altra manera hauria estat tan intensa que haguera pogut danyar fins i tot el sensor de la càmera), la fotografia resulta meravellosa a l’observar el nostre xicotet món blau completament sol i flotant en la immensitat de l’oceà còsmic, amb un impressionant primer pla d’una part de l’esfera de Saturn i dels seus esplèndids anells. 

En observar la fotografía no he pogut més que sentir fascinació i vertigen en pensar l’immens buit que envolta el nostre planeta. “Les imatges de la sonda Cassini ens recorden que el nostre planeta és molt xicotet en l’univers”, va declarar Linda Spilker, científica de la sonda Cassini.

Però al seu torn m’ha fet reflexionar sobre aquest meravellós món blau ple de vida i de contrasts, alhora habitat per una espècie animal dominant capaç del millor i del pitjor, d’actituds i de sentiments com l’amor desinteressat, la solidaritat, el compromís, la generositat sense limits i el respecte a la diversitat i a la diferència, però alhora capaç de generar odi, depredació, mort i destrucció cap a la seua pròpia espècie i les altres espècies animals i vegetals que comparteixen el nostre món.

Sóc aficionat a l’astronomia des de xic, per això no he pogut resistir-me a la temptació de publicar aquest breu post per fer-me ressò d’aquesta notícia que hui ja ha recorregut la major part dels mitjans de comunicació de tot el planeta blau.

Un post, per altra banda, molt més propi del bloc del nostre excel.lent astrofísic  i divulgador de la matèria Enric Marco, infatigable company meu del patrimoni de trinxeres i búnquers de la defensa republicana de València durant la Guerra civil, qui potser s’en faça ressò en breu en el seu bloc “Pols d’estels” (http://blocs.mesvilaweb.cat/polsdestels) aportant molta més informació tècnica de l’esdeveniment.

Patraix, València (planeta Terra, Sistema solar, Via làctia), a 23 de juliol de 2013.