La paella mecànica

Ahir per la vesprada, a la plaça Viriat, al centre de la ciutat Vella de València, ens varem congregar unes 300 persones per assistir a la presentació d’Alternativa per València-CUP, nom de la candidatura de la CUP al Cap i casal.

Després  de dos anys de feina i d’haver-se constituït ara fa quatre mesos, l’Alternativa per València-CUP s’ha presentat a València amb el propòsit declarat de “remoure la política valenciana’ des d’el municipalisme.

Fins ara, al País Valencià n’hi havien quatre nuclis locals: Almàssera, Barxeta, Burjassot i Montcada.

Alternativa per València, fidel als seus principis de participar activament en els moviments socials de base, a les organitzacions veïnals i de barri i a les plataformes reivindicatives socials, ha donat aquest pas de presentar-se en una ciutat tan complicada, complexa i heterogènia com és la ciutat de València, la segona ciutat dels Països Catalans.

Una ciutat on hem patit el naixement i apoteosi del regionalisme espanyolista més reaccionari i virulent, una ciutat que va patir l’auge i l’embat del blaverisme radical i violent amb una intensitat inusitada a finals de la dècada dels 1970 i els 1980, dins de l’anomenada “Batalla de València “, i on, malgrat els anys transcorreguts, encara queda un pòsit social més o menys  important influenciat per aquesta ideologia sense ideologia.

Però també València ha estat una ciutat capaç de generar importants moviments i plataformes socials fortament reivindicatives, com ara ACPV, Ca Revolta, el Micalet, Salvem el Cabanyal, associacions veïnals molt reivindicatives i moviments com la Primavera valenciana.
I és en aquest brou de cultiu on s’ha forjat la CUP de València. 

L’acte d’ahir ha estat presentat per Natxo Calatayud, un del seus portaveus, qui ha definit què que volen fer i quins són els objectius de la CUP a la ciutat de València: “L’esquerra independentista hi és a València des de fa més de trenta anys. Això fa que actualment a València, una ciutat que moltes voltes es dóna per perduda i blavera, tinga una realitat amb casals, centres socials, ateneus, organitzacions i col.lectius socials i independentistes. Aquesta vida que hi ha a València, sorgida de trenta anys de feina, ha madurat. D’aquelles llavors que es van sembrar amb el PSAN als anys setanta i els Maulets als noranta, amb les lluites en defensa del territori, amb les noves coordinadores per les falles populars i combatives, amb la feina de plataformes veïnals i sindicats d’estudiants, etc, i que vol ser un poc el que aglutine aquesta experiència i maduresa, un arbre que puga donar fruits. Perquè moltes vegades ens adonàvem que tota aquella feina anava a parar a uns altres llocs, en el pla institucional i electoral. Ara estem completament preparats per a començar a fer el pas endavant (…) Naixem amb vocació de construcció municipalista, d’alternatives, de fer feina des de la base, de moure les consciències de polítics i institucions”.

En l’acte han intervingut representants de diferents moviments socials i reivindicatius, com ara la PAH, Pepa Conde per l’agricultora ecològica i cooperativista social i Toni Valero, portaveu de la Coordinadora de Col.lectius Parc Alcosa.

El parlament més llarg ha correspost a Xabier Mikel Errekondo, Portaveu d’Amaiur al congrés espanyol (en la foto que obri el post), el qual s’ha referit al nou escenari polític obert a Euskal Herria després del cessament de la lluita armada per part d’ETA, en el què el govern espanyol segueix entestat en impedir la normalització social del territori amb mesures com augmentar el nombre de policies nacionals, malgrat el rebuig generalitzat de la població cap aquesta mesura, i com el manteniment a la presó de presoners polítics, com ara Arnaldo Otegui, de qui ha demanat la seua immediata excarceració, arrencant l’aplaudiment i el suport dels que allà ens trobàvem presents.

Errekondo ha assenyalat els llaços que ens uneixen a EH i als Països Catalans, com ara ser dos territoris artificiosament fraccionats en províncies i autonomies, i a més dividits entre dos estats, l’espanyol i el francès, així com la lluita comuna contra “l’enemic” comú, l’estat espanyol, i el moviment civil independentista que lluita democràticament per assolir l’autodeterminació a les nostres dues respectives nacions.

Errekondo ha fet un important esforç per fer part del seu parlament en català, anomenant “cabuts” als polítics espanyols que es neguen a reconèixer el dret a decidir dels nostres pobles. Finalment s’ha atrevit a cantar uns fragments de “L’estaca” de Lluís Llach en euskera i en català, havent estat acompanyat en la cançó per tots els allà presents.

A banda de l’acte polític, han hagut també teatre de titelles, muixerangues i dolçainers, un xicotet concert de Feliu Ventura i Borja Penalba, i la intervenció de l’actor Sergi López, que ha recitat uns versos de Vicent Andrés Estellés.

Alternativa per València-CUP va a constituir, sense dubte, una necessària alenada d’aire fresc en la política de base de la ciutat valència, des de la seua concepció assembleària d’ideologia marxista i independentista.

Benvinguts a València, CUP!

Patraix, València, a 16 de juny de 2013.