La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 15 de juny de 2013

Els empresaris valencians ja alcen la veu contra la submissió a Madrid del Consell i del PPCV en el tema del finançament.

El passat 28 de maig el Partit Popular va rebutjar al Congrés dels diputats de Madrid una proposta que instava el Govern central a que, mentre no es plantege una revisió de l’actual model de finançament autonòmic, posara en marxa els mecanismes necessaris per ajustar el model de finançament de tal manera que el País Valencià arribe a la mitjana nacional autonòmica en finançament per càpita.

Tots els grups de la cambra van votar a favor de la proposta excepte el PP que la va rebutjar, comptant també amb els vots dels diputats valencians, alhora que UPyD es va abstindre.

La iniciativa, que havia estat presentada pel secretari general del PSPV, Ximo Puig, instava, a més, a que el Govern encetara les accions immediates per fer efectiva la compensació, d’acord amb el principi d’igualtat constitucional i desenvolupament harmònic que preveu l’article 2 de la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

Aquesta vergonyosa i submisa actitud del PP valencià als seus amos madrilenys no era nova… ja plovia sobre mullat.

Al febrer d’enguany, Ricardo Sixto, diputat d’EUPV, havia presentat una Proposta de Resolució al Congres espanyol en la que instava al Govern espanyol a que encetara un procés de revisió de l’actual sistema de finançament de les Comunitats autònomes per tal de corregir els desequilibris existents, i en concret per “resoldre i compensar els dèficits de finançament de les CCAA que han estat i estan mal finançades, com és el cas de la Comunitat autònoma valenciana”.

La proposta instava també al Govern central a “valorar i compensar el deute històric de l’estat amb la Comunitat autònoma valenciana derivada de la situació en el moment de l’inici de la transferència de competències”.

Doncs bé, tots els diputats del PP valencians al Parlament espanyol van votar també en contra d’aquesta proposta, amb la resta dels diputats del seu partit i dels d’UPyD.

Pocs dies abans que Ximo Puig presentara la seua proposta al Congrés espanyol, concretament el 23 de maig, EUPV va presentar una moció en el Parlament valencià en què plantejava exigir al Govern central l’obertura immediata del procés de revisió del model de finançament autonòmic i de la negociació per al reconeixement del deute històric.

La moció era recolzada pel PSPV i Compromís, què també plantejava que es feren públiques en quinze dies les conclusions de la comissió d’experts de Les Corts sobre el nou model de finançament, i que a partir d’aquest document es plantejara en un mes una proposta de reforma del model consensuada.

La moció va ser de nou rebutjada pel PPCV, argumentat que aquesta moció resultava ser “una censura al Govern “(sic). Una diputada del PP concloïa dient que “Volem un finançament adequat per a la Comunitat, i per descomptat es va a reivindicar en temps i forma”!?

Però, tot just 24 hores després que els populars rebutjaren a Madrid la proposta de Ximo Pug, el president de la CEV (Confederació empresarial valenciana), Salvador Navarro, en una entrevista a Ràdio Nou, declarava que «No volem ser més que ningú ni menys que ningú. Amb el finançament que rep Extremadura, haguérem rebut 2.800 milions més», en al.lusió al fet que la reivindicació valenciana de pretendre arribar a la mitjana en finançament per càpita, alhora que evidenciava el seu malestar pels diputats del PP que havien votat en contra: «Almenys, els demanaria que s’hagen abstingut. Perquè els valencians els paguem el sou, i són a Madrid gràcies a nosaltres»… una bona directa del president dels empresaris valencians, sí senyor!

Aquestes declaracions de l’empresariat valencià, criticant obertament al govern popular valencià per la seua manca de compromís cap als interessos valencians i la seua submissió als interessos del partit central, eren impensables tan sols fa un parell d’anys.

Perquè hi va haver un temps en el què la patronal valenciana bevia literalment a les mans de l’aleshores President de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.

Era l’època de l'”España-va-bien” de JM Aznar, i el nostre Molt Honorable cartaginès havia aconseguit que la Cierval, la patronal valenciana d’empresaris, es mostrara submisa i obedient als desitjos del PP valencià, a canvi de disposar de tot tipus de facilitats per fer negocis fàcils i lucratius.

Això va fer que la societat mirara amb descrèdit a una classe empresarial que, fins aleshores i des de feia molts anys, s’havia mostrat com un pilar fonamental en la construcció de la identitat econòmica, productiva i exportadora del País Valencià.

Però les arribades a la presidència de Cierval de Rafael Ferrando primer, i sobretot de Jose Vicente González després, el juliol del 2011, van constituir un primer gir radical en aquesta política de submissió empresarial als dictats que emanaven del Palau de la Generalitat, que tants anys ja durava.

Posteriorment, l’arribada de Francisco Pons i després de Vicente Boluda a l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), va completar aquest gir cap a la plena independència d’actuació i de declaracions públiques dels empresaris valencians, que deixaven a la fi d’anar a remolc del Consell.

Una bona prova d’açò la varem tindre el desembre del passat any quan Vicente Boluda, el president del més important lobby empresarial valencià (format pels 100 principals empresaris del País), va deixar al descobert les tebieses del Consell a l’hora d’exigir al govern espanyol un tractament fiscal com cal.

Boluda va demanar el pacte fiscal per al País Valencià, i va dir coses com “Donar suport tant a Catalunya com a altres comunitats que creuen que el sistema de finançament no és equitatiu… No sé si hi ha una oportunitat per re-fundar l’Estat espanyol, però cal alguna cosa semblant (…) Si els bascos i els navarresos tenen una cosa que es diu concert, jo també ho vull. Ni més ni menys… Així com l’Estat espanyol recapta i reparteix els diners a les comunitats, jo vull recaptar i pagar a l’Estat espanyol la meua quota”… Contundents declaracions del principal lobby empresarial valencià!

Però tan sols un parell de mesos abans, en una compareixença que va fer davant la premsa, Vicente Boluda va apostar per “pujar al carro” de Catalunya per reclamar al Govern espanyol un canvi en el model de finançament autonòmic, perquè considerava “injust i inacceptable el tracte del Govern a la Comunitat Valenciana en els pressupostos generals de l’Estat… Els pressupostos són radicalment dolents, exigim al Govern que ens explique a què es deu aquest tracte. Exigim la revisió del model de finançament autonòmic i que es repartisquen els diners de l’Estat de manera més equilibrada”, alhora que demanava aprofitar la discussió oberta pel Govern català per a unir esforços a fi de “reparar un sistema que resulta discriminador per als valencians, perquè anant sols Madrid no et farà ni cas… Un tractament així fa encara més necessària la unió de tots els valencians, sense distinció d’ideologia, en defensa d’un tracte més equilibrat. No podem seguir acceptant sense dir ni piu el dèficit de finançament que hem patit històricament”.

En aquesta compareixença Boluda va recalcar els tres elements que, tant per part del seu lobby empresarial com per part de la patronal Cierval, són claus per impulsar el desenvolupament econòmic de la societat valenciana: el model de finançament, la inversió de l’Estat i el Corredor mediterrani.

A preguntes dels periodistes, el president d’AVE va senyalar clarament qui hauria de liderar aquesta reivindicació: el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, de qui va dir que li agradaria que la reclamara “amb més vehemència”… un altra bona directa per al nostre President acomplexat!

Però les declaracions de Boluda reflectien un malestar empresarial amb el govern popular valencià i espanyol molt més ampli dins de les organitzacions empresarials valencianes.

Al gener d’enguany el diari La Vanguardia publicava en la seua secció digital una interessant entrevista amb José Vicente González, el president de la gran patronal valenciana CIERVAL.

El president de CIERVAL, des de que va arribar a la presidència de l’organització empresarial valenciana, s’ha manifestat sempre clarament i sense embuts com un defensor dels interessos de l’economia productiva valenciana, en temes com el Corredor mediterrani o el deficient finançament que rep el País Valencià per part del govern espanyol.

Jose Vicente González, en referir-se a les possibles sinergies entre les societats valencians i catalana, va dir: “Crec que aquesta col.laboració i impuls de la societat civil no s’hauria d’acabar amb el tema del corredor. Em sembla que hi ha moltes coses en què hem remar en la mateixa direcció, com el finançament autonòmic, que és molt injust”.

I en referir-se a l’actual model de finançament autonòmic, va declarar: “Portem 20 anys amb aquest assumpte i el problema segueix sense resoldre. Em sembla increïble. A Espanya hi ha quatre autonomies que són contribuents netes: Madrid, Barcelona, València i Balears. Però hi ha una diferència important entre aquestes quatre: tres tenen renda per càpita superior a la nacional, i València la té menor, amb el 88,4%. No puc entendre que puga ser contribuent net, hauria de ser receptora, això és el que diu el sentit comú, és una obvietat. Està previst que el 2014 es produïsca la revisió i crec que cal abordar-la amb rigor. A València no hem no demanar, sinó exigir aquest finançament i a més ens hem de embarcar tots en una tasca pedagògica per fer-los veure la raonabilitat de la nostra exigència, perquè si no hi ha acord entre tots serà difícil canviar el model”.

I en referir-se al necessari canvi que s’ha de realitzar en la política econòmica valenciana, va dir: “Jo crec que hem d’avançar tornant a la Comunitat Valenciana a alguna cosa que teníem abans de la febre de la bombolla immobiliària, es tracta del repartiment del pes específic que tenia cada sector en l’economia. Era un repartiment equilibrat, on la indústria tenia el 20% del PIB. Hem de generar riquesa i ocupació, i tornar a fabricar coses”…. un altre missatge per a navegants!

A aquestes declaracions, què  novament feien palesa la nul.la actitud reivindicativa del govern valencià a Madrid, es van afegir les del març d’enguany per part del comitè executiu i la junta directiva de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
Van instar “els representants polítics i institucionals dels interessos valencians” que no facen “desistiment de les seues responsabilitats” i assumeixen la reclamació d’un millor finançament per al País Valencià, alhora que senyalaven “els que tenen la responsabilitat i la competència d’obrir les vies que estableix el reglament per iniciar aquesta revisió, es comprometen amb aquest objectiu sense dilació (…) Aquesta revisió ha de ser defensada en els diferents àmbits d’actuació, més quan es tracta d’una reclamació que, com poques, concita el consens de tota la societat valenciana”…. Un altra bona indirecta, més aviat directa, del nostre empresariat per als nostres (des)governants!

Afortunadament, fins i tot un empresariat tan acostumat històricament a “ofrenar noves glòries a espanya” com era el valencià ha canviat radicalment de pensament per exigir un finançament just per als valencians i ha passat a criticar, sense embuts, l’actitud submisa del govern de Fabra davant els seus amos de Madrid.

Patraix, València (L’Horta), a 15 de juny de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent