La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Comunitat? No, gràcies… Som País.
Avui s’ha consumat el desficaci.
El PPCV, fent valdre la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes, ha posat novament en marxa la seua piconadora per esborrar oficialment “en defensa de les senyes d’identitat valencianes” (sic) ni més ni menys que el nom del nostre territori, el País Valencià, per deixar com a única denominació oficial vàlida l’aprovada en l’estatut d’autonomia, una denominació que fins al seu creador, Emilio Attard, li va semblar “una imbecil.litat”, com va reconèixer al setmanari El Temps uns mesos abans de morir.
De res ha servit que País Valencià siga una denominació historiogràficament documentada ja enllà pel segle XVII, o que haja esdevingut la denominació més utilitzada durant la primera meitat del segle XX, especialment durant els anys de la II República i durant els últims anys del franquisme i de la transició, per part de pràcticament totes les organitzacions civils, sindicals i polítiques d’avantguarda, que lluitaven per aconseguir un territori més lliure i avançat social, cultural i econòmicament.
Potser és precisament per això… perquè ells no volen ni la llibertat ni el progrés social i cultural dels valencians, ja que va en contra dels seus interessos personals i corporatius de control i de domini social, tal com fan ara des de la seua majoria absoluta parlamentària a les Corts i a través dels mitjans de comunicació al seu servei (RTVV, Las Provincias, …).
Segurament això els faria repudiar ara el nom de “Comunitat” per tornar a proposar com a oficial el nom de “País”… ells són així d’histèrics i irracionals.
Patraix, València (L’Horta), a 15 de maig de 2013.