Ahir vespre els carrers del centre de València tornaren a omplir-se de senyeres quatribarrades i estelades.
Milers de valencians vam eixir al carrer reivindicant un millor finançament, la fi de l’espoli econòmic espanyol i la independència del País i la del conjunt de la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Aquesta diada del 25 d’abril ha estat marcada, com poques vegades, per la brutal crisi econòmica i social, amplificada en el nostre territori per un estat espanyol governat per la dreta més reaccionària, neoliberal i centralista.
Aquest problema no es resol amb un canvi de govern al Parlament espanyol o a la Generalitat Valenciana… és el mateix parany de sempre.
Perquè el principal obstacle per al futur del nostre País és un estat espanyol que ens espolia els nostres recursos i pren decisions en el nostre nom i contra nosaltres.
Al meu parer, el camí passa per trencar aquesta relació en que l’estat espanyol tracta el País Valencià com una colònia, quedant-se els nostres recursos per mantindre un estat de baixa qualitat democràtica i decidit a desmantellar els serveis públics del benestar per tal de satisfer els desitjos de l’oligarquia financera madrilenya i les grans empreses que viuen a costa dels recursos públics.
La solució no pot ser un altra més que: Dret a decidir i autodeterminació.
Ja no volem les molletes, volem el pa sencer, com deia el gran Ovidi Montllor.
Acabe el post amb una cançò de l’Ovidi que expressa aquest sentiment de llibertat del nostre poble: Tot explota bé pel cap o per la pota:
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè… ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent…
Patraix, València (L’Horta), a 28 d’abril de 2013.
Otra cosa, ¿como cree usted que se puede conseguir esa escisión? Parafraseando a Stalin en la conferencia de Yalta: ¿Cuántas divisiones acorazadas poseen aquellos españoles, que pretenden separarse de su propio país, para conseguir ese nefasto propósito?
Por favor, déjense ya de tantas monsergas, que bastante tenemos con los políticos y el Borbón que nos ha tocado en desgracia. Trabajemos juntos para salir adelante, sumando fuerzas y no restando.