La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Reflexions sobre la crisi de Xipre: el lobby financer reafirma el seu poder sobre les institucions de la UE.
Passat el tsunami mediàtic i amainada la tempesta política, el procés de rescat financer a Xipre revela amb més claredat la crisi del projecte polític europeu i quins són els vertaders beneficiaris de l’actual status-quo existent a la UE: al món de les finances privades.
Els esdeveniments succeïts a Xipre recentment em porten a fer dues reflexions:
La primera d’elles és que la Unió Europea no ha canviat la seua política d’ignorar l’existència dels anomenats paradisos fiscals, ni tant sols a dins del seu territori.
És indiscutible que el 15 de març de 2013, quan va esclatar la crisi a Xipre, aquest país era tan paradís fiscal com ho era quan va ingressar a la UE el 2004.
Les informacions que s’han publicat indiquen que els dipòsits de Rússia a Xipre arribaven als 35.000 milions d’euros, quasi la meitat del total dels que disposava el país, i que el 2011 Xipre va ser la primera destinació dels diners rus i l’inversor número u a Rússia, segons dades del mateix Banc Central de Rússia.
Però si els actius acumulats en els bancs xipriotes eren desmesurats, representant un 7,1% en relació al seu PIB, resulta que aquest mateix percentatge representen els dels bancs de Malta i és molt inferior al que representa la banca de Luxemburg (21,7%), països que són considerats com els tres principals centres financers offshore o paradisos fiscals a Europa…. cap mesura addicional per part de la UE s’ha pres després de la lliçó de Xipre!
El paper que ha jugat Rússia ha estat decisiu en l’economia xipriota, perquè Xipre ha sigut el major proveïdor d’inversions directes a Rússia, ja que els russos rics transferien els seus diners a Xipre pels baixos tipus d’interès, i des d’enllà el reinvertien via societats registrades l’illa.
Però la UE ja hi havia abans rescatat al paradís fiscal d’Irlanda sense obligar-lo a apujar el tipus impositiu de l’12% que manté en competència deslleial amb els seus socis europeus.
La segona de les meues reflexions és que s’ha demostrat com els governants actuals de la UE han optat descaradament per defendre els interessos de la gran banca financera davant una banca comercial tradicional que subministra crèdit a l’economia real, què és a la fi la que genera riquesa i ocupació.
En penalitzar els dipòsits bancaris en comptes de als accionistes, s’han inclinat per l’opció política que afavoreix els mercats financers sobre l’economia productiva.
Les decisions preses sobre el rescat a Xipre van en la línia d’elaborar una directiva per la qual els rescats futurs inclouran la confiscació de l’estalvi dipositat als bancs del país rescatat. És a dir, es condemna el mecanisme tradicional del dipòsit bancari per al xicotet estalvi privat.
Si els dipòsits bancaris, menuts o grans, no van a gaudir de la protecció jurídica efectiva dels Estats de l’UE, els estalviadors particulars es veuran obligats a lliurar els seus diners a les agències de valors, als fons de pensions i a altres instruments de la gran banca financera, on el risc de pèrdua puga compensar-se amb la possibilitat de rendibilitat. Seran inversors obligats per força a invertir en productes financers, com ara participacions preferents, fons d’inversió i altres instruments financers, per als quals el principal objectiu és el de fer-se amb l’estalvi privat.
En resum, la crisi xipriota ha posat de relleu la protecció institucional que gaudeixen paradisos fiscals i els grans bancs… cal reconèixer el bon treball que estan fent els lobbies financers per defendre els seus interessos davant dels de la immensa majoria de la ciutadania europea!
Patraix, València, a 25 d’abril de 2013.
– És totalmenmt inmoral implantar i propagar la ludopatia per obtenir beneficis. A Espanya, ara les “perdúes” als casinos es podràn descomptar a la declaració de l’IRPF!
– És totalment miserable el desentendre’s de l’oferiment de l’Església ortodoxa de cedir part del seu capital (aviam quan al nostre pais l’Església catòlica romana fa el mateix gest, oi sr. Arcadi Oliveres i srta. Teresa Forcades?).
– Es totalment indigne parapetar-se amb les disposicions de la UE (disposicions a les quals l’Estat de Xipre s’hi ha avingut i les ha votat favorablement) per fer el lladrocini que està fent als habitants (i ja no diguem a les persones que tenien diners als bancs!). A Espanya el sr. Zapatero va fer sortir de la guerra als soldats espanyols, en contra de la opinió del jefe (els EUA).
Atentament