La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 6 de maig de 2013

Els paradisos fiscals, dipositaris dels diners criminals del món, s’apoderen també de l’economia de les futures potències econòmiques del planeta (països BRICS).

Actualment l’anomentat Grup dels set (G-7) engloba el grup de països industrialitzats de més pes polític, econòmic i militar a nivell mundial.
El formen Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Canadà.Parlant sense eufemismes, podem dir que són els països que representen a les corporacions més poderoses del planeta i, per tant, en el seu fòrum es prenen decisions polítiques i econòmiques que, per bé o per mal (més aviat això últim, pel que fa als interessos de la majoria dels éssers humans), són rellevants per a la totalitat dels habitants de la Terra.

No obstant això, des de fa uns anys hi ha uns països que, històricament i per raons de diferent índole, havien tingut poc de pes en els fòrums en què es prenen les decisions importants a nivell mundial, però que actualment estan adquirint un nivell de desenvolupament i de protagonisme creixent en l’escena política i econòmica mundial.
Aquests països se’ls coneix amb el nom de BRIC = Brasil + Rússia + Índia + Xina, als que el 2001 es va afegir Sudàfrica, per això ara se’ls coneix com BRICS (en “plural”).

Totes aquestes nacions tenen en comú una gran població (Xina i Índia per sobre dels mil cent milions, Brasil i Rússia per sobre els cent quaranta milions) i un extens territori (quasi 38.500.000 km ², 77 voltes la de l’Estat espanyol), la qual cosa els proporciona dimensions estratègiques continentals i una gegantina quantitat de recursos naturals.
A més a més, les enormes xifres que han presentat de creixement del seu PIB i de participació en el comerç mundial en els darrers anys els han fet molt atractius com a destinació d’inversions de tot tipus.

 

Les previsions d’un gegant financer com Goldman Sachs, del qual alguns pensem que és un autèntic govern a l’ombra del món, van en la línia de considerar que el potencial econòmic del Brasil, de Rússia, de l’Índia i de la Xina és tal que probablement es convertiran en les quatre economies dominants cap a l’any 2050, en estimar que tindran aleshores més del 40% de la població mundial i un PIB combinat de 134.951 bilions de dòlars.

Goldman Sachs prediu que la Xina i l’Índia seran els proveïdors globals dominants de tecnologia i de serveis, mentre que el Brasil i Rússia arribaran a ser potències dominants com a proveïdors de matèries primeres (minerals, energètiques i aliments, fonamentalment), encara que aquests tots dos ja comencen a destacar també com països amb gran concentració industrial.

Així doncs, el grup de països BRIC té el potencial de formar un bloc econòmic molt poderós, de més capacitat fins i tot que l’actual G-7.

Després de la caiguda del mur de Berlín i finalitzada l’amenaça ideològica i militar que suposava per als països capitalistes l’existència a Europa i Àsia de països socialistes, alguns dels governs dels BRICS van ser forçats per part de les grans institucions financeres mundials (FMI, BM, OMC) a dur a terme reformes econòmiques i polítiques realment traumàtiques per les seues poblacions, les quals van ser encaminades a ficar-les de ple en la roda del capitalisme globalitzat.

Especialment traumàtics van ser els casos de Rússia, Polònia, Xina o Sudàfrica, excepcionalment narrats en el llibre de Naomi Klein “La doctrina del xoc. El capitalisme del desastre”, del qual recomane la seua lectura.

L’obertura d’aquests països al capitalisme salvatge va suposar la introducció massiva i desregulada en les seues economies d’enormes fluxos de capital provinents de les economies capitalistes avançades, la destrucció de les seues economies socials i la subhasta i privatització dels grans actius públics existents fins aquell moment.

Particularment significatiu va ser el cas de Rússia, un país que tenia una gran quantitat de grans empreses i indústries estatals de gran valor estratègic que van ser literalment subhastades i adjudicades a preu de saldo a influents personalitats de la política i de les finances russes, amb la complicitat i participació, en alguns casos, de poderoses multinacionals occidentals.
La rapinya de béns i serveis estatals realitzada en temps de govern de Boris Ieltsin va ser realment tremenda, donant origen a una nova i renovada oligarquia russa que va passar a tindre una acumulació de capital i de propietats enorme.
En paral.lel a l’espectacular i sobtat enriquiment d’aquesta nova classe social, s’anava produint una progressiva pauperització d’àmplies capes de la classe treballadora russa.
L’aparició d’aquestes grans fortunes i la plena introducció en l’economia d’aquests països del capitalisme global desregulat, va provocar en elles un fenomen fins aleshores desconegut però malauradament ben conegut en les economies capitalistes desenvolupades: els fluxos de capitals eixint cap a paradisos fiscals.

A hores d’ara aquest fenomen és de tal magnitud en aquests països, que fins al propi Banc Mundial (una rabosa vigilant el corral de les gallines) ha advertit que l’evasió fiscal està impossibilitant la redistribució de la riquesa i el sorgiment d’una classe mitjana a l’estil occidental, fins ara inexistent en aquests països.
Però el fenomen no és unidireccional, sinó més aviat bidireccional, perquè resulta que l’origen de la major part dels fluxos d’inversió que entren en les economies dels BRICS provenen també de paradisos fiscals, és a dir, depenen completament d’ells.

El perquè d’aquesta doble via d’eixida i entrada de capitals cap a / des de paradisos fiscals té una explicació relativament senzilla.
Els grans patrimonis locals d’aquestes economies fugen i evadeixen els seus diners, dipositant-los en paradisos fiscals.

El mecanisme és el següent:

1.- Els grans patrimonis dels BRICS creen una societat en un paradís fiscal, tot seguit compren accions d’aquesta empresa, produint-se una fugida de capital.

2.- A continuació des d’aquesta mateixa societat s’opta per la inversió directa en l’economia emergent, aconseguint rendibilitats pròpies d’un mercat en ebullició.

El resultat de la jugada de doble via és que aquests grans patrimonis “maten dos pardals d’un tret” des del punt de vista fiscal: d’una banda s’estalvien els impostos pel patrimoni que han evadit ni tampoc els paguen per les plusvàlues que les societats creades i domiciliades en aquests paradisos fiscals recullen de la seua inversió en les economies emergents, i d’altra es possibilita un tracte fiscal favorable, ja que economies com la de la Xina atorguen concessions fiscals favorables a la inversió estrangera directa.
Un negoci rodó!

En el cas de la Xina, el principal paradís fiscal que proveeix de capital la seua immensa economia són les Illes Verges Britàniques.
Aquest arxipèlag es compon d’un total de 36 illes situades al Carib, amb un sistema financer i fiscal a una taxa del 0% sota secret bancari i corporatiu que afavoreix l’existència de més de 900.000 companyies registrades i domiciliades en les seues illes.
És a dir, una diminuta Economia amb un PIB $ 1,1 mil milions inverteix més a la Xina que els EUA!

En el cas de l’Índia aquest paradís fiscal és l’illa Maurici.
Tot i que recentment el Govern d’India ha emprès una reforma fiscal per gravar els grans patrimonis i corporacions, la situació no s’espera que canvie significativament ja que es manté un tractat internacional de caràcter fiscal entre l’Índia i Maurici, pel qual les empreses amb seu a Maurici no paguen impostos sobre les seues inversions a l’Índia i només paguen impostos molt baixos a Maurici.
L’existència de l’esmentat tractat amb Maurici no només ha estat d’utilitat per als grans patrimonis indis, sinó que serveix de base per a múltiples Hedge Funds per a invertir a l’Índia a través del canal de Maurici.
El flux de capitals entrant a l’India des de Maurici és de tal magnitud, que el propi ministre de Finances de l’Índia va dir que l’import estimat que s’ha invertit des Maurici al seu país estaria al voltant dels 600.000 M $ a l’any!

En el cas de Rússia, com s’ha posat de manifest arran de la fallida del sistema financer de Xipre, ha estat tradicionalment Xipre d’on han vingut la major part de les inversions de capital en l’economia russa.

L’estimació de l’evasió fiscal produïda en els últims 10 anys en els BRICS és de 6 bilions de dòlars, la qual cosa representa 5 vegades el PIB d’una economia com la de l’Estat espanyol.

Malgrat l’enorme espoli de diners que suposen aquestes xifres per aquests països i l’enorme repercussió negativa que això suposa per a les seues classes treballadores, res de tot açò es va tractar en la cinquena cimera dels BRICS que va tindre lloc a Sudàfrica el passat mes de març d’enguany.
La complicitat criminal en el món de l’economia i les finances entre polítics i grans empresaris i oligarques queda, una vegada més, patent.

Patraix, València (L’Horta), a 6 de maig de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent