La paella mecànica

El passat novembre, el llavors Conseller d’Hisenda i Administració Pública José Manuel Vela, ara imputat per una suposada filtració d’informació confidencial a Rafael Blasco, va declarar al Consell que no estava disposat a aguantar «ni un any més aquest model de finançament», que va qualificar d’intolerable i injust.

Aquestes paraules van ser recolzades al dia següent pel Vicepresident del Consell, José Ciscar, qui va dir que l’objectiu és «que la situació és resolga com més aviat millor. És veritat que el Ministeri d’Hisenda ja està treballant en un nou model de finançament, però el Govern valencià va insistir perquè si pot estar el 2013 que no siga el 2014».

Només uns dies després d’aquestes declaracions de dos alts càrrecs del Consell, Mariano Rajoy visitava València, i aprofitava la seua curta visita per reunir-se amb el President de la Generalitat, Alberto Fabra, i amb Rita Barberà.
Deixe en paraules del diari provincià “Las Provincias” el que va passar en aquella reunió: “El Fabra més reivindicatiu es va trobar amb el paradigma d’un Rajoy a la gallega. El cap del Consell va exigir el finançament que els valencians veuen any rere any com se’ls escapa de les mans per culpa d’un model injust amb la Comunitat (…)  El Fabra reivindicatiu va emergir en la reunió amb Rajoy. El Consell fa dies venia anunciant que seguirà obstinat en demanar més finançament a Madrid, i el conseller José Manuel Vela va exercir d’avançada la setmana passada a les Corts quan va advertir que el Govern valencià no aguantarà ni un any més sense que arriben els diners que ens corresponen (…) A les primeres de canvi, Fabra va aprofitar la seua cara a cara amb Rajoy per traslladar que la Comunitat se sent maltractada per Madrid i que necessita més diners. Per això cal canviar l’actual model de finançament, que situa als valencians a la cua en el repartiment de fons per part del Govern central…”.

Poc temps després, l’alt empresariat valencià reafirmava el que s’havia dit des de la cúpula del PPCV.
Semblava així intuir-se una mena de sinergia entre el govern valencià, la classe empresarial i la societat civil valenciana que també, a través de diversos intel.lectuals i organitzacions, havia denunciat el greu subfinançament històric que patim els valencians.

Recordem al respecte les paraules al diari El País de Vicente Boluda, el president del més important lobby empresarial valencià, a principis del passat desembre.
L’empresari valencià va apostar per “pujar al carro” de Catalunya per reclamar al Govern espanyol un canvi en el model de finançament autonòmic, perquè considerava “injust i inacceptable el tracte del Govern a la Comunitat Valenciana en els pressupostos generals de l’Estat… Els pressupostos són radicalment dolents, exigim al Govern que ens explique a què es deu aquest tracte. Exigim la revisió del model de finançament autonòmic i que es repartisquen els diners de l’Estat de manera més equilibrada”, alhora que demanava aprofitar la discussió oberta pel Govern català per a unir esforços a fi de “reparar un sistema que resulta discriminador per als valencians, perquè anant sols Madrid no et farà ni cas… Un tractament així fa encara més necessària la unió de tots els valencians, sense distinció d’ideologia, en defensa d’un tracte més equilibrat. No podem seguir acceptant sense dir ni piu el dèficit de finançament que hem patit històricament (…) Cal aprofitar l’ocasió, i donar suport tant a Catalunya com a altres comunitats que creuen que el sistema de finançament no és equitatiu (…) No sé si hi ha una oportunitat per re-fundar l’Estat espanyol, però cal alguna cosa semblant (…) Si els bascos i els navarresos tenen una cosa que es diu concert, jo també ho vull. Ni més ni menys… Així com l’Estat espanyol recapta i reparteix els diners a les comunitats, jo vull recaptar i pagar a l’Estat espanyol la meua quota. Tots la mateixa quota, o amb la referència que siga necessària, com a població. Si jo sé exactament quant he de pagar, no un percentatge sobre la recaptació, la resta ja veuré en què faig la despesa i sabré gastar-me-ho molt millor”.

Aquestes contundents i reivindicatives declaracions es van veure complementades, tan sol un mes després, en el diari La Vanguardia, que publicava en la seua secció digital una entrevista amb José Vicente González, el president de la gran patronal valenciana CIERVAL.
En referència a l’actual model de finançament autonòmic, va declarar: “Mire, portem 20 anys amb aquest assumpte i el problema segueix sense resoldre. Em sembla increïble. A Espanya hi ha quatre autonomies que són contribuents netes: Madrid, Barcelona, València i Balears. Però hi ha una diferència important entre aquestes quatre: tres tenen renda per càpita superior a la nacional, i València la té menor, amb el 88,4%. No puc entendre que puga ser contribuent net, hauria de ser receptora, això és el que diu el sentit comú, és una obvietat. Està previst que el 2014 es produïsca la revisió i crec que cal abordar-la amb rigor. A València no hem no demanar, sinó exigir aquest finançament i a més ens hem de embarcar tots en una tasca pedagògica per fer-los veure la raonabilitat de la nostra exigència, perquè si no hi ha acord entre tots serà difícil canviar el model”.

L’excel.lent treball de l’analista financer valencià Rafael Beneyto titulat “El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica” (que recomane a tothom la seua lectura), posa blanc sobre negre en aquesta qüestió, aportant xifres i dades precises i ben documentades que fan inqüestionable aquest fet.
Les conclusions del seu treball són molt clares: “Millorar el finançament dels valencians, superar l’asfíxia financera que patim, assegurar l’Estat del Benestar per als ciutadans i disposar d’unes infraestructures que ajuden a mantindre el nostre teixit productiu, requereix un canvi del sistema de finançament. Les contundents xifres de l’estimació dels  balanços fiscals i els resultats dels diferents sistemes de finançament autonòmic ho corroboren”.

Totes aquestes declaracions i treballs feien palesa, tal i com he esmentat adés, l’existència d’una sinergia de pensament que hi ha al conjunt de la societat valenciana cap a l’injust finançament que rebem els valencians i la necessitat de revertir urgentment la situació.

Així semblava tornar a confirmar-se ahir mateix, com he esmentat al principi d’aquest post, quan el president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, en una intervenció com a ponent al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània que va tindre lloc a València, va demanar a l’Estat la condonació del deute històric, segons ell de 11.000 milions d’euros fins al 2012, que el País Valencià arrossega per la “insuficient financació” que rep del Govern central. “Sol.licite que es condone aquest deute perquè no el devem”.

Cotino va proposar que en el nou model de finançament que s’ha d’aprovar, l’índex corrector entre comunitats autònomes per habitant “no ha d’allunyar-se d’un 2% de la mitjana” (ara mateix entre el País Valencià i Cantàbria, per exemple, hi ha un 25% de diferència), i va afegir que les comunitats autònomes han de rebre una transferència de l’Estat “per igual” per atendre l’educació, la sanitat i la dependència. L’Estat “ha d’assegurar a tots els espanyols per igual…”.
Per justificar les seues afirmacions va aportar dades com que la mitjana de finançament per càpita a l’Estat espanyol  ha estat de 2.319 euros i en el País Valencià de 2.153 euros, el que representa 166 euros menys de mitjana. Segons Cotino, si el 2012 s’haguera rebut el que correspon “s’hauria ingressat 1.050 milions d’euros més de finançament”.

El president de les Corts va seguir insistint en què calia criteris de “justícia i equitat”. En els últims 15 anys la població valenciana havia crescut un 30% i “això no ha passat en cap lloc d’Espanya (…) El deficient finançament ha abocat a tindre que endeutar-se per no haver de deixar de prestar serveis” a la societat, va afegir. Pel que fa a sanitat, va dir que no era acceptable que “un valencià reba 900 euros i un basc 1.400 euros”, ha explicat, per la qual cosa caldria aplicar uns índexs correctors “perquè no hi haja aquestes diferències”.

Doncs bé, tan sol un dia abans que Juan Cotino fera aquestes reivindicatives declaracions, Ricardo Sixto, diputat d’EUPV, havia presentat una Proposta de Resolució al Congres espanyol per a revisar el sistema de finançament.
La proposta instava al Govern espanyol a que iniciara un procés de revisió de l’actual sistema de finançament de les Comunitats Autònomes per a corregir els desequilibris existents en el mateix, partint d’estudis objectius sobre el cost de prestació dels serveis, i en concret a “resoldre i compensar els dèficits de finançament de les CCAA que han estat i estan mal finançades, com és el cas de la comunitat autònoma valenciana”.
La proposta instava també al Govern central a “valorar i compensar el deute històric de l’estat amb la comunitat autònoma valenciana derivada de la situació en el moment de l’inici de la transferència de competències”.

Ricardo Sixto va recordar que tots els estudis publicats demostraven que el País Valencià mostrava “un saldo fiscal negatiu amb l’Administració General de l’Estat -n’aporta més del que rep-, malgrat que té una renda per càpita molt inferior a la mitjana. És la demostració que el sistema de finançament autonòmic és injust i discriminatori per als valencians”

Aquesta proposta recollia les peticions de molts sectors polítics i socials valencians, com he esmentat adés.

Però la majoria absoluta del PP, amb el suport d’UPyD… va tombar la proposta!!!

La proposta va tindre el suport d’Esquerra Plural, Compromís, socialistes, CiU i ERC, però cap diputat del PP valencià no va trencar la disciplina de vot.

Ricardo Sixto va criticar amb duresa els vots en contra del Partit Popular i d’UPyD: “Un dels principals problemes que tenim ara mateix és la situació d’impagaments per part de la Generalitat Valenciana, i encara que això és principalment responsabilitat de la nefasta gestió del PP en el Consell, també és cert que hi ha un problema estructural de finançament del País Valencià (…) El resultat de la votació demostra que el PP valencià està en coma profund i que no està per la millora del finançament del País Valencià. No tenen vergonya ni la coneixen i quan voten a Madrid tiren a la paperera les seues promeses i reivindicacions fetes a València (…) Això demostra la importància que cada grup li atorga als problemes del País Valencià, i en concret al déficit estructural de finançament que patim des de fa dècades i que llastra les nostres possibilitats d’eixida de la crisi”.

A Juan Cotino, durant el torn de preguntes que van vindre després de la seua intervenció al Fòrum Europa, algú del públic li va preguntar sobre aquest vot contrari del PPCV a la proposta de Ricardo Sixto. La seua resposta va ser la següent: “Quan es vota en un Parlament, hi ha una sèrie de propostes que presenta un grup pensades perquè un altre vote el contrari i traure el titular del dia següent, i això és el que va passar aquest dilluns” (sic)…. i es va quedar tan ample!

El mateix dia en què es presentava la proposta de Ricardo Sixto, el PSC va tindre la gallardia de votar en contra del que va votar el PSOE i Carme Chacón pel que fa al Dret a decidir del poble de Catalunya.
El PPCV va tindre l’oportunitat d’haver-ho fet també, i no ho va fer, tot i les postures al respecte que manifesten els seus dirigents de portes endins, com hem vist més amunt… a quin joc brut juga aquesta gent?

A més de corruptes i malgastadors, altres qualificatius que se m’acudeixen al cap per qualificar aquests individus són els de submisos, trepes, aduladors, arribistes, traïdors i insensibles a les peticions de la societat que diuen representar… fem fora a aquesta gentola!

Patraix, València, a 28 de febrer de 2013.