La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Corredor mediterrani: els empresaris valencians posen en evidència la submissió dels governants del PP valencià a interessos aliens als del poble valencià.

El passat dilluns 11 de febrer es va celebrar a la seu de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (CIERVAL) una jornada empresarial anomenada “El Corredor mediterrani en marxa”, que va comptar també amb la participació del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, en el que era un acte de clar i decidit suport empresarial al Corredor Mediterrani.

A la jornada van assistir un elevat nombre de representants empresarials, signants de la “Declaració València”, com són els presidents de les organitzacions empresarials i cambres del País Valencià, Catalunya, Múrcia, Illes Balears i Almeria, a més dels presidents de les entitats portuàries.

Davant de la ministra de Foment, Ana Pastor, del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, de l’alcaldessa de València, Rita Barberà, de la Consellera valenciana de Infraestructures, Isabel Bonig, i de la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, els presidents de la patronal Cierval i del Consell de Cambres de Comerç van fer palés a tota aquesta fauna de polítics allà presents, que tants entrebancs i pals a la roda estan posant a la construcció del Corredor mediterrani, que aquest no s’acaba amb la solució transitòria del tercer carril, sinó amb la construcció de dues plataformes independents -de passatgers i mercaderies- amb ample internacional, alhora que van demanar a la ministra que s’avançaren els treballs del Corredor definitiu per tal què, quan acaben les restriccions pressupostàries, aquest es faça el més ràpid possible. “És el corredor de la racionalitat”, va escoltar Ana Pastor de boca del president de Cierval, José Vicente González.

Per la seua banda el dirigent del Consell de Cambres de Comerç, José Vicente Morata, va reclamar sense embuts l’enllaç en alta velocitat amb Castelló, el túnel passant de l’AVE per sota de la ciutat de València i el soterrament de les vies ferroviàries a Serraria, i a més li va dir a la ministra que si aquestes dues infraestructures no són possibles a curt termini, que es considere el fer una circumval.lació ferroviària per l’oest de València per tal d’evitar el col.lapse de l’estació del Grau.

Per la seua banda Joan Amorós, secretari general del lobby Ferrmed, va instar a Ana Pastor a accelerar els projectes per no perdre “oportunitats de negoci”.

Però la ministra, que va marxar ràpidament adduint problemes d’agenda, no va respondre a les reivindicacions dels empresaris.
Ana Pastor no es va donar per al.ludida en escoltar totes aquestes justes reivindicacions dels empresaris, i es va centrar exclusivament en explicar com avancen els treballs del tercer carril que hauria d’estar llest el 2015 a València i un any després a Alacant i Múrcia.
Un projecte a realitzar sobre 569 quilòmetres i un cost de 1.500 milions d’euros.

Perquè efectivament, hi ha una cosa que és molt evident i que l’experiència s’ha encarregat de demostrar: allà on hi ha col.lisió d’interessos, les persones sempre tenim preferència sobre els productes.
Per tant, l’alternativa del tercer carril no resol el problema: si bé permetrà que per una sola via circulen ferrocarrils amb amplada ibèrica i europea, no possibilitarà que és dissocie el transport de mercaderies del de passatgers.

I això, sobre unes vies que estan molt saturades de trens regionals i de rodalia, amb l’afegit de l’AVE i els obligats manteniments de les vies, és un greu problema perquè no deixa espai ni temps per a la circulació de mercaderies, de manera que aquestes continuarien transportant-se, com fins ara, només a la nit, quan no passen ni regionals ni trens de rodalia… un coll d’ampolla que els polítics del PP de Madrid i de València ens volen vendre com la solució, quan només és un sucedani que, sospite, s’intenta clavar com una “solució” definitiva, un parany per als valencians mentre l ‘AVE a Galícia (la terra de Mariano Rajoy) passant per Zamora (la ciutat de la ministra Ana Pastor) s’endu la majoria de les inversions de l’Estat alhora que s’intenta ressuscitar un Corredor a enlloc, ja descartat per la UE, com és el Corredor Central.

Les que també van haver de sentir les contundents reivindicacions empresarials van ser la Rita Barberà i la Consellera Bonig, les quals fa tot just dos mesos van declarar que renunciaven a que és construira el túnel passant de cinc quilometres de longitud que hauria de travessar el subsòl de València, connectant la futura Estació Central amb el nord de la ciutat (un túnel que ja estava previst i aprovat pel Ministeri de Foment espanyol), i que anava a donar eixida directa als AVEs que provindrien de Madrid i d’Alacant en direcció a Castelló.
Una renúncia que faria que el túnel de la Serreria tinguera que suportar el pas del trànsit de rodalies, del servei de mercaderies del port de València, els trens de llarga distància (com l’Euromed), i ara a més els AVEs de Madrid i Alacant cap a Castelló i també el tràfic de mercaderies del Corredor mediterrani… i tot això per dues úniques vies per ambdues direccions!
Les raons de la renúncia: l’enorme inversió que suposava  la realització del túnel .

Aquesta vergonyosa renúncia unilateral per part de Rita Barberà i d’Isabel Bonig a aquest túnel, i que tant pot perjudicar els interessos econòmics i les exportacions a Europa de les empreses valencianes, va ser ja contestada per en aquell moments per importants empresaris valencians, tal com el president de la patronal taulellera ASCER, Joaquín Piñón, que qualificava de “chapuza” el projecte del tercer carril del Corredor Mediterrani (veure al respecte el meu post anterior “El tercer carril NO és el Corredor mediterrani. L’Associació espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceramics, des de Castelló de la Plana, denúncia aquest parany espanyol“), o pel president de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana, Manuel Miñés, qui li esmenava la plana a l’alcaldessa en declarar que l’alternativa proposada per ella “no ha d’invalidar el túnel ferroviari de passatgers d’alta velocitat i rodalies sota el centre de València”, ja que deixar la principal estació de la ciutat com a terme i no com passant “no només afecta l’AVE a Castelló, sinó a tot el trànsit ferroviari nord-sud”, per considerar finalment que el moviment d’entrada i eixida per la mateixa via era “tercermundista”.

L’endemà d’aquesta trobada empresarial, el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, i el del Cercle d’Economia català, Josep Piqué, van celebrar una trobada a Tarragona a la qual van assistir un centenar d’empresaris, acadèmics i polítics, i en el qual també va intervindre de nou la Consellera valenciana d’Infraestructures Isabel Bonig, i el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font.

Els empresaris van reclamar sense embuts, tal com s’havia fet el dia anterior a València, la construcció urgent del Corredor mediterrani, tot i les dificultats per les que travessen l’economia espanyola i europea.

El manifest que va eixir d’aquesta reunió, batejat com Manifest de Tarragona, exposava la necessitat de superar les tensions territorials per teixir una macroregió amb la que competir en els mercats mundials, reivindicava la indústria com a generadora d’ocupació, a més d’expressar la oportunitat que tenien els nostres respectius territoris, al nord i al sud del Sénia, de recolzar-se en projectes estratègics comuns, sent el Corredor mediterrani el més important.

El document destacava, així mateix, que el Corredor ferroviari mediterrani, tot i les dificultats, constitueix “la inversió més raonable en termes de rendibilitat social i econòmica”, subratllant que el desenvolupament d’una gran regió econòmica mediterrània “avançada, ben comunicada i innovadora” permetria a l’Estat espanyol millorar les seues oportunitats.

Josep Piqué va exigir al Govern que el projecte ferroviari esdevinga una realitat, al marge dels debats polítics, per garantir la viabilitat de les empreses exportadores. “Demane als polítics voluntat de consens”, mentre que Vicente Boluda, per la seua banda, va insistir que el Corredor mediterrani concentra el 44% del comerç exterior d’Espanya, el 40% del PIB o el 55% del trànsit de mercaderies. Per això va considerar “inadmissible” que el traçat no estiga encara en funcionament i va denunciar l’estructura “radial” d’Espanya. “Tot comença i acaba a Madrid, aquest és el problema”.

La Consellera valenciana, per la seua banda, va estar en la seua línia, minsa en les seues declaracions i mesurant les seues paraules per tal de no molestar als seus amos de Madrid, i va limitant-se a dir què “València necessitava aquest projecte, en una economia globalitzada no podem mirar només dins de les nostres fronteres”, però sense fer esment de les seues paraules de suport a l’alcaldessa de València quan renunciava a construir el túnel passant per sota de la ciutat de València, el que va constituir una punyalada per l’esquena als interessos de l’economia exportadora valenciana.

Una volta més, i en van… els polítics populars valencians actuant en contra dels interessos del poble valencià… vergonya, senyors, vergonya!

Patraix, València (L’Horta), a 16 de febrer de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent