Jo hi he anat a Cuba 2 voltes i les 2 a cases particulars i convivint amb el poble i puc dir que l´opinió que tenen dels Castro i de tot el que passa a Cuba és molt diferent del que diuen els mitjans de comunicació a l´estat espanyol. Per suposat que sempre hi han veus critiques, com a tot arreu, però fins i tot els mes reticents saben que han de donar gràcies a la revolució per moltes coses.
La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 4 de febrer de 2013
Eleccions ahir a l’illa de Cuba: desinformació i manipulació mediàtica a gogo en els mitjans de (des)informació espanyols.
Ahir diumenge, dia 3 de febrer, més de 8.6 milions de cubans van ser cridats a les urnes per elegir els representants de l’Assemblea Nacional Cubana.
Encara no tenim dades definitives de participació, però si prenem com a referència les darreres celebrades l’octubre de 2012 a les Assemblees Municipals, en aquelles la participació va ser del 91,9%, molt superior a l’habitual en els nostres territoris, a l’Estat espanyol o en qualsevol altre país del nostre entorn.
Com és desgraciadament habitual, cada vegada que es produeix un procés electoral a l’illa caribenya, els grans i poderosos mitjans de comunicació espanyols (i occidentals, en general), les línies ideològiques i editorials dels quals estan en perfecta alineació amb els interessos econòmics i de poder que es troben representats en els seus Consells d’Administració (representants i membres de famílies de determinades oligarquies financeres, bancs, grans empreses, …), han tornat a manipular en bona mesura la informació que han publicat referida al procés electoral cubà.
Titulars com “Els cubans esperen amb certa indiferència els comicis”, “Eleccions sense emoció a Cuba: 612 candidats, 612 llocs a cobrir“, “No hi haurà oposició i l’únic partit permès és el comunista” o “Eleccions a Cuba, sense sorpreses ni opositors“, entre d’altres, copaven algunes de les seues portades, bé escrites o bé audiovisuals.
La desinformació existent entre l’opinió pública espanyola en general arriba a tal nivell que molta gent desconeix, fins i tot, l’existència de processos electorals a l’illa, i quan l’hi comptes es mostren realment sorpresos de la seua sola existència, ja que els consideren totalment incompatibles amb el model polític revolucionari socialista existent a Cuba.
És més, els nostres sistemes democràtics (sic) són posats sovint com “exemple a seguir” per una bona part d’aquesta opinió pública, conseqüència bastant evident de la desinformació i la tergiversació patides per la lectura o el visionat de notícies sobre l’illa en aquests mitjans de (des)informació.
La realitat de les coses, dels processos electorals a Cuba, es torna, però, bastant diferent a poc que fem l’esforç de voler conèixer de manera una mica més objectiva la llei electoral cubana i com es desenvolupen enllà les coses en els períodes en què hi han eleccions.
Per començar caldria dir que, contràriament al que se’ns diu de manera sesgada en aquests mitjans de comunicació, el Partit Comunista de Cuba no és un partit electoral i, per tant, no es presenta mai a les eleccions.
Perquè a Cuba no hi han partits electorals, i a les eleccions es presenten persones individuals i es vota a aquestes persones directament, no cal que estiguen afiliades al Partit Comunista de Cuba (PCC). De fet la majoria dels càrrecs electes a Cuba (prop del 70%) NO pertanyen al PCC.
Aquest fet posa al descobert la primera i la més repetida de les falsedats abocades en aquests mitjans de comunicació: la presentació en solitari i sense oposició política del PCC a totes les eleccions que es celebren a Cuba.
A Cuba hi ha dos tipus d’eleccions.
Cada dos anys i mig es trien delegats i delegades a les assemblees municipals, i cada cinc hi ha tant eleccions provincials com generals, és a dir, de diputats i diputades a Assemblea nacional.
El vot a Cuba és universal, secret i, a diferència de nombrosos països d’Amèrica llatina, és voluntari i no obligatori.
L’edat mínima necessària per votar és de setze anys. Tots els electors i electores tenen el dret a ser elegits com a delegats si han complert els setze anys, o com diputats a Assemblea nacional si han complert els divuit.
Les estructures no són propostes per estructures de partit, sinó per assemblees veïnals.
A Cuba hi ha un partit únic, el Partit Comunista de Cuba, per decisió del poble cubà en referèndum en aprovar la Constitució de 1976.
Però el partit no intervé en el procés electoral ni proposa candidatures. De fet, hi ha persones delegades o diputades que són militants del partit i altres que no ho són. Actualment prop d’un 70% no pertanyen a aquest partit, com he apuntat adés.
Les candidatures a delegats i assemblees municipals es proposen en reunions d’electors de cada barri o circumscripció electoral. Qualsevol pot proposar-se a si mateix o proposar candidats.
El procés és el següent: en l’assemblea s’expliquen els mèrits i qualitats de la persona o persones proposades i una votació a mà alçada del veïnat reunit decideix per majoria les candidatures finals.
En afirmar que qualsevol persona pot presentar-se a les eleccions cubanes, s’inclouen també a aquelles qualificades com dissidents en els grans mitjans de comunicació internacional.
Per garantir la més estricta igualtat d’oportunitats per a les diferents candidatures, està prohibida qualsevol tipus de propaganda.
Les comissions electorals col.loquen una fotografia i la biografia dels candidats o candidates proposats en llocs d’afluència de la població (com es pot veure a la fotografia adjunta en el post), sent aquesta l’única informació pública adreçada a l’electorat.
Ací és on podem observar una de les grans diferències existents amb els partits que es presenten a eleccions en les democràcies burgeses parlamentàries occidentals.
Als EUA les campanyes electorals, els partits polítics i els seus candidats són finançats principalment per les corporacions, el que pràcticament els converteix en ostatges de les seues decisions una vegada accedeixen al govern.
A Europa les aportacions de les empreses als partits i a les seues campanyes electorals no estan permeses legalment, però com tots sabem, aquestes realitzen freqüents aportacions al marge de la llei, la qual cosa desemboca a sovint en freqüents casos de corrupció política, com el què a hores d’ara ha aparegut en alguns mitjans de comunicació amb el cas Bárcenas.
El vot a Cuba és absolutament secret. Els llocs de votació no estan vigilats per cap força d’ordre públic i les urnes són custodiades per escolars d’ensenyament primari. L’escrutini es realitza de forma pública i pot ser observat per qualsevol persona cubana o estrangera.
De fet sempre que han assistit observadors internacionals qualificats a algun d’aquests comicis, sempre han destacat la neteja dels mateixos.
Cap diputat o delegat electe de qualsevol nivell rep salari o dieta per la seua condició de representant públic.
Com a norma, no són polítics professionals, encara que si s’han de dedicar a temps complet a aquesta activitat pública, poden alliberar-se del seu treball habitual rebent a canvi el mateix salari… exactament igual com passa per aquestes contrades!!!
En cada circumscripció electoral, corresponent bàsicament a un barri, es tria a un delegat o delegada que conformarà, amb la resta de delegacions, les assemblees municipals. Aquesta persona és sempre un veí més del barri, que no cobra salari per aquest treball.
Aquests delegats i delegades han de retre comptes als seus electors dues voltes a l’any, en assemblees de comunitat, on es plantegen tot tipus d’aportacions i crítiques per part dels veïns de forma assembleària.
De fet, el incompliment d’una part del programa o de les promeses anunciades durant la campanya electoral per un delegat elegit, pot ser causa de la seua destitució immediata si així es decideix en assemblea popular… podríem fer nosaltres el mateix amb Mariano Rajoy o amb altres politics mentiders???
Els candidats a delegats a les Assemblees Municipals són nominats en assemblees generals d’electors d’àrees d’una circumscripció electoral, i han de ser residents en ella.
L’experiència d’aquestes delegacions de circumscripció, pràcticament única al món, es considera en Cuba com un dels grans factors de la participació democràtica i un dels pilars del sistema de democràcia socialista de Cuba.
El sistema electoral cubà no és en absolut perfecte, té els seus defectes i existeixen les persones que se n’aprofiten d’una o d’altra manera, com és normal que passe en tota col.lectivitat humana.
Però sincerament, els seus principis i la seua manera de funcionar em semblen una alenada d’aire fresc si ho comparem amb la corrompuda partitocràcia existent a l’Estat espanyol (i a la majoria dels països del nostre entorn), els interessos la la qual estan molt allunyats dels que volem els ciutadans que cada quatre anys anem a dipositar una papereta en una urna, cosa que poc o res té a veure amb elegir un govern representatiu de la voluntat popular.
Patraix, València, a 4 de febrer de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent