La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El Parlament de Catalunya dóna a llum una agredolça Declaració de sobirania catalunyesa, que deixa orfes a la resta de territoris que formem la Nació catalana completa.
No ha segut possible… de molt poc, o de res, han servit les propostes que havien fet inicialment ICV o la presentada hui per la CUP per incloure un text de reconeixement implícit de la Nació catalana completa en la Declaració de sobirania que s’anava a debatre i aprovar hui al Parlament de Catalunya.
La proposta inicial d’ICV (que després va rectificar), encara que una mica tímida en la seua formulació, expressava en el seu text, més enllà del tòpic de la llengua i la cultura comunes, una voluntat d’assolir una sobirania política compartida per al conjunt de la nació: “… en el marc dels Països Catalans, cap als que expressem la nostra solidaritat, la voluntat de compartir l’avenc cap el reconeixement dels drets nacionals i l’ampliació de les formes de cooperació que preveu l’article 12 de l’actual Estatut.”
La proposta de la CUP, però, n’era molt més clara i sense embuts.
En el seu preàmbul citava textualment: “Els Països Catalans són una nació, i com a tal tenen el dret a exercir l’autodeterminació“, per després definir amb claredat meridiana el marc nacional complet català en els punts 2 i 3 de la seua proposta de Declaració: “… Els catalans i les catalanes, maltractats durant segles per part de l’Estat espanyol, tenen dret a manifestar les seves legítimes aspiracions nacionals mitjançant un referèndum, com a part d’un procés constituent en el marc dels Països Catalans”, assenyalava el punt 2, i “El Parlament de Catalunya, com a òrgan de representació d’una part del territori de la nació catalana, aspira a participar en un procés de vertebració del conjunt dels Països Catalans, sempre i quan aquesta sigui la voluntat majoritària expressada democràticament per aquests territoris. Conseqüentment, insta el Govern de Catalunya a obrir un procés de diàleg amb els agents socials, econòmics i culturals dels Països Catalans per sondejar la seva voluntat de sumar-se a un procés de sobirania més ampli, i explorar possibles vies per a seva vertebració nacional.”, declarava el punt 3 de la seua proposta.
Per tant, la Declaració de sobirania aprovada hui al Parlament, si se’m permet dir-ho, ha deixat un gust agredolç i una impressió una mica decebedora per a tots aquells que ens sentim nacionalment catalans, però que hem nascut fora de la “Catalunya estricta”.
Per un costat, el gust dolç em ve per la enorme trascendència què suposa el fet de que, per primera volta, un territori de l’Estat espanyol, i un territori de la nostra nació, trenque amb l’ordenament jurídic-polític fonamentat en la Constitució espanyola de 1978 de l’Espanya una-grande-y-libre, i es declare plenament sobirà (política i jurídicament) per decidir lliurement el seu futur.
I a més soc plenament conscient que, a hores d’ara, l’únic territori que pot albirar la independència com un objectiu assolible a curt o mig termini és precisament el Principat. I serà el Principat el territori des del que, una volta aconseguit aquest objectiu, s’hauran de encetar a bastir els ponts que deuran de facilitar a la resta dels territoris de la nació la incorporació a una lliure consideració dins del marc dels Països Catalans.
Però, per altra banda, m’ha quedat el gust agre de veure com el contingut de la declaración ha deixat d’alguna manera orfes a la resta dels territoris que integrem la Nació catalana en tota la seua extensió, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, en no veure’s reconeguda implícitament la realitat nacional del nostre país sencer.
La vaga menció a la Nació que fa la declaració aprovada hui és clarament insuficient al respecte, en al.ludir només als vincles històrics, idiomàtics i culturals que ens uneixen, quelcom equiparable als què sol al.ludir la nació castellà-espanyola en la seua apologia de la “hispanidad”, en referir-se a les seues ex-colònies llatinoamericanes.
Malgrat tot, cal congratular-nos tots (i molt) per la gegantesca passa endavant donada avui per (una part de) la Nació catalana cap a la seua independència.
Patraix, València (L’Horta), a 23 de gener de 2013.
Tens raó, agredolça..a veure quin dia els catalans s’indepnenditzen de veres i ens deixen amb pau a tots els valencians..
Llàstima que sempre hi han imperialistes com els d’ERC i col.laboracionistes com el borinot de Patraix
Crec que primer de tot ens hem de felicitar, i la gent valenciana que conservem les arrels i que coneixem bé d’on ve la nostra cultura també mos hem d’alegrar que una part del nostre poble puga aprovar una declaració com esta. Crec que hem d’acceptar que els nostres veins valencians encara viuen en l’incultura i en la manca d’autoestima. És clar que a mi també m’haguera agradat que el text incloguera tot el territori sencer. Però crec que esta declaració mos mostra un exemple i activarà moltes consciències. Els valencians seran tan burros de seguir deixant que l’Estat els discrimine econòmicament i els destrosse el territori? Segurament açò servirà per a que molta gent obre els ulls també ací.
Mi estimacion del articulo era la de subliminacion de los catalan y el vasallaje del habitante valenciano de la horta. Los apellidos como Talens, Pla, y demas eran los plebeyos. Me repase la lista de apellidos publicados ye ntre los diez que daban, catalanes solo eran 3, los demas o navarros o genoveses o del Urgell, que en aquel tiempo pertenecia a Francia ya que Jaume I habia cambiando sus derechos alli, por derechos en Menorca.
Te preguntaras a que viene este rollo…Siempre he estado en contra del vasallaje, nunca he entendido la sumision, renegar de tu historia como haceis parte, pequeña eso si,( porque los votos en la comunidad dicen otra cosa) como haceis los pantacalanistas, me parece vomitivo, algo mas, me parece de quien se cree inferior.
La horta de cent se llama asi por otros motivos, lo de horta e evidente, la cultura arabe dejo esos vergeles, esa norias y esa flor de azahar, lo de cent por el numero incontable de alquerias que formaban el territorio entre Carcaixent, Alzira , Xativa.
Tus raices te guste o no vienen de los arabes, o de cantabros, asturianos, leonoses, o sea españoles, que repoblaron la horta despues de las expulsiones de arabes y judios
De todas formas, el sentimiento independentista puede que sea mayoritario en Cataluña, pero evidentemente no lo es ni en Valencia ni en Baleares, donde el PP gana por mayoría absoluta. En la Comunidad Autónoma Valenciana, especialmente, el PP arrasa elección tras elección.
Una cosa que me hace gracia es que en los teóricos “Països Catalans” aparecen todos los territorios donde se supone que alguna vez se habló “catalán”, incluyendo parte de Aragón, Italia y Francia, pero además se quieren llevar también el interior de Valencia, donde jamás se ha hablado catalán ni valenciano, sino castellano, porque, después de expulsar a los moros, este territorio fue reploblado con campesinos de Castilla.
En fin, yo estoy a favor del derecho a decidir en todo, pero llevo unos años viviendo en Mallorca y estoy bastante harta de la tiranía catalanista, mentirosa, ignorante y victimista, que cada vez está más fanatizada.