La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
“La justícia es igual para todos”, Juan Carlos de Borbón y Borbón dixit… Reflexions al voltant de quatre casos diferents oberts en la justícia espanyola.
Aquesta setmana estava pegant una ullada a algunes portades de diaris digitals, quan en arribar a la del periòdic Las Provincias de València em va cridar l’atenció una cridanera concatenació de notícies que apareixien juntes en un mateix sector de la seua portada.
En la primera d’elles el titular era el següent. “Una mare anirà a presó després de comprar menjar amb una targeta que va trobar al carrer”.
La notícia relatava com fa quasi 6 anys, una jove de Requena de 22 anys, amb dues filles de quatre i any i mig al seu càrrec en aquell moment i en una situació en la que no tenia ni feina ni diners, s’havia trobat al carrer una cartera que contenia una targeta de crèdit i un DNI.
Donada la precària situació per la qual passaven ella i les seues filles, va utilitzar la targeta de manera indeguda dues vegades: una primera per comprar menjar i bolquers per un valor de 193 euros, i una segona per comprar més menjar en el mateix hipermercat per valor de 250 euros. A la tercera vegada que la va intentar utilitzar, va ser descoberta. Aquest havia estat el seu “horrible” delicte.
La denúncia pel penal contra ella es va resoldre amb una pena d’un any i deu mesos de presó i multa de deu mesos, amb quota diària de tres eures, per un delicte continuat de falsificació en document mercantil, i sis mesos de presó per delicte continuat d’estafa, que va substituir per sis mesos de treballs en benefici de la comunitat i 900 euros de multa.
La jove no tenia cap tipus d’antecedents penals fins a aquell moment.
A hores d’ara, passats ja quasi sis anys d’aquells fets, la jove, que després d’allò havia tingut una altra filla, s’havia casat i portava una vida normal, és a punt d’ingressar a la presó en superar en dos anys la condemna que inicialment se li havia impost!!
La sentència isqué fa uns mesos i la jove l’havia recorregut perquè ella havia estat fent els treballs socials i pagant la multa fraccionada, tal com indicava la sentència.
Fa un any la seua defensa va sol.licitar la suspensió d’execució de la pena, però el jutjat la va denegar i va computar la pena inicial de dos anys i quatre mesos (a partir de dos anys es decreta ingrés a la presó), encara que es commutara una part de la mateixa amb treballs socials.
La jove va rebre fa uns dies una providència en la qual se l’informava que en quinze dies havia de procedir a l’ingrés voluntari en un centre penitenciari!!
El titular de la següent notícia que apareixia al costat d’aquesta deia aixina: “La policia sospita que Urdangarin va donar allotjament gratis a familiars i amics a València”.
S’hi assenyalava que el gendríssim havia endossat a l’erari públic valencià més de 30.000 eures en hotels, contractats durant 4 dies, per allotjar a amics i familiars, durant la celebració del València Summit 2004, en la seua etapa al capdavant de l’Institut Nóos .
La notícia a més assenyalava que Urdangarín havia dormit en una suite 3 vegades més cara que les de la resta de la seua comitiva. A aquesta reunió havia assistit també l’amiga de Juan Carlos Borbón, Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
La Ciutat de les Arts i les Ciències de València va ser la institució que es va fer càrrec el 30 d’abril de 2005 d’un total de 30.816 euros per pagar les 74 habitacions simples i dobles que l’Institut Nóos va reservar a l’Hotel Gran València, en la majoria dels casos per quatre nits, tot i que, segons l’acord subscrit entre les administracions valencianes i Nóos, les arques públiques només s’havien de fer càrrec de l’allotjament dels “experts”, tècnics i ponents convidats que participaran en la trobada!!
La següent notícia a aquesta tenia aquest titular: “La Fiscalia demana 11 anys de presó per a Martínez i Betoret, 9 d’inhabilitació per Such i sobreseïment per Rambla pel cas Gürtel”.
S’hi informava de les penes de presó i d’inhabilitació que la Fiscalia sol.licitava per a diversos ex alts càrrecs del govern valencià, dins de la investigació que se segueix sobre contractacions de la Generalitat amb Orange Market en relació amb Fitur, causa inclosa en el ‘cas Gürtel’.
A aquests càrrecs públics la Fiscalia els imputava, en diferents graus, un delicte continuat de prevaricació administrativa, un altre continuat de malversació de cabals públics, un delicte de suborn, un delicte de falsedat de document oficial. Així mateix, als suposats capitostos de la trama els imputava un delicte continuat de tràfic d’influències, delicte continuat de malversació de cabals públics, cooperadors de delicte de falsificació de document oficial i suborn.
L’import total facturat a l’administració pública per part de la trama, entre els anys 2005 i 2009, era de 5.027.604,46 euros, segons concretava el fiscal, que afegia que en el curs d’aquesta contractació van obtindre uns beneficis il.licits per duplicitats de pagament, en relació amb els serveis contractats o per sobre costos en la facturació, per un import conjunt de 298.380 euros, com a mínim.
El fiscal recollia que l’any 2005, al certamen de Fitur, es van constatar despeses per import de 23.705,59 euros per una festa nocturna en una discoteca de Madrid. En concret, es van abonar 12.000 euros en concepte de consumicions i 11.705,59 per despeses d’impremta i aplicació de la marca ‘Generalitat Valenciana’.
En l’escrit, el fiscal també enumerava una sèrie de regals efectuats pels líders de la trama a membres de l’Administració valenciana. Així, s’assenyala que en el domicili d’Orange Market es va intervindre un document en el que figurava: “mocador consellera Loewe. Mesures Rafael Betoret-Milano”. Betoret ja havia estat condemnat per un delicte de suborn en la coneguda com “Causa dels vestits” dins del cas Gürtel, en mostrar-se conforme amb els fets.
Igualment, constava un rellotge a Milagrosa Martínez per valor de 2.400 euros i diferents regals de Nadal (que no s’han pogut concretar) a l’exconsellera, a Such, a Betoret, a Vidal i a Grau.
I la quarta notícia que completava la concatenació era la següent: “Bárcenas tenia 22 milions en un compte a Suïssa”.
S’hi assenyalava que l’Audiència Nacional havia descobert un compte a Suïssa de l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, en la qual podia haver tingut fins a 22 milions d’euros. El compte havia estat obert el 2001 a nom de Luis Bárcenas i el 2009, poc després que esclatara el cas Gürtel i ell fora imputat, havia estat clausurada i els seus actius transferits. La informació assenyalava que l’extresorer del PP era el beneficiari últim de quatre comptes en l’entitat Dresdner Bank de Ginebra, que usava per moure els diners d’uns a altres, fins arribar a sumar 22 milions en 2007 en una d’elles.
L’endemà d’aquesta notícia l’advocat defensor de Bárcenas assegurava que el seu client s’havia acollit a l’amnistia fiscal del Ministeri d’Hisenda, regularitzant 10 milions d’euros, alhora que qualificava d'”error” el que aquests diners foren duts a un compte suís i no foren declarats al fisc espanyol. El Ministeri d’Hisenda espanyol va desmentir aquesta informació.
Ahir el diari El Mundo va destapar que nombrosos dirigents del PP podrien haver rebut sobresous en diners negres durant l’etapa de Bárcenas com a tresorer del partit.
Quan vaig acabar de llegir aquestes 4 notícies, una darrere l’altra, un sentiment inevitable de ràbia i d’impotència em va envair completament quan vaig imaginar qui probablement dels protagonistes d’aquestes notícies pagaria el seu delicte amb la presó: la jove que va utilitzar 443 euros d’una targeta de crèdit aliena per comprar menjar i bolquers per als seus fills xicotets!
Alhora que m’envaïa aquest sentiment d’indignació, vaig recordar aquella lapidària frase que va pronunciar Juan Carlos Borbón durant el seu discurs nadalenc de l’any 2011: “La justicia es igual para todos”.
Patraix, València (L’Horta), a 18 de gener de 2013.
Completament d’acord amb el que dius. Jo ja sento vergonya aliena per aquesta colla de lladres que ens governa. Alguna cosa s’ha de poder fer per poder netejar a tots aquests corruptes i que la gent que s’ho mereix pugui tenir una vida digna.
És indignant que a l’institut on treballo no hi hagi diners ni per arreglar una persiana i, en canvi, aquests polítics de dalt estafin tot el que puguin.
Jo ja no confio en ningú.
Que vagi molt bé i gràcies pel blog.
Jordi