La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

El municipi de Muro d’Alcoi, al País Valencià, és el primer de l’Estat espanyol en aplicar els principis de l’Economia del Bé Comú.

Christian Felber és un professor d’economia austríac que imparteix classes a la Universitat de Viena.
Va estudiar Filologia Romànica, Ciències Polítiques, Sociologia i Psicologia a Viena i Madrid.
Actualment és escriptor i divulgador en matèries d’economia i sociologia, a més de ballarí de dansa contemporània, activitat que compatibilitza amb la de professor.

Ha estat membre fundador del moviment de justícia global ATTAC a Àustria, sent el seu actual portaveu.
És especialista en economia sostenible i alternatives per als mercats financers, i va ser l’iniciador el 2010 del projecte Banca democràtica.

Aquest any, la revista Lifestyle, en la convocatòria anual de representants de la societat civil en economia sostenible, el va nomenar “Comunicador de l’any”.

L’octubre de 2010 va desenvolupar el model conegut com “Economia del Bé Comú o Economia del benestar públic”, model econòmic concebut com una alternativa teòrica al capitalisme de mercat i a l’economia planificada.

En què consisteix aquest model de “Economia del Bé Comú”?

La Constitució de Baviera indica en el seu article 151 el següent:
“Tota activitat econòmica serveix al bé comú”.

El propòsit que es va plantejar Christian Felber amb aquest model d’economia era adaptar l’economia real capitalista (en què prevalen valors com l’afany de lucre i la competència) als principis constitucionals que recollia, entre altres, la Constitució de Baviera.

En l’economia real actual l’èxit econòmic es mesura amb valors o indicadors monetaris: producte interior brut, beneficis, plusvàlues, etc…, conceptes que poc o gens tenen en compte a les persones i al medi en què vivim.

Aquests indicadors no ens diuen res sobre si en els països o les empreses en què s’han obtingut hi han conflictes bèl.lics, si es viu en una dictadura, si les empreses respecten els drets laborals dels seus treballadors, si empren mà d’obra infantil, si desvien els seus beneficis a paradisos fiscals, si pressionen als governs mitjançant lobbies per promoure lleis que vagen en benefici propi, si sobreexploten el medi ambient, etc…

L’Economia del Bé Comú, en canvi, s’ha de regir per una sèrie de principis bàsics que són humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat i generositat, entre d’altres.

Aquest model econòmic proposa que les empreses que els guien aquests principis i valors, s’han de beneficiar d’avantatges legals que els permetan sobreviure en un mercat en el qual prevalen els valors de lucre il.limitat i de competència ferotge…

La implantació del model teòric d’Economia del Bé Comú o Economia del benestar públic la va iniciar Christian Felber l’octubre de 2010 amb un grup de 15 empresaris de pimes austríaques, els quals es van comprometre a promoure en les seues empreses els principis d’aquest tipus d’economia.
Actualment aquest grup s’ha convertit en un moviment polític que pressiona al govern perquè els principis teòrics de l’Economia del benestar públic es plasmen definitivament en forma de lleis.

En l’actualitat s’han adscrit al moviment i apliquen el model 717 empreses en 15 països, tres bancs europeus, 129 organitzacions i 50 polítics.

Les empreses que en formen part no competeixen entre elles, sinó que cooperen entre si per aconseguir el major bé comú a la societat en conjunt.

L’economia del bé comú es resumeix en 17 indicadors (sanitat, qualitat del temps, confiança, cooperació, estima, democràcia interna, solidaritat, sostenibilitat ecològica, ús de tecnologies netes, conciliació del treball i la família, etc …), que es poden mesurar per saber quina és l’aportació de les empreses a aquest bé comú desitjat. Com més social, ecològica, democràtica i solidària siga l’activitat de l’empresa, millors seran els resultats del balanç del bé comú assolits.

Si els indicadors són positius, aquestes empreses gaudiran d’avantatges legals: aranzels avantatjosos, crèdits barats, taxes d’imposts reduïdes, privilegis en compra pública i en concursos públics, etc…

Els productes fabricats amb criteris ètics i ecològics s’abaratiran, mentre que els no ètics pujaran de preu. El consumidor podrà identificar mitjançant un codi de barres el balanç del bé comú a través d’internet i del mòbil, i el producte tindrà un distintiu de color, un semàfor, que informarà de l’aportació d’aquest producte al bé comú.

Fins ara he parlat de la vessant econòmica i empresarial de l’economia del bé comú, però n’hi ha també una vessant política.

Christian Felber i el seu grup va difondre el concepte de municipi del bé comú, al qual immediatament es van subscriure uns 20 municipis d’Àustria, Alemanya i Itàlia.

A l’Estat espanyol ha estat al País Valencià on per primera vegada s’ha posat en marxa aquesta iniciativa, concretament al municipi de Muro d’Alcoi, situat a la comarca d’el Comtat.

L’abril de 2012, el grup d’acció de l’Economia del Bé Comú de Muro d’Alcoi, nascut des de les sinergies generades pel projecte microvinya del Celler la Muntanya i el moviment de Christian Felber, es va posar en marxa organitzant el curs de “L’aplicació del balanç del Bé Comú “, que va ser impartit pel propi Christian Felber.

El ferm compromís de l’alcalde de Muro, Rafael Climent, de Bloc-Compromís, ha estat fonamental perquè el juny de 2012 la localitat es declarara com el primer municipi de l’Estat a seguir els principis de l’Economia del bé comú.

En paraules del seu batlle, que duu ja 14 anys al capdavant de la batllia. La nostra acció es basa en el respecte a les persones i al territori… Portem molts anys amb un model de gestió que es basa en el respecte pel territori i per les persones. Entenem l’ajuntament com un instrument per a transformar, respectem als tècnics municipals i les seues competències, tota la informació és pública i a ningú se li nega l’accés. La porta està oberta per a tots els veïns”.

Amb 9.000 habitants, Muro compta amb 40 associacions veïnals, algunes molt actives com l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer que compta amb 450 associats i atén a més de 40 famílies. L’ajuntament va aportar el local, va buscar subvencions europees i autonòmiques, però és la mateixa Associació de Familiars la que gestiona el centre amb eficàcia.

En l’aspecte mediambiental les ordenances municipals bonifiquen l’Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres (ICIO) i l’Impost de Béns Immobles (IBI) a aquells edificis que eliminen barreres arquitectòniques, utilitzen materials reciclables i usen energies alternatives, com la solar.

A més, segons assegura Climent “No hem fet ni una sola requalificació del PGOU i no ha segut per manca d’ofertes d’urbanitzacions residencials, però solament requalificaríem aquells projectes que foren per construir col.legis o centres de salut o altres que siguen d’interés general per als ciutadans”.

L’alcalde defensa un canvi en la Llei de Contractes estatal que permeta als ajuntaments premiar o bonificar a aquelles empreses que no contaminen, que afavorisquen la igualtat entre homes i dones, la conciliació familiar i que distribuïsquen els seus beneficis entre les persones del territori.

Però… com es gestiona un ajuntament amb aquesta filosofia en temps de greu crisi com la que estem vivint?

Climent assegura que busca el realisme en els comptes, sense unflar els ingressos. “Gastem el que tenim sense dependre d’altres administracions. Una de les prioritats és ajudar a aquells que puguen crear empreses i llocs de treball en l’economia productiva”.

L’atur és també un problema. Per això la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, que presideix Climent, està tramitant ajudes del Programa Europeu Progess, que aportaran subvencions per a l’ocupació i la solidaritat social. 

Muro d’Alcoi ha crescut en els darrers anys en unes 2.000 persones, de les quals unes 1.600 son procedents de les comarques properes, el què és un indicador del bon nivell dels serveis amb què compta.

Alguns grans supermercats d’alimentació hi són a la localitat, la qual cosa va animar a altres a voler instar-s’hi. Això haguera segut aparentment molt positiu per a l’ajuntament, pel que representava de recaptació de més imposts.
Tot i així, l’equip de govern municipal va rebutjar la iniciativa, després de realitzar un estudi que indicava que l’oferta era major que la demanda, alhora que va tindre en conte que el xicotet comerç local, el de proximitat, el que dóna vida al poble, eixia perjudicat amb aquesta mesura.

Vist tot això, només em queda aplaudir aquesta excel.lent iniciativa de l’ajuntament de Muro, i molt més per tindre lloc en un territori, com és el valencià, tan castigat per la corrupció urbanística practicada per nombrosos ajuntaments.

Patraix, València (L’Horta), a 10 de febrer de 2013.



  1. Felicitats per Muro (els habitants, les autoritats i els promotors d’aquesta idea-pràctica).

    Pel que fa a l’IBI, les seus dels partits, sindicats i associacions empresarials, el paguen? Els edificis pertanyents a les diferents esglésies i altres organitzacions sense ànim de lucre (Creu Roja, p.e.), el pagen?

    No són preguntes “amb trampa”, sols ànim d’informació per albirar fins a quin punt aquest Estat té en compte el “bé comú”.

    Atentament, i bona setmana

  2. Aquesta iniciativa de Rafael Climent n’és una per a tenir-se en compte i aplicar  en altres municipis i comarques.Enhorabona als impulsors i manteniu-vos en aquest linia perque feu el que és correcte i sostnible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent