La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El Sistema bancari a l’ombra. Els amos i senyors de l’economia especulativa mundial.
Hi ha una gran unanimitat hui en dia entre els economistes d’arreu del món a assenyalar que la decisió principal que va conduir a l’actual crisi financera global va ser la de permetre la total desregulació del sistema bancari.
Un sistema bancari àvid d’extraordinaris beneficis què en les darreres dècades va crear un clon paral.lel al de la banca tradicional, un clon plenament interconnectat al sistema financer global, però desconnectat de l’activitat real de l’economia.
Aquest clon o univers paral.lel que va trobar la indústria financera per dur a terme la funció tradicional de vincular els estalviadors amb els prestataris, va tindre un increment colossal en les darreres dècades. Això és el que es coneix com el “Sistema bancari a l’ombra”, en anglès Shadow Banking System (SBS).
Però, què és realment el Sistema bancari a l’ombra?
És el conjunt d’entitats financeres, infraestructura i pràctiques que sustenten operacions financeres que es succeeixen fora de l’abast de les entitats de regulació nacionals. Inclou entitats com els hedge founds, els fons de mercat de capitals i els vehicles d’inversió estructurats (SIV).
Els bancs d’inversió poden arribar a realitzar bona part del seu negoci en el Sistema bancari a l’ombra, però la major part no són institucions de l’SBS en si mateixos.
Les principals activitats de la banca d’inversió estan subjectes a una certa regulació i seguiment per part dels bancs centrals i d’altres entitats governamentals, però s’ha convertit en pràctica comú per aquesta banca dur a terme bona part de les seues transaccions a través de vies que no apareixen en els seus estats comptables convencionals, de manera que no són visibles per als reguladors ni per altres inversors no sofisticats.
En quant a la implementació d’aquesta pràctica d’el Shadow Banking en els diversos sistemes financers, s’han de distingir 3 tipus de sistemes financers en l’actualitat:
Grup 1 – Es tracta de sistemes financers on prima la presència de bancs tradicionals, amb presència limitada del Shadow Banking. Són els casos d’Alemanya, Austràlia, Canadà, França, Japó, Espanya, etc…
Grup 2 – Es tracta de sistemes financers on la presència del Shadow Banking està per sobre del 20% de les intermediacions. Són els casos d’Holanda, UK, USA, etc…
Grup 3 – Es tracta de sistemes financers emergents o en desenvolupament, on la presència d’entitats públiques o Bancs Centrals és àmpliament dominant. Són els casos de: Argentina, Xina, Indonèsia, Rússia, Aràbia Saudita, etc…
El Sistema bancari a l’ombra mundial mou actualment 67 bilions de dòlars (1,11 vegades el PIB mundial!).
Fins abans de l’esclat de la crisi, Estats Units era el que liderava el Shadow Banking System. L’any 2005 arribava al 44% del volum total, mentre la zona euro tenia el 31% i el Regne Unit el 9% (un 40% a nivell europeu).
Hui la situació s’ha revertit i Europa ne té al 46%, mentre Estats Units l’ha reduït al 35%. La banca a l’ombra també ha augmentat de mida, passant de 65 bilions de dòlars a finals de 2005 als 67 bilions de dòlars a finals de 2011.
El Sistema bancari a l’ombra està en la gènesi de l’actual crisi, ja que actua sense cap regulació, en ser una complexa xarxa d’intermediaris financers que ofereixen serveis similars als de la banca tradicional. Alguns dels seus productes són els fons de cobertura, els vehicles d’inversió estructurada i els fons del mercat monetari. Aquestes activitats no són supervisades pels Bancs centrals i això ha permès que les seues transaccions no apareguen en els balanços convencionals de comptabilitat… són com virtuals, per això són invisibles als reguladors i d’ací el seu nom: “Banca a l’ombra”.
Aquesta banca a l’ombra seguiria en l’anonimat si no fora per l’esclat de la crisi a l’agost de 2007.
El volum de les seues operacions va créixer de manera espectacular des de l’any 2000 amb la indústria de derivats i les titulitzacions fora de balanç i la seua cobertura de risc per la via dels swaps d’incompliment creditici. I igual que els credit default swaps, que existeixen des dels anys 80, es van donar a conèixer l’any 2008 després de la fallida de Lehman Brothers.
Perquè realment la caiguda del mercat immobiliari (les famoses hipoteques escombraries) va ser només el catalitzador o l’iniciador de la crisi financera. La fase aguda de la crisi la provocà el col.lapse sofert pel Sistema bancari a l’ombra entre fins de 2007 i començaments de 2008.
Preveient la crisi, tots els estalviadors i prestadors van intentar recuperar els seus diners alhora. Però en la banca a l’ombra, a diferència de la banca comercial, els diners existents són virtuals, en són només papers que no estan recolzats per cap actiu real.
Per això el col.lapse que va enfonsar a Bear Stearns i Lehman Brothers abans que les autoritats monetàries tingueren clar el que estava passant en el mercat, tot i que ja havien fet fallida Fannie Mae i Freddie Mac
La caiguda de Lehman Brothers va ser el senyal definitiu que tot el sistema es començava a desplomar i que el col.lapse era imminent i inevitable.
Només en aquest moment va quedar al descobert aquesta enorme troca de derivats financers, o millor dit, de monstres financers tipus Frankenstein que són l’aliment dels taurons financers i dels especuladors que han convertit l’economia i les finances planetàries en un gran casino.
Aquesta nova casta de taurons i d’especuladors és més aviat covard.
Abans els especuladors tenien un cert codi d’honor, i quan perdien doncs havien perdut i es podien arruïnar.
Però ara no… els especuladors del segle XXI es van assegurar en AIG i obligar a la Reserva Federal EUA a injectar 16 bilions de dòlars en secret per salvar-los. El seu lema és aquest que diu: “Privatitzar beneficis i socialitzar perdudes”, i per descomptat, els governs els donen suport plenament.
Des d’aleshores, la banca en l’ombra s’ha reduït als Estats Units, però ha augmentat a Europa, com hem vist, sempre àvida de diners fàcils i abundants, com confirma l’últim informe del Financial Stability Board (FSB).
Aquest organisme es va crear l’abril de 2009 després de la reunió del G20 a Londres, per tal d’avaluar les vulnerabilitats que afecten el sistema financer global i identificar i supervisar les accions necessàries per fer-los front.
La pregunta és… ¿Es podria fer front a un col.lapse tipus Lehman Brothers a Europa?
La veritat és que la banca està totalment trencada, però els governs i institucions financeres segueixen insuflant l’oxigen dels diners per mantindre’ls a flotació, mentre els estats del benestar i els drets socials són brutalment amputats alhora, amb l’excusa de reduir el dèficit.
El tema de fons és que si la banca a l’ombra també s’exposa a col.lapses financers que poden provocar un enfonsament d’igual o major magnitud que els procedents de la banca comercial, com s’ha vist que ha passat, seria absolutament necessari que aquesta banca també fora regulada.
Aquesta va ser precisament una de les primeres conclusions de la crisi de 2007, que era necessari incrementar l’efectivitat dels controls sobre les entitats financeres.
Si el 25% del finançament del planeta es dóna per ens no controlats, si aquests agents financers representen el 50% del balanç de tots els bancs mundials i si en volum mouen 67 bilions de dòlars (unes 60 vegades el PIB d’Espanya), i ningú segueix sense ficar mà ni es creen mecanismes estrictes de regulació… algú es pot creure que hem après dels errors?
I algú pot ja negar què són ells, els taurons financers i el conglomerat de corporacions financeres globalitzat, els què realment governen el planeta?
Patraix, València, a 15 de juliol de 2013.