La paella mecànica

El bombardeig de Gernika va ser un macabre experiment que va servir perquè la poderosa aviació alemanya provara la seua maquinaria de matar, en vistes a la futura Guerra Mundial que s’acostava.
L’atac, ocorregut el 26 d’abril de 1937 sobre la ciutat d’Euskal Herria, ha quedat com una icona de la lluita per la llibertat.

Però el que la història no havia comptat fins fa molt poc és que els valencians també varem tindre un altre “Gernika” particular, encarnat en diverses poblacions situades a les comarques del Maestrat castellonenc.

Un professor de Física de la Universitat de València, Oscar Vives, veí de Benassal (una de les localitats bombardejades), va tindre coneixement dels bombardejs quan va llegir el llibre d’Antony Beevor “La Guerra Civil Espanyola”.
En aquest llibre s’assegurava que els temibles bombarders Junker van ser provats a Aragó i en diverses localitats de Castelló durant la Guerra Civil espanyola, concretament el maig de 1938.

Aquest fet va despertar l’interès del professor, que va decidir visitar l’arxiu militar de Freiburg i sol.licitar-hi tota la documentació disponible sobre aquest fosc episodi de la Guerra Civil espanyola.
Oscar Vives comenta que “Ens van enviar 70 pàgines escanejades amb unes tantes fotografies aèries dels bombardejs. Tingueu en compte que l’informe sobre la Batalla de l’Ebre tot just té 30 pàgines més. Imagineu la importància del material!“.

Les fotos revelaven com la Legió Còndor fixava els objectius per al llançament del les seues bombes; panoràmiques aèries de la destrucció i altres imatges amb les destrosses realitzades a les cases apareixien en la documentació. 

La foscor d’aquesta salvatge massacre sobre la població civil resideix en el fet que en cap de les localitats del Maestrat atacades havia un objectiu militar clar. No havien ni soldats, ni arsenals, ni fàbriques ni dipòsits de combustible. No hi havia res que poguera justificar aquests bombardejs.
Oscar Vives arribà a la conclusió que “L’única explicació es que van provar enllà els seus avions. Per això prenien fotografies una hora abans del bombardeig, durant i desprès de l’atac. Després marcaven els objectius assolits. No hi ha cap cas similar al llarg de la Guerra Civil ni tampoc en la Segona Guerra Mundial perquè estaven massa ocupats“.

La Legió Còndor va llançar les seues bombes sobre els pobles d’Ares, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes.
Volien provar els efectes del nou avió de bombardeig en picat, el Junkers, que podia fixar l’impacte de bombes de 500 quilos en una àrea de menys de 5 m quadrats. No obstant això, diu aquest professor, “estic segur que ni les tropes franquistes ni les republicanes en tenien constància“.

Segons la documentació de què disposa el professor Vives, a Ares van morir almenys 16 persones, 10 a Benassal, 6 a Albocàsser i 3 a Vilar de Canes.
“Els bombardejs no es van correspondre amb moviments de tropes, ja que les unitats franquistes van avançar dies després. Jo crec que ni els mateixos nacionals van saber… Es pot comparar el bombardeig al Maestrat amb el que va passar a Gernika, però hi ha una gran diferència. En Gernika, els alemanys tenien un objectiu: desmoralitzar la població i l’exèrcit republicà. Ací no hi havia més objectiu de provar el Junker“, va dir el professor.
En els pobles bombardejats únicament quedaven dones i xiquets (els homes estaven lluïtant en el front). Sembla ser que els nazis els van considerar objectius perfectes per provar el seu nou armament, en especial els avions Junker-87 Stuka.

Els Junker 87-Stuka van ser els avions més temuts durant la Segona Guerra Mundial. El 1938 va arribar la primera esquadrilla a Espanya, formada per tres aparells especialitzats en bombardejs en picat.

L’alt comandament nazi sembla va triar el Maestrat per diverses raons.
La distància entre els pobles i l’aeròdrom de la Sénia -construït pels republicans el 1937 i ocupat per les tropes franquistes a l’abril del 38- era relativament curta. A més, a finals del mes d’abril d’aqueix any, Ares, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes eren els primers pobles en territori republicà en direcció sud i es trobaven a uns 30 quilòmetres del front.
Sense dubte, aquests factors van portar els alemanys a escollir la zona com a banc de proves per als seus avions.

Per als aviadors de la Luftwaffe, Espanya era una mena un divertiment, un destí exòtic on exercitar, on provar els seus avions i les seues habilitats bombardejant sobre poblacions reals.
La població d’aquests pobles, pròxima a l’aeròdrom de la Sénia, congeniava amb ells i els procurava menjar i beguda. A canvi, els pilots els permetien retratar-se al costat d’ells amb les seues càmeres Leica.
En una de les imatges aconseguides pel professor, dones de la zona posen al costat d’un avió, i en una altra, un grup de guàrdies civils apareix al costat d’una de les bombes SC500, ls mateixes que van ser descarregades sobre els seus habitants.

A bord dels seus avions pràcticament inabastables per les bateries republicanes, els pilots podien realitzar les «acrobàcies» experimentals. La major part de les fotografies estan signades pel comandant Von Fugger, descendent d’una poderosa família de banquers.
Quan les tropes franquistes van prendre les localitats bombardejades, el propi Von Fugger es va encarregar de fotografiar els efectes dels seus bombardejos sobre la població, aquesta vegada ja arran de terra.

Els avions Junker van causar una àmplia devastació per tot arreu d’Europa en els primers anys de la Segona Guerra Mundial, on només van trobar un obstacle seriós: els avions de la RAF durant la batalla d’Anglaterra.

Les fotografies de Fugger recullen el moment dels bombardejs en picat dels Stuka.
Aquesta nova tècnica de guerra permetia col.locar la bomba en una àrea determinada amb un error de només cinc metres quadrats. Les proves van confirmar l’eficàcia dels enginyers nazis.
En Benassal, per exemple, la Legió Còndor va llançar almenys 9 d’aquestes bombes de 500 quilos, que van reduir l’església a enderrocs i van matar a 10 dels seus habitants.

La maquinària de guerra que havia de terroritzar a Europa i al món sencer estava ja en marxa, i els habitants del Maestrat eren els seus cobais.

Aquesta idea ha donat lloc a una mostra itinerant organitzada pel Grup de Recuperació de la Memòria del segle XX de Benassal, què es va exposar per primera volta per les comarques de de Castelló sota el títol “Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat”, i que ara es pot veure al Centre de Cultura Contemporània Octubre (CCCO) de València.

Jo vaig visitar-la a València fa uns dies, i vos recomane que la visiteu, és en veritat molt interessant.
Però afanyar-vos, al Centre Octubre de València només estarà fins el proper 25 de gener.

Patraix, València )L’Horta), a 16 de gener de 2013.