La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Espanya, una economia outsider?.

“Outsider” és sense dubte, un mot poc corrent del que alguns, probablement, desconeixen el seu significat.
Fent referència en anglès a les paraules “out” (fora) i “side” (costat, cara o lloc) podem arribar a forjar una traducció en català que ens portarà directament cap al propi significat de la paraula, a més de la intenció amb què aquesta va ser composta. Out-Sider significa per tant  “el que està fora”, en el cas que aquest vaja referit a una persona o individu, o una col.lectivitat d’individus.

Una volta entés el significat del mot, les preguntes que poden plantejar-nos són: Qui està fora? … Què és el que es troba fora? … Què trobem dins? … Què és fora i què és dins?, i en aquest cas, d’on?

La resposta a aquestes preguntes és automàtica si s’associa el terme amb l’època i la societat en què vivim. Per tant, podem afirmar que el mot “outsider” fa referència a persones, objectes, moviments o grups socials que es troben aïllats del que és “normal”, o que es troben situats a la perifèria.

Conegut una mica millor el concepte de “outsider”, plantegem ara  la pregunta del títol d’aquest post:
Perquè l’economia espanyola es pot considerar que és una “outsider”? 

La resposta la trobí en un estudi que va arribar no fa molt a les meues mans.
Es tractava d’un informe realitzat, ni més ni menys, pels analistes del Deutsche Bank, el banc més poderós de la totpoderosa Alemanya.

Però abans d’explicar-me, faré un breu recés per explicar que en la dècada dels 1980, amb el començament de la liberalització i la desregulació de l’economia, es va iniciar el fenòmen que hui en dia tothom coneix amb el nom de globalització, es a dir, la mundialització de l’economia.

El què va significar realment la globalització és el què tots sabem: el repartiment del pastís terraqüi entre unes quantes poderoses mega-corporacions empresarials, que només ens van deixant les molletes del seu festí a la resta dels mortals d’aquest planeta, bàsicament el 99.5% dels humans que l’habitem.

Passats ja 30 anys aproximadament des d’aquell inici de presa de poder d’aquests depredadors planetaris, al meu entendre estem vivint ja una nova era, que ben bé la podríem anomenar de la “post-globalització”.

Es tracta d’una època, única fins ara, on totes les Economies mundials interactuen en tots els àmbits possibles i on és crítica l’especialització i la recerca d’avantatges competitius de cadascuna d’elles per poder sobreviure … És com nedar desesperadament per buscar la supervivència en un mar amb fort onatge i, a més, ple de taurons pels voltants….

Doncs bé, en aquest treball dels analistes del Deutsche Bank, s’esmenten 3 elements o factors que, al seu parer, contribueixen decisivament al creixement i al desenvolupament econòmic d’una Economia.

Aquests elements són:

– “Technology-rich” (economies riques en tecnologia puntera)

– “Labor-rich” (economies riques en mà d’obra barata) i

– “Commodity-Rich” (economies riques en recursos naturals).

A partir d’ells, el banc alemany classifica, en un mostreig realitzat sobre 62 economies mundials, la posició de cadascuna d’elles pel que fa als 3 factors descrits.

El resultat és el següent: de les 62 economies analitzades, no hi ha res més que 5 Economies que no tenen cap dels 3 factors necessaris per al seu creixement i desenvolupament… es a dir, es troben en una mena de “limbo” econòmic.

I sabeu quines són aquestes 5 economies?. Doncs les de Portugal, Itàlia, Grècia, Espanya i Argentina …. Es a dir, bàsicament els PIGS (vos sonen, no?), amb l’afegiment de l’Argentina.

I com defineix el Deutsche Bank aquests 3 factors crítics en les economies dels països?:

“Technology-rich”: Aquests països generen grans exportacions mitjançant la producció de béns d’alta tecnologia i compten amb empreses que organitzen processos globals de producció.
Aquestes economies tendeixen a beneficiar-se de la seua infraestructura sòlida, d’una bona educació, d’un elevat nombre de patents i d’empreses fortes que organitzen sofisticats processos de producció (potencial de proveïment global).

Alemanya, Suïssa, Escandinàvia i Japó en són bons exemples.
Com indicadors consideren que una concessió alta de patents, un nombre elevat d’usuaris d’Internet, un alt nivell d’Educació segons l’index de les Nacions Unides, una bona qualitat de les seues institucions (Estat de Dret, drets de propietat, la lluita contra la delinqüència organitzada, la corrupció, etc), de la seua infraestructura en general, del seu sistema educatiu, a nivell d’empresa i d’assimilació de tecnologia (les últimes quatre variables provenen de l’estudi de competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial).

“Labour rich countries”: Aquests països generen grans exportacions pel fet de tindre un alt nombre de treballadors amb baixos costos de mà d’obra, en un comparatiu global o regional (per exemple els països de l’est d’Europa en comparació amb els d’Europa Occidental, o Mèxic en relació amb els EUA), i que a més disposen d’una infraestructura suficient perquè les grans multinacionals occidentals vajen a establir centres de producció als seus països. Xina, Tailàndia, Polònia i la República Txeca en són exemples.

“Commodity rich countries”: Aquests països generen grans exportacions de recursos naturals.
S’han beneficiat dels preus de les matèries primeres en l’última dècada, sobretot en alguns dels productes bàsics. Aràbia Saudita, Brasil, Rússia i altres països petroliers en són exemples clàssics.

Els indicadors que es mesuren en aquests països són la participació de les exportacions de productes bàsics respecte al total de mercaderies, el valor dels productes bàsics d’exportació com a proporció del PIB, el percentatge de la població ocupada en la mineria i en la manufactura, la proporció de la mà d’obra emprada, l’ús percentatge d’ocupació en l’agricultura i el valor afegit de la producció (% del PIB).

I després tenim les economies del “limbo”: “Countries without strong comparative Advantages”.
Són els països que no són forts en cap de les tres categories esmentades anteriorment, i que han tingut dificultats per augmentar les seues exportacions en l’última dècada. És possible que hagen pres part en el comerç mundial mitjançant l’augment dels seus nivells de deute. Grècia podria ser l’exemple més destacat.

En definitiva, les Economies que estan hui en fora de joc, en aqueix “limbo” econòmic, no els queda més eixida que reinventar-se per poder accedir a estar en alguns dels tres grups identificats pel Deutsche Bank.

L’Estat espanyol no és un país ric en recursos naturals, minerals o energètics. N’hi ha prou per dir-ho només en pegar una ullada a les xifres que mostren el nostre grau de dependència energètica de l’exterior: un 64%, enfront de la mitjana de la UE (32%), de l’OCDE (54%) o dels EUA (28%). Per això, mai podrem pertànyer al grup dels “Commodity rich countries”.

Hauría pogut i degut apostar decididament per ingressar en el grup dels “Technology rich countries”, fent una aposta decidia per la inversió en R+D+i, i en un canvi radical del nostre model productiu.
El camí era el d’innovar, aportar coneixement, apostar per sectors menys intensius en treball poc qualificat i pel valor afegit en sectors de futur amb un alt grau d’internacionalització.

En aquest país es va fer una “Transició” política de Franco a una certa democràcia (si podem anomenar-la aixina!), però no s’ha fet la “Transició” econòmica del model sol, platja & rajola al de idees & coneixement.

Les xifres d’inversió en R+D+i són reveladores al respecte: l’Estat espanyol es troba en la 17ª posició en el rànquing europeu, amb una despesa de 1.38% PIB, mentre la mitjana de la UE-15 es situa en el 2.01%, el dels EUA en un 2.76%, el d’Alemanya en un 2.80%, el de Finlàndia en un 3.96%, el de Suècia en un 3.6%, etc…

Espanya no ha volgut entrar en el grup dels “Technology-rich countries”. L’aposta que ha fet l’actual govern de Mariano Rajoy per eixir-se’n d’aquest “limbo” i deixar de ser un “outsider”, després d’aprobar per decret llei la Reforma laboral, n’és molt clara: la de formar part del grup de candidats a pertànyer en pocs anys al grup dels “Labour rich countries”, on es troben països tan “desenvolupats socialment” com la Xina, Tailàndia, Romania, Malàisia, Corea del Sud o el Marroc, per citar-ne alguns.

L’impacte que aquesta aposta ha tingut en les nostres condicions laborals, en les prestacions socials i en els nostres serveis públics del benestar les coneixem sobradament tots…

Patraix, València (L’Horta), a 20 de febrer de 2013.



  1. Ja deia Pablo Picasso que l’inspiració t’agafe treballant.

    Per que l’I+D necessita d’un bagage anterior i una indústria que

    el retroalmente per a nodrir-s’en alhora i treure-li productivitat.

    En tot cas a l’Estat espanyol s’ha incentivat tot el contrari

    s’han creat llocs de treball ficiticis i molts estudis amb preparació

    sense sortida, emprats per les subvencions europees i un fort

    endeutament, que al final han jugat contra les pròpies capacitats

    en les que l’estat espanyol havera pogut tindre un avantatge competitiu

    sostenible respecte a altres.

     

  2. Ja deia Pablo Picasso que l’inspiració t’agafe treballant.

    Per que l’I+D necessita d’un bagage anterior i una indústria que

    el retroalmente per a nodrir-s’en alhora i treure-li productivitat.

    En tot cas a l’Estat espanyol s’ha incentivat tot el contrari

    s’han creat llocs de treball ficiticis i molts estudis amb preparació

    sense sortida, emprats per les subvencions europees i un fort

    endeutament, que al final han jugat contra les pròpies capacitats

    en les que l’estat espanyol havera pogut tindre un avantatge competitiu

    sostenible respecte a altres.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent