La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
La re-industrialització del País Valencià: el camí que cal és el què vosté diu, senyor President Fabra, però no amb aquestes alforges!
Fa unes setmanes el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va fer unes interessants i, al meu entendre, positives declaracions quan va assistir a la inauguració de la nova fàbrica de Power Electronics España, SL. en Higueruelas (Els Serrans).
Power Electronics és una empresa valenciana model, nascuda l’any 1987, líder mundial en la fabricació d’electrònica de potència i amb una forta inversió en R+D+i, el que l’ha portat a tindre ja presència en els cinc continents.
Alberto Fabra va anunciar que l’Estratègia de Política Industrial és “el principal full de ruta” del Consell per aconseguir que “l’any 2020, el 20% del PIB valencià tinga vinculats els processos industrials”.
A més, va assegurar que l’Estratègia de Política Industrial contribuirà a potenciar la indústria, a fi de que les activitats que es generen en els processos industrials puguen crear llocs de treball complementaris “i generen ocupació i prosperitat”.
Després de molts anys de malson, en els què les polítiques del PP a la Generalitat van relegar a un segon pla la indústria i els sectors productius més rellevants, en benefici d’un turisme de sol i platja i del sector de la construcció lligat amb el boom de la inversió urbanística especulativa, ara el Govern valencià (ALELUIA!!!…) sembla que vol canviar el rumb de la seua política cap al sector industrial “per orientar les infraestructures científiques i tecnològiques a les necessitats de les empreses i del mercat”, segons les seues paraules.
El producte interior brut del País València representa un 9,7% del total de l’Estat espanyol.
Fent una radiografia ràpida de l’economia valenciana, ens trobem que en el cas del sector industrial, aquest percentatge és de 10,47%, ocupant el quart lloc en PIB Industrial entre les CCAA espanyoles.
El sector serveis representa el 65,84% del PIB territorial, i el sector industrial té una major importància que en el conjunt de l’Estat espanyol, amb un 12.69% del PIB territorial (un 23,23% si incloem també la construcció).
El sector agrari, relativament xicotet, arriba al 1,91% del PIB territorial, i està constituït per una agricultura exportadora i molt competitiva, destacant especialment la producció de cítrics.
Però passar d’aquest 12.69% de PIB territorial actual en industria al 20% en només 8 anys, és un objectiu molt lloable, senyor President, però al meu parer amb aquestes alforges que portem, pretendre assolir aquest objectiu és utòpic i molt poc realista.
I quines són aquestes “alforges” que Espanya, i també vostès mateixos, han carregat amb pesades pedres que estan impedint que la societat valenciana avance i es desenvolupe com cal?.
Doncs mire, per exemple l’enorme manca de liquiditat que pateixen les arques públiques valencianes per poder invertir en infraestructures i en activitats que generen riquesa, valor afegit i prosperitat per ara i per al futur, tal i com ha fet palés la setmana passada l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la situació econòmica asfixiant que pateix la Generalitat Valenciana.
I parle de coses molt concretes:
-Primer, de l’enorme espoli fiscal i del aberrant subfinançament crònics que patim els valencians per part del govern espanyol.Només l’espoli fiscal representa ja uns 6.500 milions d’euros anuals que volen a Madrid i ja no hi tornen, la qual cosa representa un 6.40% del nostre PIB.
I si parlem del subfinançament, durant l’any 2.010 vam rebre 229 euros per baix de la mitjana estatal… I per al 2013 els Pressupostos Generals de l’Estat redueixen en un 35% la inversió consignada aquest any, concretament a 128 € per Habitant, 98 € menys que la mitjana espanyola que es situa en 225 €. Això suposa un 57% menys respecte del que va destinar el PSOE de Zapatero al País Valencià en el seu darrer any de mandat a la Moncloa.
I tot això, senyor president, són MOLTS DINERS amb els què no podem comptar i que ens són totalment necessaris per al nostre desenvolupament.
–Segon, les contra-reformes fiscals dutes a cau no només pels governs espanyols del règim PPsoE, sinó també pel seu govern (in)popular valencià sobre imposts que són de la seua exclusiva competència (com ara l’impost de donacions, l’impost de successions, l’impost sobre el Patrimoni, …), què han concentrat la riquesa cada vegada més en unes poques mans i, alhora, han buidat les arques públiques dels diners necessaris per invertir en polítiques públiques socials i d’estímul del creixement econòmic.
–Tercer, la paupèrrima inversió en R+D+i, que ens situa a prop del furgó de cua de l’Estat espanyol.
La despesa en R+D+i espanyola està bastant per baix de la mitjana de l’UE (1.35% espanyol enfront del 1.91% del PIB europeu), però és que l’indicador valencià està fins i tot per baix de la mitjana estatal, situant-se en el 1.00%, al nivell de les regions menys desenvolupades no ja d’Espanya, sinó d’Europa diria jo.
–Quart, la baixa inversió en el nostre sistema educatiu.
Les dades de fracàs escolar a l’ESO són ??vergonyoses: mentre la mitjana espanyola se situa en el 31%, en el nostre País ronden el 40%… A Euskadi, per exemple, aquest percentatge és del 17%.
La inversió pública per alumne ens situa entre els tres territoris de l’Estat amb menor inversió (4.840 euros/any), mentre la mitjana espanyola se situa en 5.299 euros/any.
I per si tot això no fóra poc, a més som els campions estatals en “barraquisme educatiu”, amb quasi 30.000 alumnes estudiant en barracons… Amb aquestes dades, senyor President, difícilment es pot apostar per que els nostres estudiants de l’avui ens asseguren un futur social brillant pel demà.
-Cinquè, el boicot històric i els constants entrebancs a les nostres infraestructures de comunicació per part del govern de Madrid.
I com a bon exemple ahí tenim l’història interminable del Corredor mediterrani, la via de comunicació i exportació cap a Europa que tenim els valencians per a les nostres mercaderies i de les que arriben des d’Àsia cap al cor d’Europa, una infraestructura logística tan necessària en una economia globalitzada com la que vivim.
No senyor President, amb aquestes “alforges” no es gens realista albirar un 20% d’economia industrial per al nostre territori en 8 anys.
El què cal és buidar-les de totes aqueixes pesades pedres que ens carreguen a Madrid, i també de totes aquelles que ens carreguen vostés mateixos amb les seues absurdes i a-socials polítiques fiscals regresives i retallades neoliberals.
El seu esperit de “colònia ocupada”, poc o gens reivindicatiu, que mostren tots vostès davant del govern espanyol, fa encara més pesades aquestes alforges.
Quan es va vostè a decidir a buidar les nostres alforges de aqueix insofrible llast, per a què el País Valencià camine per fi cap a un futur de molta major prosperitat econòmica i social?
Patraix, València (L’Horta), a 26 de desembre de 2012.