La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Equació senzilla de resoldre: PP espanyol + empreses de l’Ibex-35 = Paradisos fiscals.
Perquè aquesta permissivitat demostra fins a quin punt el poder de les grans corporacions i del món financer està per sobre de la política i, conseqüentment, de la voluntat del poble.Tot açò ve perquè fa unes setmanes, concretament el passat 20 de novembre, la Comissió d’Hisenda i Administracions Públiques del Congrés dels Diputats va rebutjar la creació d’una subcomissió per tractar específicament l’harmonització fiscal, la lluita contra el frau tributari i els paradisos fiscals, a proposta del PSOE.
La iniciativa del PSOE va ser rebutjada per la majoria del PP, mentre que la van recolzar els grups parlamentaris socialista, de CiU, d’Esquerra Plural (IU, ICV i Cha) i UPyD.
Els arguments esgrimits pel portaveu parlamentari socialista d’Hisenda, Pedro Saura, eren bastant clars: va dir que era “crucial” per al país oferir propostes concretes al Govern per “aturar el frau internacional”, tal com es fa en “molts” parlaments de països desenvolupats.
En la seua opinió, per aquesta subcomissió haurien de passar experts, despatxos professionals, gestors públics, diputats d’altres països i el fiscal francès Éric de Montgolfier, que ha investigat a 130.000 evasors fiscals de diferents països.
El portaveu del PSOE va apuntar també algunes coses que han estat repetidament publicades i denunciades: que els recursos existents en paradisos fiscals fluctuen entre 21 i 31 trilions de dòlars -la meitat del PIB mundial-, que el 86% de les empreses cotitzades en l’Ibex-35 té filials en ells i que l’Estat espanyol només té 9 convenis amb ells per intercanviar informació i amb 25 no en té cap, el que li semblava “insuficient”.
Totes aquestes eren “raons de fons” per crear la subcomissió, i considerava la hisenda un tema fonamental per a la eixida de la crisi.
El parlamentari valencià Ricardo Sixto d’EUPV, en nom d’Esquerra Plural (IU, ICV i Cha), va recolzar la seua creació, però li va recordar al PSOE que en la passada legislatura tingué temps sobrat per constituir-la, però no ho va fer… També es va mostrar realista en estimar “difícil” que la subcomissió fora capaç de solucionar alguna cosa, perquè mentre que no canvie el sistema, els paradisos fiscals seguiran existint.
Per part del PP, Ana Madrazo va respondre que no compartia la necessitat ni l’oportunitat de la seua creació, a més de preguntar-li al PSOE perquè durant els seus vuit anys de Govern precedents no va fer res al respecte.
La conclusió a tota aquesta pantomima, al meu parer, està bastant clara.
Tal com va recordar Ricardo Sixto i la representant del PP, el PSOE tingué vuit anys de govern per impulsar una comissió similar, i no li va interessar fer-ho. Ara intenta, un cop més, rentar la seua imatge davant l’opinió pública i sumar-se al carro dels que demanen que s’investigue on han anat a parar tots els diners que es van generar durant la bombolla immobiliària, així com aquell que en origen va generar l’enorme deute dels bancs espanyols amb els bancs alemanys i francesos que, fet i fet, ha generat el problema de deute públic que hui pateix l’Estat espanyol.
I efectivament, crec que ja no enganyen a ningú… El PSOE és hui en dia un partit en plena decadència a tot l’Estat espanyol, que ni amb mil i una iniciatives com aquesta aconseguirà recuperar la imatge de “partit d’esquerres” que tant ha embrutat amb polítiques “soci-liberals”, quan no obertament neoliberals, clàssiques de la 3 ª via al socialisme, i que han aplicat durant pràcticament tots els seus anys de govern, i més especialment durant els de José Luis Rodriguez Zapatero.
Però la realitat és que aquesta iniciativa ha posat al descobert, una vegada més, quins són els interessos que realment defensa el PP… i que també ha defensat el PSOE durant els anys en què ha governat.
Quins són aquests interessos?
Per saber-ho només cal veure quines són les empreses que, tot i la brutal crisi que afecta la major part dels ciutadans, no han parat d’incrementar els seus beneficis, gràcies a haver estat extraordinàriament beneficiades per les diferents contra reformes fiscals que, tant PP com PSOE, han dut a cau en els últims anys, així com per la permissivitat que han mantingut aquests governs cap al immens flux de capitals que ha fugit des de l’estat espanyol cap a multitud de paradisos fiscals.
Per començar només faré un esment: el 82% de les empreses de l’Ibex-35 tenen empreses filials o participades en paradisos fiscals. I el 18% restant té entre els seus accionistes més importants companyies que estan domiciliades en paradisos fiscals, segons afirma un informe de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
Totes les empreses que cotitzen en l’Ibex-35 tenen vinculació patrimonial amb empreses domiciliades en paradisos fiscals, directament o a través dels seus amos més importants, assenyala l’informe d’aquest Observatori corresponent a l’any 2009, que descriu a més algunes enginyoses tècniques utilitzades per les companyies per eludir el pagament d’imposts.
El document assenyala que les empreses de l’Ibex-35 amb major nombre de societats domiciliades en paradisos fiscals són: Repsol YPF, Banco Santander, BBVA, Ferrovial, Gas Natural, Abengoa, Abertis, Inditex, Banc Sabadell i Telefónica.
Els paradisos fiscals més utilitzats per les empreses de l’Ibex-35 són: Països Baixos (63), Delaware (EUA) (41), Luxemburg (26), Illes Caiman (25), Suïssa (22), Puerto Rico (14), Panamà (13), Jersey (12).
Les societats domiciliades en paradisos fiscals amb activitats que semblen no ser operatives pertanyents a empreses de l’Ibex sumen 272, en 27 països diferents.
Així, per exemple, l’empresa de serveis Abertis explota a Bolívia tres aeroports en règim de concessió a través de la seua filial TBI. L’informe assenyala que, entre la companyia concessionària i la societat capçalera del grup, figuren vuit societats intermèdies!
Les vuit filials creades per Abertis formen una cadena de propietat en què cada societat té el 90% de l’anterior, diu el document. Així, la nina més xicoteta és la que genera l’activitat, i es denomina ‘Serveis d’Aeroports Bolivians, S.A’. A continuació hi ha quatre empreses domiciliades en la mateixa direcció de Delaware, un estat nord-americà conegut pels seus avantatges fiscals, que li han valgut la denominació de paradís fiscal. Cadascuna d’aquestes empreses té el 90% de l’empresa anterior. Després figuren quatre societats domiciliades a Londres i finalment Abertis, la matriosca… Tota una obra mestra d’enginyeria financera!
Algunes de les empreses de l’Ibex informen, no només de la ciutat on els seus participades tenen el domicili social, sinó també de l’adreça exacta. Així, s’ha pogut comprovar que la immensa majoria de les que aporten aquesta adreça postal, estan domiciliades en tan sols dues direccions, ubicades a l’estat nord-americà de Delaware, un conegut paradís fiscal com he apuntat adès.
En aquest domicili de Delaware, un edifici de tant sols una planta, estan registrades 6.500 empreses!. I encara més, dos terços de les empreses de la llista d’empreses ‘Forbes 500′ -les més importants del món- tenen domiciliada alguna empresa en aquest lloc. Entre elles figuren Ford, AmericanAirlines, General Motors, Coca-Cola i KentuckyFriedChicken.
L’informe també assenyala que Corporation Trust Company és l’empresa que gestiona aquest local a Delaware, on les grans multinacionals comparteixen despeses de local i de secretàries, encara que sembla que la immensa majoria dels casos no necessiten a ningú físicament desplaçat per gestionar el moviment de fons… una autèntica cabina dels germans Marx!
De les 35 empreses que integren el principal selectiu de la Borsa espanyola, 28 van comptar en l’exercici del 2009 amb 272 participades domiciliades en paradisos fiscals com Illes Caiman, Jersey, Països Baixos, o l’estat de Delaware.
Els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA, se situen al costat de Repsol com les majors companyies de l’Ibex-35, l’índex que agrupa les empreses cotitzades més grans pel que fa a nombre de societats obertes en paradisos fiscals.
L’entitat d’Emilio Botín disposa de 34 societats operatives en països com Bahames, Suïssa, Panamà o Luxemburg, mentre que en el cas del BBVA, el nombre de filials obertes en aquest tipus d’enclavaments es xifra en 23. Aquestes societats tenen com a objecte social tant els serveis financers com les centrals de compra i gestores de drets de marca i franquícies.
Les reestructuracions dels balanços de les entitats de crèdit provoquen situacions curioses. Una d’elles és la del Banc Santander, que va guanyar més diners l’any passat amb els seus 15 filials situades en paradisos fiscals que amb les 1.714 oficines de Banesto. Aquestes quinze filials van aportar 169 milions d’euros al benefici consolidat del grup. Una xifra que, tot i suposar un descens del 8,75% respecte al benefici obtingut el 2010, va ser superior als 125 milions que va guanyar Banesto.
I així és, encara que puga semblar increïble, Banesto, amb la seua extensa xarxa d’oficines en les que dóna feina a més de 8.600 treballadors, va contribuir menys al benefici consolidat del grup que els 180 directius distribuïts per les 15 filials en territoris en anomenats off–shore. La majoria estan a Illes Caiman, Jersey i Illa de Man
Caiman, un altre país on molts inversors radiquen les seues empreses per a eludir al fisc, és un dels paradisos preferits pel Banc de Santander. Enllà hi tenen un banc inactiu, heretat del mexicà Serfín, però sobretot diverses filials emissores, com Santander Central Hispano Financial Services, Santander Central Hispano Issuances, Santander Central Hispano International i Totta & Açores Financing Limited. A més, té una altra en Guemsey, una xicoteta illa situada al Canal de la Mànega, entre França i Anglaterra.
Addicionalment, manté altres quatre sucursals, tres a les Illes Caiman i una a Illa de Man. A més, el grup controla altres societats des de Brasil també domiciliades a Caiman i participa en diverses inversions financeres amb residència en paradisos fiscals. També té sis filials domiciliades a Bahames, país que des d’agost de 2011 ja ha regularitzat la seua situació gràcies a l’acord d’intercanvi d’informació entre l’estat espanyol i la Commonwealth de l’illa situada entre Cuba i República Dominicana. En totes aquestes guanyar 146 milions d’euros.