La paella mecànica

Si haguera de cercar una frase que sintetitzara el resultat d’aquestes eleccions al Parlament català, triaria aquesta: DECIDEIXO DECIDIR.

Perquè, mal que li pese a la brunete mediàtica espanyola, els resultats de la jornada electoral celebrada ahir a Catalunya, analitzats fins i tot amb una senzilla calculadora, no enganyen.

La seua basta propaganda triomfalista, difosa al dia d’avui als quatre vents a través de nombroses declaracions i discursos i en grans titulars multimèdia, es desmunta fàcilment només amb realitzar unes simples operacions de càlcul.

    I ara m’explicaré.

    Però, quin és el principal propòsit de la seua propaganda?

La resposta a aquesta pregunta a mi em sembla molt evident: fer creure que el procés sobiranista engegat pel poble de Catalunya (i recalque el de poble de Catalunya, fet que la propaganda espanyolista oculta o tergiversa amb traïdoria i premeditació) ha estat avortat per la pèrdua d’escons soferta per CiU en aquestes eleccions.

    I on rau la falsedat d’aquesta afirmació?

Doncs en el fet que la reivindicació sobiranista al Principat ha estat posada en marxa per la ciutadania, i no per la classe política governant (CiU), sent les seues fites, no les úniques però potser sí les més importants, les multitudinàries manifestacions celebrades del 10-J de 2010 (“Som una nació, nosaltres decidim”) per la sentència contra l’Estatut, la de l’11-S de 2012 a favor de l’estat propi (“Catalunya, nou estat d’Europa), així com les consultes per la independència celebrades en més de la meitat dels municipis del Principat, des d’Arenys de Munt a Barcelona.

Aquesta reivindicació sobiranista no està indissolublement associada a CiU i a la persona d’Artur Mas, com aquests mitjans pretenen fer creure, sinó que és una clara mostra de la transversalitat social d’aquesta reivindicació, que va des de la dreta liberal de CiU fins a l’esquerra marxista de les CUP, en l’ideològic, però que agrupa persones de diferents races, cultures i condició social, com es va poder observar amb claredat en les persones que van assistir a la darrera  Diada de l’11-S.

Aquesta és la realitat, i és la que la propaganda espanyolista, tant la generada a Madrid com a Catalunya a través dels seus partits quintacolumnistes (PSC, PPC i Ciutadans) pretén ocultar i tergiversar.

Calculadora en mà, al meu entendre es poden traure les següents conclusions a la vista del nou repartiment d’escons al Parlament de Catalunya:

-Ciu: 50 escons. Ara sabem a ciència certa quina és la seua aportació neta a la causa sobiranista, sense additius ni colorants federalistes o autonomistes que actualment es trobaven refugiats sota les seues sigles.

-S’ha format una majoria aclaparadora a favor del Dret a decidir (amb diferents estratègies per aconseguir-ho, llegiu PSC): CiU + ERC + PSC + ICV + CUP: 107 escons (79% del Parlament).

-Hi haurà una majoria de forces sobiranistes, amb una clara transversalitat ideològica (des de la dreta liberal de CiU fins a l’esquerra marxista de CUP): CiU + ERC + ICV + CUP: 87 escons (64% del Parlament).

-S’ha evidenciat un ascens important de les forces progressistes (des de postures més o menys socialdemòcrates com les del PSC o ERC, fins a l’esquerra marxista de les CUP): ERC + PSC + ICV + CUP: 57 escons (42% del Parlament).

-Hi ha la possibilitat real de formar un govern sobiranista fort que porte a la independència a Catalunya en aquesta legislatura, i en el qual ERC faça de contrapès a les polítiques neoconservadores de CiU: CiU + ERC: 71 escons (53% del Parlament).

Desde València… Endavant Principatins, i visca la terra //*//

Patraix, València a 26 de novembre de 2012.